Una bona notícia per Madrid que, sorprenentment, també ho és per Barcelona. El saló The District, una mutació del Barcelona Meeting Point que els darrers quatre anys havia acollit la Fira, marxa i se'n va a la capital espanyola. L'esdeveniment, que reuneix les empreses que fan negoci amb l'habitatge, entre elles els fons voltor i altres dedicades a l'especulació nua i crua, per compartir experiències i posar les bases de noves relacions comercials, havia estat font de conflicte i generat una incomoditat evident a les institucions catalanes.
És un saló que promou una activitat que saluden sense manies els governs del Madrid DF, controlats pels mandarins del PP més escorat a la dreta. Els astres s'han alineat i, per una vegada, han complagut unes centralitats, la barcelonina i la madrilenya, cada cop més allunyades. Res a veure amb els intents de Madrid de prendre a la nostra ciutat el Mobile World Congress, el Primavera Sound o algun altre esdeveniment de masses, dels que aporta valor i dels que generen consensos amplis.
La raó és que el The District incorpora també la mirada de l'habitatge com a negoci purament especulatiu, un vessant que no incomoda la turboliberal Isabel Díaz Ayuso, però que no feia el pes els governants catalans i que havia provocat protestes i incidents amb el moviment per l'habitatge a les portes o dins de la Fira. Sigui perquè defensen posicions socialdemòcrates, perquè governen amb ERC i els Comuns, o perquè es miren les enquestes, a Salvador Illa i a Jaume Collboni el saló els havia portat maldecaps. L'alcalde preveia augmentar la subvenció de 20.000 euros que es donava a The District a 250.000 aquest any, però l'oposició ho va denunciar i ell es va acabar fent enrere per no quedar en minoria. Madrid, que espera atreure inversos d'Amèrica Llatina, preveu fer una aportació potent a un certamen els responsables del qual havien criticat "la intervenció" al sector.
És evident que els socialistes han hagut de clarificar la seva posició en matèria d'habitatge. Per això Illa i el departament de Territori escolten aquests dies molt atentament a experts com Pablo Feu, que demanen acabar amb les compres especulatives per foragitar els fons d'inversió, impulsen i estudien noves mesures regulatòries, o afirmen, com feia Lluïsa Moret, número dos del PSC i presidenta de la Diputació de Barcelona, que l'habitatge ha de ser "un dret i no un negoci". Unes polítiques i unes afirmacions que segurament fa un temps haurien estat titllades de "populistes", però que ara guanyen terreny, que volen coherència i que no estan renyides amb l'impuls a la construcció d'habitatge que promou l'executiu català d'acord amb els ajuntaments.
La crisi de l'habitatge, és clar, necessita debat i rigor, però és segur que no es pot afrontar sense una intervenció pública decidida. Per empènyer la construcció, però també per regular i corregir els desequilibris del mercat lliure fruit dels canvis socials, del boom turístic, dels sous baixos i de l'arribada de població estrangera. Aquesta mateixa setmana es va produir una certa polèmica quan la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, va criticar que Ayuso hagués visitat Miami -icona estatunidenca de la dreta llatina més extrema i destí habitual de la seva política exterior- per animar a invertir en habitatge a la Comunitat. El The District madrileny serà, evidentment, the place to be a tals efectes. La ministra la va confrontar fent "una crida" als inversors i als promotors socials d'habitatge a construir-ne d'"assequible" i sense fins especulatius. És evident que caldrà posar-hi més BOE i més diners que no pas crides.
Avui no et perdis
- El PSOE i Junts adoben la reconciliació; per Bernat Surroca Albet.
- «Les truges continuen parint. Si no podem treure el bestiar, la granja col·lapsarà»; per Raimon Palomeque.
- Hisenda ajorna l'entrada en vigor de Verifactu, el nou sistema de facturació per a pimes i autònoms; per Marc Orts i Cussó.
- Obituari: Mor Juan Echevarría, «l'altra» Solidaritat Catalana; per Pep Martí i Vallverdú.
- El 3Cat celebra dos anys de la plataforma amb una dada clau: un 43% d'usuaris són menors de 45 anys; per Víctor Rodrigo.
El passadís
El president de la Junta d'Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, del PP, serà a Barcelona aquest divendres. Ve a presentar el seu llibre Manual de convivencia i ho farà al Cercle d'Economia, una entitat que sempre ha tingut en el seu radar al polític andalús, en qui alguns volen veure una antagonista interna a Isabel Díaz Ayuso, una expressió molt més radical i neoliberal de la dreta. L'estil, sens dubte, és molt diferent malgrat que Moreno mai s'hi ha contraposat de manera clara i també ha evitat expressar discrepàncies envers l'estratègia de crispació d'un Alberto Núñez Feijóo de qui, fins ara, ha estat aliat. L'acte permetrà escenificar, en tot cas, la sintonia entre Moreno i un sector de la burgesia catalana, i també quines són les concrecions d'aquest model de convivència que ara sembla pregonar.
Vist i llegit
Enric Juliana escriu els dimarts el butlletí Penínsulas per als subscriptors de La Vanguardia i ahir es despatxava amb un article molt personal. "La meva estimada Lettera 32" el titulava. Aquesta va ser la primera màquina d'escriure que el delegat del diari dels Godó a Madrid va usar com a periodista. Ho recordava perquè explicava que ara fa 50 anys que s'hi va posar. Va començar de corresponsal de l'avançat Tele/eXpres a Badalona, la seva ciutat. El text està carregat de referències històriques i personals i deixa dos bons detalls. Un sobre el mestre de la crònica local Josep Maria Huertas Claveria: "Va morir el 2007 sent col·laborador de les pàgines de local de La Vanguardia a iniciativa de dos periodistes que ell havia contribuït a formar: Eugenio Madueño i un servidor. La vida dibuixa cercles. A vegades, aquests cercles contenen afecte", escriu. I un altre a partir d'una referència a Torcuato Fernández Mirada, un pare de la Transició, sobre cap a on pot apuntar un govern PP-Vox: "El torcuatisme vol tornar. Se senten veus a Madrid favorables a una correcció del cos constitucional per donar més autoritat política a la Corona i evitar episodis com la llei d'amnistia. Atès que la Constitució només pot reformar-se de debò amb el suport d'una àmplia majoria social, es pensa en una armadura de lleis orgàniques que tinguin un paper corrector", avisa. El continuarem llegint.
La perla del DOGC
El Departament de Cultura ha publicat ja la línia de subvencions en concurrència competitiva a les arts escèniques de caràcter professional per a l'any 2026. N'hi ha de teatre, d'arts visuals i de dansa. I també de circ, un sector petit però emblemàtic al nostre país i que triomfa especialment per Nadal. La dotació és de 200.000 euros i les sol·licituds es poden presentar del 2 al 17 de desembre fins a les 14 hores. Aquí en podeu consultar les condicions.
