En cercles del govern espanyol hi ha estesa una certa por de consultar el telèfon després d'una estona de no tenir-lo a la vora. El degoteig d'informacions lesives de la setmana passada -detencions com la de Leire Díaz, casos d'assetjament sexual, escorcolls en seus de Correus i de diversos ministeris- va aprofundir les esquerdes de la Moncloa però, malgrat això, Pedro Sánchez té intenció de resistir. "Aguantaré", ha solemnitzat aquest dilluns en la roda de premsa de balanç de l'any , que s'ha fet dues setmanes abans del que és habitual. Com espera mantenir-se en el poder? De quina manera preveu remuntar sense convocar eleccions, tot i les adversitats? Aquestes són les claus.
Mesures socials (sense pressupostos)
Res fa pensar, a hores d'ara, que els pressupostos generals de l'Estat puguin ser aprovats. Sánchez insisteix en la idea que el govern espanyol treballa per "millorar" la vida de la gent -també a través de mesures com el nou abonament de transport-, però el cert és que l'agenda legislativa és presonera de la situació de minoria parlamentària, encara més agreujada des que Junts va trencar amb el PSOE. L'execució dels fons europeus acaba la propera primavera i, malgrat la voluntat del president espanyol de concloure la segona meitat de la legislatura -expressió que ha fet servir dues vegades aquest dilluns-, la paràlisi dificulta grans projectes, especialment sense comptes raonables a la vista.
Reunió amb Junqueras
Tot indica que Sánchez es reunirà en les properes setmanes amb Oriol Junqueras, president d'ERC. Si s'arriba a concretar la cita , serà la primera vegada que els dos dirigents es troben des que mana el PSOE. La fotografia, fins ara, s'ha estat evitant, i Junqueras la tenia reservada per anunciar algun gran acord o per un contingut específic. Finalment, la crisi a l'Estat ha propiciat la reunió, que també ha estat demanada per Gabriel Rufián. En els últims dies, Junqueras ha elevat el to pels casos de corrupció i d'assetjament, però mai ha amagat amb trencar -hi ha pendent el finançament singular, que s'ha de tancar abans que María Jesús Montero marxi a Andalusia- ni amb demanar eleccions.
Gestos amb Puigdemont
Els dirigents de Junts insisteixen en privat que "no s'ha reprès cap negociació", i que els gestos de Sánchez només tenen a veure amb el "compliment de carpetes que ja estaven acordades". En aquest context interpreten, per exemple, que Sánchez hagi avançat que les balances fiscals estan al caure -no s'han publicat des del 2023, quan van reflectir un dèficit de 22.000 milions d'euros- i que Catalunya, com Euskadi, tenen més encarrilat formar part de l'Unesco i de l'Organització Mundial del Turisme. Hi ha sectors de la formació de Carles Puigdemont que aposten per reprendre el diàleg, però per ara la prioritat és afermar -a nivell legal i polític- el retorn de l'expresident de la Generalitat.
Sense notícies d'una renovació profunda
Yolanda Díaz, vicepresidenta del govern espanyol, porta dies demanant -com fa tot l'espai de Sumar i també els Comuns- una remodelació profunda de l'executiu que permeti un "reset" de la legislatura. De moment, tot indica que els canvis que haurà de fer Sánchez seran quirúrgics. Pilar Alegría, portaveu del govern espanyol i ministra d'Educació, saltarà en les properes setmanes per anar a fer de candidata a l'Aragó, on se celebren eleccions el 8 de febrer. María Jesús Montero, ministra d'Hisenda, haurà de plegar en els primers compassos de l'any per centrar-se en Andalusia, on serà la cap de cartell del PSOE per mirar de recuperar una plaça en la qual el PP hi està còmodament instal·lat.
Combat amb el PP i Vox
Si en alguna cosa se sent fort Sánchez és en el combat amb la dreta i l'extrema dreta. Després d'admetre "errors" en matèria de males pràctiques i pels casos d'assetjament, ha insistit en la idea que no acceptarà "lliçons" de ningú, especialment d'aquells que "van pagar la seu del partit amb diner negre", en referència al PP. Els atacs contra la dreta i l'extrema dreta per voler "retallar" l'estat del benestar allà on governen són constants. En tindrà prou amb tots aquests elements per aguantar tota la legislatura? O, com comencen a pensar fins i tot dins del PSOE, el context és massa complicat per pensar en sortir-se'n gràcies a una agenda progressista? El 2026 dictarà sentència.
