És poc habitual que els bisbes surtin del silenci per posicionar-se fora dels àmbits de la doctrina més estricta, i quan ho fan gairebé sempre és en aspectes relacionats amb temes com l’avortament o la família tradicional. Molt menys quan les seves opinions xoquen amb el que ha dit algun dels màxims responsables de la Conferència Episcopal (CEE). Però això és el que ha fet l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, que porta un estiu intens mediàticament. El prelat, que presideix la Tarraconense (l’episcopat català) s’ha pronunciat darrerament sobre política espanyola, immigració, extrema dreta i Montserrat.
El juny passat, Planellas va sortir al pas de les declaracions del president dels bisbes espanyols, Luis Argüello, reclamant eleccions anticipades després que el cas Koldo esquitxés l’aleshores número tres del PSOE, Santos Cerdán. L’arquebisbe va expressar la seva discrepància amb Argüello però va anar més enllà afirmant que posar-se al costat explícitament d’una postura de partit “va en contra del Concili Vaticà II”.
De fet, les paraules de Planellas van deixar en evidència que les paraules d’Argüello no representaven les de l’episcopat perquè aquest no havia debatut el tema. Subratllant que Argüello havia parlat a títol particular, Planellas va reduir el cap de la CEE a arquebisbe de Valladolid, que és el que és.
No a Vox
Més impacte han tingut les seves declaracions sobre immigració arran de la controvèrsia causada per una moció de Vox -amb suport del PP- a Jumella (Múrcia) que prohibia la celebració musulmana de la Festa del Xai. En una entrevista a Nació, va qualificar de “barbaritat” la proposta de Vox d’expulsar vuit milions d’immigrants i va advertir contra els “missatges de desestabilització”. Aquest agost, en unes declaracions a Catalunya Ràdio, va assegurar que “un xenòfob no pot ser un bon cristià”. Unes paraules que van irritar l’extrema dreta.
Les paraules de Planellas van ser molt ben rebudes per persones de dins i de fora de l’Església. Fonts de l’arquebisbat de Tarragona expliquen que es van rebre molts missatges de felicitació. Entre ells, els de le sprincipals autoritats polítiques. El president Salvador Illa va fer arribar la seva felicitació a l’arquebisbe, com també el president del Parlament, Josep Rull.
Un toc d’atenció a Montserrat
El 21 d’agost, Planellas va intervenir a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, en l’acte de lliurament del Premi Canigó a l’abadia de Montserrat amb motiu del Mil·lenari del monestir. Allí, davant de l’abat Manel Gasch, i amb el record de la recent visita reial a la muntanya ben present, va demanar que la comunitat benedictina no deixés de ser “centre de resistència cultural, defensant la llengua, la cultura i els valors cristians”. Unes paraules que xocaven de ple amb les que havia pronunciat Gasch el juny anterior quan, intervenint en un Foro Vanguardia, va dir que al monestir “li toca retirar-se del paper de protecció que va tenir els anys seixanta i setanta”.
Crítiques pels “canvis constants”
El mandat de Planellas ha generat crítiques dins de l’arxidiòcesi pel que molts consideren “canvis constants” en parròquies i en càrrecs de govern. Una part d’aquestes crítiques prové de sectors conservadors, que solen expressar-se des del bloc Germinans Germinabit i que causen irritació al Palau Episcopal. Però també li plouen a l’arquebisbe crítiques des d’altres sectors, que aplaudeixen els seus posicionaments però no un estil de govern caracteritzat per un ball de noms continu. Precisament l’arquebisbat renova dimarts vinent el seu organigrama.
Una teòloga, Begonya Palau, assumirà com a cancellera-secretària general (una mena de direcció general de la cúria). La que ho era fins ara, Maria del Mar Cugat, passarà a ser secretària privada del prelat. Tarragona no és l’única diòcesi a situar dones en llocs cada cop més sensibles del seu govern. Barcelona i Solsona també tenen una dona en la secretaria general. El fet que Begonya Palau hagués estat vinculada al Seminari del Poble de Déu ha generat alguna sorpresa. Aquesta entitat va ser dissolta per pràctiques considerades pseudomístiques. El comissari que va investigar-la va ser Joan Planellas.
Quan s’acosta la fi del mandat del cardenal Juan José Omella a Barcelona, amb 79 anys complerts, i la majoria de bisbes catalans defugen les definicions públiques, els pronunciaments de Planellas han situat la Tarraconense en la línia més compromesa amb el catalanisme i l’obertura de l’Església catalana. I de l’espanyola, on les paraules de Planellas han retronat com a recordatori que, mentre Montserrat sembla recular, la veu de l’Església catalana no s’apaga.
