Pedro Sánchez no es va moure del guió en la seva compareixença de valoració del semestre. Pocs anuncis més enllà de l'abonament de transport, cap pista sobre canvis de fons, relativitzar els seus problemes (que no són pocs), i dir que la dreta és pitjor, molt pitjor que el que ell representa per les dones, per l'economia, pels catalans i per a qui se li posi per davant. És possible que no li falti raó, però és segur que amb això no en tindrà prou per esgotar la legislatura i tornar a ser president el 2027. El desgast de materials és evident i el seu entorn està preocupat, com també els dirigents del PSC, que observen amb perplexitat la inacció del cap de l'executiu espanyol.

Sánchez sí que va concedir la necessitat de reunir-se amb els seus socis. Els que de forma més clara havien mogut fitxa després de diversos contactes en les darreres hores van ser els d'ERC. Per diferents canals, i de forma més o menys evident en públic i basculant de la reclamació al suggeriment segons el portaveu, van adobar la necessitat d'una trobada entre Oriol Junqueras i el president espanyol. L'únic cop que, públicament, es van trobar va ser a l'hemicicle del Congrés un ja llunyà 21 de maig de l'any 2019. Junqueras, aleshores empresonat, havia estat candidat formal a les eleccions generals i va assistir a la sessió de constitució de les Corts amb la resta de presos electes. "Hola president, ens veiem", li va dir el líder d'ERC aleshores. Des d'aleshores només vies telemàtiques i sempre d'amagatotis.

Han passat més de sis anys de la primera i única foto envoltats de gent i hi ha hagut dos canvis de govern a Catalunya i dues investidures de Sánchez amb suport d'ERC. Ara, el president espanyol diu que hi haurà trobada amb el líder d'Esquerra, se suposa que a la Moncloa, on ha rebut altres vegades a dirigents del PNB amb llum i taquígrafs. Segurament la reunió, veurem si vinculada a acords en matèria de finançament o algun altre assumpte acordat pendent, crearà expectació i serà molt criticada per la dreta i les seves nombroses terminals mediàtiques, que ho presentaran com un peatge humiliant. És el mateix que va passar quan una delegació del PSOE -liderada per Santos Cerdán- es va reunir amb Carles Puigdemont a Brussel·les o quan es va insinuar (que no confirmar) que Sánchez s'hauria vist amb Arnaldo Otegi, líder de Bildu, per negociar la moció de censura de 2018.

Tot plegat forma part de l'excepció política en què la dreta ha aconseguit instal·lar Espanya amb la increïble docilitat del PSOE, que mai ha tingut voluntat real de donar-li la volta amb un relat alternatiu. Es demanava a l'esquerra abertzale que deixés de donar cobertura política a ETA i que aterrés a la política institucional perquè allà tot era "defensable i realitzable". I quan això passa, resulta que els seus vots són tòxics. Els independentistes catalans han rebut un tracte similar. Fins i tot per part d'alguns socialistes. Els seus vots són bons per les investidures, les lleis o els pressupostos, però Sánchez no es pot veure amb normalitat amb els seus líders. La reunió, quan es produeixi, i el mateix passarà amb Puigdemont, tindrà un enorme valor simbòlic, però les parts, sobretot la republicana, hauran de procurar que tingui també contingut. Si d'ara endavant Sánchez no és capaç d'explicar per què fa el que fa i amb qui ho fa, té mala peça al teler.

Avui no et perdis

• «All in» de Sánchez per esgotar la legislatura: com s'ho farà?; per Oriol March.
• Les dues mitres: l'Església catalana rebutja alinear-se amb PP i Vox; per Pep Martí i Vallverdú.
• El fals mite de les «famílies trencades pel procés» arriba a la societat espanyola; per Lluís Girona Boffi.
• Cinc furgonetes es passegen per Barcelona per denunciar l'elusió fiscal dels multimilionaris; per Guillem Delso. 
• Crònica: Una batuda de senglar en temps de pesta: «Hem passat d'assassins a herois»; per Arnau Urgell i Hugo Fernández.

El passadís

La mascareta és obligatòria als centres mèdics i a les residències de gent gran. La passa de grip està fent estralls entre la població i no se n'ha escapat ni tan sols la consellera de Salut, Olga Pané. Alguna cosa li ronda a la consellera del ram, a qui ahir es va poder veure a Els Matins de TV3 concedint l'entrevista d'Ariadna Oltra amb mascareta. El dia abans, amb motiu de la Marató, va ser entrevistada a El Suplement de Catalunya Ràdio per Roger Escapa. A l'emissora va arribar-hi també amb mascareta, però davant del micro no en va portar.

Vist i llegit

Han aparegut aquests dies molta anàlisi sobre l'estratègia de política exterior de la Casa Blanca. Donald Trump ha assenyalat la UE i les seves polítiques com un problema i no ha amagat la seva voluntat d'ajudar les formacions ultres del continent que estan alineades amb les seves idees. Sobre això escrivia ahir a El País Íñigo Domínguez un article amb un títol contundent, Make Europe Nazi Again! "Per dominar el món als EUA els interessa destruir la UE des de dins i acabar amb la democràcia liberal. Per això usa als seus infiltrats, els partits d'extrema dreta", escriu. L’autor planteja que Europa hauria de replantejar la seva aliança atlàntica i defensar amb fermesa els principis democràtics que considera en risc. Veurem qui queda en peu per fer-ho de forma coral. 

Recordem

El pròxim dilluns es farà la rifa de la grossa de Nadal de la loteria espanyola. El sorteig forma part d'una tradició molt arrelada perquè famílies, grups d'amics i entitats hi juguen de forma col·lectiva i reparteixen participacions per provar sort. El 03604 va ser el primer número premiat en un sorteig que es va celebrar el 18 de desembre de l'any 1812. Era l'any de la constitució de Cadis i, justament, el premi va caure en aquella ciutat. El primer nom que va rebre va ser "loteria moderna" per diferenciar-la de la "loteria primitiva", instaurada 50 anys abans i que encara existeix. No va ser fins més de 100 anys després, el 1913, que es van instaurar els bombos i les boles de fusta per treure els premis. El sorteig es va crear per sufragar parcialment les despeses de la Guerra del Francès. 

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]