Hi havia un moment de la política catalana en què part de l'espanyolisme deia que el procés independentista havia "trencat famílies". Que pares, que avis, que nets s'havien deixat de parlar per qüestions polítiques. Que amics de tota la vida havien trencat perquè no es posaven d'acord entre la independència o la continuïtat a Espanya. Els anys han evidenciat que, si això va ocórrer, només va ser de manera anecdòtica i que la societat, en cap cas, va arribar a trencar-se. Ironies del destí, sembla que el fals mite de les "famílies trencades pel procés" arriba ara a la societat espanyola, amb l'única diferència que ara sí que comença a ser una realitat. Això és el que indica un estudi recent, que apunta que el 14% dels espanyols ha trencat amb amics o familiars per culpa de les discussions vinculades a la política.

Aquesta és la principal dada de l'Atles de la polarització a Espanya publicat aquest dilluns i que també reflecteix que tres de cada cinc espanyols prefereixen no tractar qüestions polítiques per evitar baralles. Algunes de les conseqüències de les discussions és que un 15% dels espanyols ha abandonat en l'últim any algun grup de WhatsApp o aplicacions de missatgeria similars. Els votants de Podem són els que diuen que han tallat més relacions a causa de la política, que han abandonat més grups de conversa o que han tingut baralles fortes en els últims mesos. A les portes de Nadal, dos de cada cinc espanyols van presenciar o participar en discussions polítiques en les passades festes. I la situació política a l'Estat no fa pensar que aquest any la intensitat vagi a la baixa.

Dos blocs que s'intercanvien "sentiments negatius"

L'enquesta ha aplegat les respostes de 2.500 persones i ha determinat que els votants de Vox són els que tendeixen a rodejar-se d'altres persones que pensen com elles. Per altra banda, qui té amistats amb persones que pensen diferents d'ells són els propers a Podem i a Sumar. Els autors de l'estudi constaten que hi ha un bloc PP-Vox i un altre PSOE-Sumar i altres partits similars. Entre els partits del mateix bloc hi ha sentiments "relativament acceptables", però els sentiments cap a l'altre bloc "s'estan tornant negatius". Malgrat això, l'Atles també apunta que les persones d'esquerres o de centre són més partidàries que les de dretes en el fet que els polítics de diferents posicionaments arribin a consensos.

En l'àmbit personal, un de cada quatre espanyols diu que s'ha sentit "atacat" o "criticat fortament" per expressar les seves opinions polítiques en públic durant els últims dotze mesos. Què genera discussions en aquestes converses? Doncs, segons l'estudi, el tema que més polaritza és el de l'acollida de migrants a Espanya. Per contra, els assumptes que generen menys discrepàncies són el de la sanitat o l'educació públiques, i el del pagament d'impostos. Així doncs, segons la investigació de More in Common, l'extrema dreta és capaç de situar al centre del debat l'assumpte migratori, però no se'n surt tan bé amb la privatització dels serveis bàsics o la política impositiva. L'estudi també apunta el votant de Vox com l'únic que discrepa respecte de la resta de partits en la igualtat entre homes i dones o sobre el canvi climàtic.

Qui és el culpable de la polarització?

Els participants de l'enquesta, però, esquiven responsabilitats de la polarització actual. Segons responen, la culpa d'aquesta tensió política constant és de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació. Per darrere també hi ha Vox, el govern espanyol i el PSOE, en aquest ordre. Per contra, els espanyols consideren que la monarquia, les ONG, l'Església i els jutges són qui menys polaritza la societat. Unes respostes que sobten, ja que només cal repassar la guerra del poder judicial contra el govern espanyol o els posicionaments recents de l'Església espanyola demanant a Sánchez que plegui i convoqui eleccions. Pel que fa a noms polítics, Santiago Abascal i Pedro Sánchez són clarament les figures que més polaritzen a parer dels espanyols.

Amb tot, hi ha una part dels espanyols que encara creuen que es poden salvar les relacions personals malgrat es parli de política. Set de cada deu enquestats ha mantingut converses respectuoses amb algú que pensa diferent i fins i tot un 20% ha estat capaç de canviar d'opinió després de debatre sobre política. Caldrà veure si aquest Nadal, amb la política espanyola en nivells d'alta tensió i amb l'extrema dreta en auge, les discussions polítiques trenquen famílies o esgarren amistats de molts anys.