ERC va formar amb l'antiga Convergència, l'any 2015, Junts pel Sí arrossegant els peus. No hi havia la CUP i diversos estudis demoscòpics i precedents constataven que dos i dos no en feien quatre sinó més aviat tres. Així, dels 71 escons que nacionalistes i republicans havien sumat el 2012 es va passar a 62, que van donar una majoria operativa però insuficient del bloc majoritari de l'independentisme. La CUP, afavorida per la fuga de descontents progressistes cap a les seves sigles, va tenir la clau en la legislatura del procés. El final d'aquell mandat, l'any 2017, amb la república proclamada però mai implementada del 27-O, va fer evident el distanciament entre juntaires i republicans, entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras i també entre els seus estats majors.
En aquests anys, i malgrat els homes bons, la conjuntura de la repressió o el govern compartit fins a l'octubre del 2022, Junts i ERC han estat incapaces de sincronitzar agendes i la unitat ha estat un concepte fetitxe i poca cosa més. L'estratègia a Madrid ha estat, amb l'agreujant del nul feeling entre Gabriel Rufián i Míriam Nogueras, el principal motiu de discrepància. Des del 2018, els republicans van apostar per la negociació amb el PSOE en àmbits com les inversions, l'antirepressiu, la llengua o les polítiques socials. El resultat no ha estat del tot satisfactori, però la crítica de Junts (amb el famós "a canvi de res") ha estat una constant i un element de desgast.
El 2023, Junts encara no havia abandonat el discurs de la confrontació i flirtejava amb la unilateralitat tot i que no tenia cap agenda per tornar-hi. Però Sánchez necessitava els seus vots per no repetir eleccions i van pactar. Per ells, que havien promès resultats i "cobrar per avançat" al PSOE, els resultats no han estat tampoc massa satisfactoris, però era un fet que la seva estratègia i la d'ERC estaven alienades a Madrid. Tots dos buscaven bons acords amb la Moncloa. Les direccions dels partits i els grups a Madrid continuaven allunyades i amb nul·la coordinació malgrat que Junqueras havia fet algunes ofertes. Fa unes setmanes, Junts va dir que trencava amb Sánchez, però ara ha suavitzat la seva actitud. Està a l'espera que els socialistes es moguin i intenten un front unitari amb els republicans a Madrid per donar sentit al que quedi de legislatura.
Avui Oriol March us explica en detall els contactes, encara molt incipients, entre les direccions dels dos partits. És evident que la coordinació en la llengua, el finançament, les competències o l'amnistia tindria tot el sentit per fer més força i no desanimar encara més la parròquia independentista malgrat que les diferències personals no s'hagin resolt. També ho és que seria un error que un dels dos partits enterressin les seves prioritats ideològiques. Dues canyes continuen pescant més i millor que no pas una de sola encara que sigui més grossa. Però això es pot veure compromès si es converteixen en un garrot o tenen una orientació contradictòria.
Avui no et perdis
- Junts mou fitxa per propiciar un front unitari a Madrid; per Oriol March.
- La formalització de la candidatura de Pisarello sacseja BComú; per David Cobo.
- Europa frena i no prohibirà la venda de cotxes de combustió el 2035.
- Crònica: Marc Ciria fa el pas per presidir el Barça: «Tornarem a posar els socis com a legítims propietaris del club»; per Guillem Delso.
- L'Acadèmia de Hollywood preselecciona «Sirât» en cinc categories dels premis Oscar.
El passadís
L'any passat el president del Parlament, Josep Rull, va recuperar la tradicional cantada de nadales que els diputats havien fet fins a l'any 2006, quan van quedar en mans de la coral de la cambra. Els diputats no van quedar massa contents de la seva actuació l'any passat. És evident que no s'hi guanyarien la vida. Per això aquest any estan determinats a fer-ho millor. L'actuació serà divendres, però aquest dijous hi ha convocada una trobada per assajar els temes que interpretaran a l'escalinata noble de la cambra. Els de la CUP no hi volen participar si també ho fan els diputats de Vox i AC.
Vist i llegit
Les malifetes fiscals i maritals de Joan Carles I han relaxat el cordó protector que l'establishment mediàtic i polític espanyol havia establert durant dècades entorn de la família reial espanyola. Ara també comença a aixecar-se pels seus avantpassats més recents. Televisió Espanyola fa unes setmanes que ha estrenat Ena. La reina Victòria Eugènia, una sèrie biogràfica de la besàvia de Felip VI i esposa d'Alfons XIII, que es va exiliar després de la proclamació de la Segona República.
Al llarg dels cinc episodis emesos fins ara ella, una royal britànica, hi queda molt afavorida, però el monarca, de qui es va separar, no queda gens ben parat, entre altres coses pel seu suport a la dictadura de Primo de Rivera. La sèrie no és The Crown, però és entretinguda. També té cert interès pel detall, les imatges d'arxiu i els testimonis el documental històric vinculat a la sèrie Victoria Eugenia, historia de un amor trágico. La sèrie és d'Anaïs Pareto i Estel Díaz, i el documental d'Óscar Cornejo, Ana Francisco i Jorge Arroyo.
La perla del DOGC
El TERMCAT és el consorci públic que, entre altres funcions, integra a la nostra llengua els neologismes va fer públics el passat divendres 76 noves paraules normalitzades. Les paraules quedaran incorporades a la Neoloteca i el Cercaterm del TERMCAT i a l’Optimot. El DOGC les va publicar divendres i destaquen els noms de begudes i altres relacionades amb la corrupció. És el cas del bloody-mary, caipirinya, calimotxo, cubalibre (han trigat anys!), cleptocràcia, fons de rèptils, paracaigudisme o portes giratòries... Mentre escric m'adono que el LanguageTool, que és força espavilat, encara n'ha d'integrar alguna. Podeu consultar-les totes aquí.
[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]
