La història de l’opa hostil del BBVA al Banc Sabadell ha tingut elements de thriller, ben farcit de girs inesperats i emocions fortes. Tots dos bancs havien estudiat en el passat una possible fusió, però sense acord. L’1 de maig del 2024, el banc basc va fer una proposta d’opa que Josep Oliu, president del Sabadell, va rebutjar. Dies després, el BBVA va escometre el banc català amb una opa hostil pel 100% del seu capital. Va ser l’inici d’un llarg pols que l’executiu de Pedro Sánchez mai va veure amb bons ulls. El cost per l’accés al crèdit per les pimes, el desarrelament i els efectes sobre els llocs de treball van aparèixer com a entrebancs seriosos.

Però la força del BBVA també semblava difícil de contrarestar. Mentre la societat civil mostrava una raríssima unanimitat contra l’operació, el banc que lidera Carlos Torres va anar saltant tots els obstacles i avançant posicions, amb l’autorització del Banc Central Europeu a l’inici. Quan la CNMC va elevar l’opa a fase 2, l’operació va entrar en una fase més complexa. La guerra de propaganda que va esclatar entre totes dues entitats financeres ja estava al seu punt àlgid: campanyes massives de publicitat, xoc de declaracions i intervenció dels grans despatxos comunicatius en favor o en contra. 

Enmig del procés, el Sabadell va anunciar el gener que tornava a Catalunya. El BBVA va ajustar l'oferta, buscant millores que no acabaven de garantir la seva posició. Les condicions fixades per la Moncloa (allunyant una fusió) van començar a pesar, malgrat el moviment del mexicà David Martínez (3,86% del capital) acceptant l’oferta. El 16 d’octubre, culminava el drama. La CNMV comunicava que l’opa ni tan sols assolia el 30% requerit perquè el BBVA optés per continuar el combat. Tan sols el 25,47% del capital assumia l’operació. El Sabadell restava independent en un pols que mostrava un (quasi inèdit darrerament) triomf de la societat civil catalana enfront d’un gran poder, en aquest cas financer.