Juan Echevarría Puig ho podia ser tot menys mediocre. Fins i tot en la seva edat -ha mort aquest dimarts als 101 anys- ha volgut superar molts d’aquells a qui va conèixer. Empresari rellevant, les necrològiques d’aquestes hores recordaran molts dels seus triomfs econòmics: Nissan Motor Ibérica, Fecsa, Mutua Universal, companyies que va presidir, com també va impulsar iniciatives de tot ordre, com l’Institut Guttmann de neurorehabilitació, i va presidir el Consell Social de la Universitat de Barcelona.
El cognom Echevarría ha aparegut sovint pel seu vincle familiar amb Jan Laporta. Una de les filles de l’empresari, Constança, es va casar amb el president del Barça. De fet, Juan Echevarría va ser un suport important en la primera campanya del dirigent culé. Després, la parella se separaria. Però un altre dels fills, Alejandro, treballa al costat de Laporta.
Però, més enllà d’això, Echevarría era un home de múltiples inquietuds. Una vegada, algú que havia llegit un article seu, ple de pòsit cultural, li va dir que no semblava un empresari i això, lluny d’emprenyar-lo, el va afalagar. El cert és que desmentia molts estereotips. Bon lector, apassionat de la poesia, va cursar una llicenciatura en Ciències Polítiques i fou doctor en Dret.
La política va ser en ell una passió, tot i que la seva intervenció en aquest camp resta ara en l’oblit. Admirador de la figura de José Antonio Primo de Rivera, va ser un jove falangista i en els moments darrers del franquisme fou nomenat director general de Correus i Telecomunicacions. En aquells moments, la seva relació amb Manuel Fraga va ser intensa. Però Fraga va ensopegar quan va decidir entrar en el primer govern de la monarquia i acceptar la cartera de la Governació, en un moment de greu conflictivitat.
Quan es van celebrar les primeres eleccions al Parlament, el 1980, el partit de Fraga, Aliança popular, estava molt afeblit com per competir i va renunciar a presentar-se a Catalunya. Des de sectors propers a Foment del Treball, es va impulsar la candidatura de Solidaritat Catalana, marca nova que Echevarría va liderar. La nit del recompte, va quedar clar que després d’una pugna amb el Partit Socialista Andalús per 2 escons, seria aquest qui impediria l’entrada de l’empresari a la cambra. Manuel Milián Mestre coneix a fons la intrahistòria d’aquest episodi de Foment.
Poc a veure tenia la candidatura amb aquella Solidaritat Catalana que va exaltar Joan Maragall i que a primers del segle XX va mobilitzar una majoria de catalans pels seus drets i les llibertats democràtiques. L'empresari va representar la dreta tradicional en aquelles eleccions en què res que tingués a veure amb el franquisme podia tenir èxit. El nom escollit per Echevarría per representar l’ordre més conservador va ser una altra de les seves paradoxes.
