Les declaracions del president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello, reclamant -en una entrevista a La Vanguardia- una qüestió de confiança, una moció de censura a Pedro Sánchez o eleccions anticipades, ha tensionat les relacions amb el govern espanyol i ha escenificat les discrepàncies entre els bisbes espanyols i els de la Tarraconense. Poques hores després que Argüello s’alineés amb l’estratègia de PP i Vox, l’arquebisbe de Tarragona i president dels bisbes catalans, Joan Planellas, reclamava "cura" i citava el Concili per "evitar identificar l’Església amb cap opció política".
Argüello es va referir a la situació de "bloqueig" de la legislatura, però va anar molt més enllà, opinant també que caldria plantejar una reforma de l’article 2 de la Constitució, que parla de la "nació espanyola" i reconeix les "nacionalitats", incidint en què la sobirania resideix en la nació espanyola. De cop i volta, el cap dels bisbes espanyols gairebé es proposava com a legislador.
Les paraules d’Argüello, que ja ha protagonitzat episodis polèmics, com participar en la presentació del llibre d’un dirigent de Vox, van causar estupor en amplis sectors de l’Església catalana. L’arquebisbe Planellas, que és el president de la Tarraconense, va fer unes declaracions que, dins del que són els cànons eclesiàstics, foren contundents. Planellas va treure el santcristo gros quan va recordar que el Concili Vaticà II i l’encíclica Gaudium et Spes, que deixa clar que l’Església "no s’ha d’identificar amb cap opció política".
Planellas també va al·ludir a les paraules d’Argüello sobre l’article 2 de la Constitució i es va referir al document Arrels cristianes de Catalunya, aprovat en el Concili Provincial Tarraconense (1995). És un document essencial de l’Església catalana perquè va ser aprovat per la Santa Seu i va obtenir la recognitio vaticana.
L’arquebisbe va refermar que els bisbes catalans han de subratllar aquest concepte: "L’existència de la nació catalana, en el sentit genuí del terme. No és l’Església la que ha de dir com s’ha de desenvolupar la realitat jurídica de l’Estat o de les altres nacionalitats, que pertoca a l’ordenament civil. Però té el dret a defensar els trets nacionals, que impliquen una cultura i una llengua". L’arquebisbe va fer també un reconeixement positiu a les paraules d’Argüello en favor de l’acollida als immigrants i de l’accés a l’habitatge, un tema que sol aparèixer en els seus documents.
La intervenció de Planellas ha estat rebuda amb satisfacció des dels sectors del catolicisme progressista i catalanista de matís divers. Segons ha pogut saber Nació, des de moltes figures i entitats s’ha fet arribar a l’arquebisbe de Tarragona la seva satisfacció. Per a les properes setmanes un seguit d’organitzacions catòliques catalanes tenen previst fer arribar a Argüello un escrit "clar, respectuós i directe" on li faran saber la seva discrepància, alhora que li reconeixeran la seva sensibilitat envers temes socials.
L’Església catalana, més "romana" que l’espanyola
Històricament, han estat molts els moments en què l’episcopat català ha sintonitzat més amb la Roma pontifícia que no pas ho feien els bisbes espanyols. Malgrat el seu conservadorisme, el bisbe Torras i Bages, a finals del segle XIX, mantenia una línia més moderna que molts prelats espanyols. L’aleshores bisbe de Vic va connectar amb el reformisme social de Lleó XIII. Els anys 30, el cardenal Vidal i Barraquer va apostar per buscar una entesa amb la República, en línia amb el Vaticà i enfront l’ala intransigent del cardenal Gomà.
També a l’Església catalana el Concili Vaticà II es va entendre millor que en un sector del catolicisme espanyol, lliurat amb entusiasme al nacional-catolicisme franquista. L’actual moment de crispació en la política espanyola, amb un sector ara per ara majoritari dins de la CEE que vol jugar a les guerres culturals, també es contempla diferent des dels dos costats de l’Ebre. Els anys de Francesc no van ser prou per capgirar majories en el si de l’episcopat. Han passat els anys i els règims, però les velles disputes entre Tarragona i Toledo semblen tan eternes com Roma.
