Alcaldessa de Sant Boi, presidenta de la Diputació de Barcelona, número dos del PSC i portaveu del partit, i una de les negociadores amb ERC i els Comuns. Lluïsa Moret (Barbastre, 1965) recepta "mètode, organització i grans equips" per gestionar tants barrets a l'hora. A més, cada espai és diferent. A l'ajuntament governa amb una majoria absoluta indiscutible, a la Diputació lidera una fórmula que agrupa des d'ERC fins als Comuns, passant per dos diputats de Junts. I al PSC actua com a mà dreta de Salvador Illa, ara centrat en la Generalitat però sense desatendre el partit, i negocia amb els socis d'investidura, amb qui manté una relació de confiança, respecte i, sobretot, discreció perquè els acords tirin endavant.

En aquesta entrevista amb Nació, Moret aborda les principals carpetes de la legisaltura, com ara les inversions, habitatge o Rodalies. Coneix bé el missatge del PSC -en molts casos ha ajudat a construir-lo, perquè també ha dirigit les últimes campanyes electorals dels socialistes- i no se n'aparta. En matèria d'execució pressupostària -només un 20% en el primer semestre de 2024- demana no posar el focus en les dades i valorar que s'està invertint i que el compromís de Pedro Sánchez amb Catalunya és "absolut". En habitatge, té clar que és un dret que cal garantir, i que no pot ser un negoci. I en Rodalies, advoca per la cooperació i deixar de banda les crítiques: "Amb Renfe i Adif ens hi hem d'entendre, ens agradin més o ens agradin menys".

A la Diputació governa el PSC amb ERC, els Comuns i dos diputats que van ser escollits per Junts. Funciona la fórmula?
Sí. És la primera vegada que hi ha un govern tan ampli i divers. Governar significa prendre decisions intentant incorporar les mirades de tothom. La Diputació és un exemple de decisions encertades, perquè tenen a veure amb les demandes directes dels 311 pobles i ciutats. Hem estat capaços d'anticipar-nos en grans temes com la sequera amb un fons extraordinari de 100 milions d'euros el 2024 per ajudar a fer les inversions. L'ACA ha de liderar les més importants, però nosaltres hem d'ajudar els ajuntaments per millorar la xarxa en baixa, que canalitza l'accés a l'aigua potable als ciutadans i que moltes vegades ha tingut fuites.

El PSC governant amb suport d'Esquerra i dels Comuns passa a Catalunya, i a Barcelona també hi ha hagut acords. Per què no hi ha a la Generalitat i a l’Ajuntament governs de coalició com a la Diputació? Tenen por dels focus?
Cada realitat és diferent. No es pot replicar mimèticament un acord, perquè depenen de molts factors. Traslladar l'acord de la Diputació a Barcelona no ha estat possible. Una fórmula similar és la que ha permès la investidura del president de la Generalitat, perquè al final ERC i els Comuns representen les forces progressistes i tenim molts temes en comú, com l'habitatge o l'acció climàtica. Això ha ajudat a la Diputació i ens està ajudant a tirar endavant a la Generalitat. ERC ha tingut situacions orgàniques complexes. Han fet un esforç que valorem i respectem. Suposo que això ha posat en un segon terme altres decisions.

"L'habitatge és un dret, no un negoci, i hem d’avançar perquè no ho sigui; per això estem intervenint el mercat"

L'habitatge o la seguretat preocupen els ajuntaments. Com hi pot ajudar la Diputació?
La demarcació de Barcelona queda impactada per les realitats metropolitanes, però res més lluny de la realitat. Tenim 100 municipis menors de 1.000 habitants, i això marca les necessitats d'aquests ajuntaments amb coses tan senzilles com tenir secretaris, interventors… Hem de fer polítiques a mida en el Pla General d'Inversions, que abans no existia o un catàleg de serveis, que ofereix recursos no només econòmics, sinó també tècnics. La Diputació ha de tenir la doble mirada: estratègica i quotidiana. Estratègica per marcar polítiques que generin canvis estructurals de primer nivell en energia, aigua, habitatge, seguretat, però, per altra banda, la quotidianitat del problema concret que ajuntament ha d'afrontar.

Han actualitzat el suport a la construcció de 50.000 pisos el 2030. L'habitatge ha de seguir sent un bé especulatiu?
Fem polítiques públiques per evitar que sigui un bé especulatiu. Si no generem un parc públic que garanteixi un dret fonamental, el de l'habitatge, i l’anem augmentant progressivament sí que serà un bé especulatiu. L'habitatge és un dret, no és un negoci i hem d’avançar perquè no ho sigui i per això estem intervenint el mercat. Una inversió pública per generar 50.000 habitatges públics fins al 2030 és incidir en la regulació del preu de l'habitatge de lloguer al mercat. Igual que els decrets que s'han aprovat al Parlament respecte als topalls del lloguer de temporada, l'habitatge turístic... Tot va en la línia de garantir que l'habitatge és un dret.

El PSC ha adaptat la seva posició al sentit ciutadà? Van aprovar un decret amb la CUP per regular els lloguers de temporada, però la passada legislatura unien els seus vots als de Junts per tombar-lo contra ERC i els Comuns. Han revisat la posició?
El PSC no ha canviat mai, sempre ha defensat que l'habitatge és un dret fonamental que cal garantir. El que hem d'anar adaptant són els instruments que faciliten l'accés. Ara toca generar un parc d'habitatge públic de lloguer assequible, i generar topalls pel que fa al preu del lloguer per diferents vies. No serà immediat, però ja es comencen a veure resultats amb la davallada de preu a les zones tensionades. Això té a veure també amb l'aplicació d'una llei estatal que Catalunya és l’única comunitat que desplega. En cada moment ens adaptem als reptes que planteja un problema que és europeu.

Tornant a la Diputació, Barcelona té una característica que és la proximitat i densitat de masses forestals i de la població. Com s’ha de gestionar el bosc?
És un repte. Aquest mandat hem aprovat un fons de 10 milions d'euros per treballar amb els ajuntaments la millora de les franges per prevenir incendis, l'adequació i la gestió del residu forestal; i també ajudar als ajuntaments i als propietaris a gestionar el residu forestal, que moltes vegades genera un risc d'incendis. Ara ens estem preparant per a les èpoques seques, amb mesures com reforçar els recursos antiincendis o per millorar les condicions de moltes urbanitzacions i poblacions en entorns forestals.

"Les inversions hi són, estan enfocades a donar resposta als problemes reals dels catalans i s’executaran"

Pot defensar que els assessors del govern de la Diputació o dels grups polítics (133 en total) fan realment feina per la institució? O senzillament cal assumir que tenir-los és una manera de finançar els partits proveint-los d’alliberats?
Hi ha un gran desconeixement de la figura dels assessors. Tenen una funció democràtica que ajuda a les institucions, tant si estàs al govern com a l'oposició. Són persones triades pels partits i els ajuden i acompanyen per fer la seva feina. A tot arreu. I a la Diputació també. Aquí la feina és molt diversa. Ha d'estar al territori, ajudant a implementar polítiques, a identificar quins són els problemes i a canalitzar-los via institucional, o bé acompanyar al govern a tenir més recursos o més informació per fer millors polítiques públiques. Són gent que fa molta feina a les institucions i ajuden a una tasca imprescindible.

Els socialistes governen arreu. Com explica que Catalunya es trobi a la cua en execució pressupostària amb un 20% del previst al primer semestre del 2024?
Són governs en minoria i al de la Generalitat hi acabem d'arribar, però això és igual. Els percentatges i les xifres són interpretables. L’actual govern d'Espanya és un dels que més ha invertit en Catalunya. En els últims sis anys s'ha invertit més que en qualsevol altra època. Les inversions s'estan traduint i es veuen en coses concretes, com ara Rodalies. El 2024, per exemple, el nivell d'inversions ha sigut importantíssim. Les inversions hi són, estan enfocades a donar resposta als problemes reals dels catalans i s’executaran. És un procés molt complicat, que implica treball, coordinació, col·laboració i suma d'esforços entre institucions que han de treballar des de la lleialtat institucional.

Fa vuit anys que el PSOE governa Espanya. No ha trobat la manera de complir els seus pressupostos? O és que es pressuposta massa i després no es pot executar com ha dit algun cop el ministeri de Transports?
Hi ha voluntat del govern d'Espanya per ser útil a Catalunya i per millorar les inversions en infraestructures. La concreció depèn de moltes coses i la gestió és complexa. Les respostes senzilles a processos complexos són populistes i nosaltres, evidentment, les defugim. Insisteixo, també, en la coordinació. Si la col·laboració no existeix, és un problema afegit.

Amb Madrid i el govern d’Ayuso no sembla que la Moncloa hi tingui massa coordinació, però l’execució és molt alta [el 2023 va ser del 211% del previst davant el 45% català]. Si algun dia el PSOE governa Madrid la inversió pot ser estratosfèrica… 
Desconec la realitat de Madrid. Les dades són interpretables i posar-hi èmfasi desdibuixa la voluntat i la realitat. Hi ha un compromís absolut amb Catalunya que es tradueix en inversions que estan en marxa. Ho podrem valorar d’aquí a uns mesos, quan s'executin. Per nosaltres, qualsevol euro que arribi a Catalunya volem que s'inverteixi bé.

"Ser lleial no significa no demanar i no reivindicar allò que creus que és necessari per al teu país"

Salvador Illa té bona entrada a la Moncloa. S’hauria de notar més?
La col·laboració també significa demanar el que toca en cada moment i fer que arribi. Ser lleial no significa no demanar i no reivindicar allò que creus que és necessari per al teu país, en aquest cas Catalunya. Primer cal un diagnòstic i després veure la solució. Això és tenir planificació estratègica i un full de ruta amb inversions a curt, mitjà i llarg termini a més de no deixar mai la cadira buida. Es tracta de ser on es prenen les decisions, demanar i reivindicar quan toca, i executar de forma coordinada.

Què es pot fer diferent per millorar Rodalies? Els darrers set anys els presidents de Renfe, Isaías Tabóas i Raül Blanco, eren militants del PSC. 
S'està fent el que toca. La relació de la consellera amb el Ministeri i especialment amb el secretari d'Estat és permanent i diària, i es treballa intensament per revertir la situació de Rodalies. Calen canvis estructurals i conjunturals. Estructurals perquè estem parlant d’un traspàs real, amb unes estructures i una empresa que liderarà i que coordinarà la Generalitat. Això és molt complex. Aquests grans canvis estructurals s’encavalquen amb inversions ja previstes i que generen molèsties. El Govern ha estat encertat donant la cara, demanant disculpes i buscant alternatives que compensin les molèsties al dret a la mobilitat.

El ministre Puente ha plantejat que si s’inverteix més s’haurà d’aturar el servei. 
Està acordat que això no passi. En altres països d'Europa, quan han de fer una gran inversió, aturen el servei. Aquí creiem que no pot ser, perquè és imprescindible. Insisteixo que el control i la coordinació són diàries entre el ministeri i la conselleria.

Entén que es trobi a faltar un punt més de crítica a Renfe i Adif? 
Hem d'estar per les solucions i no per les crítiques. Les crítiques es fan quan s'han de fer, però ara el que espera la gent és que busquem solucions. Amb Renfe i Adif ens hem d'entendre, són els nostres interlocutors naturals, ens agradin més o menys, però ens hi hem d'entendre. Ens interessa que es facin les inversions i obres que s'han de fer el millor possible. Les crítiques no solucionaran la situació.

Com és la relació amb la nova direcció d'Esquerra? 
És bona, de confiança, lleialtat, respecte i discreció. Les negociacions necessiten aquest espai tranquil per anar abordant temes complexos i anar arribant a acords.

"Negociar, pactar solucions i fer polítiques públiques; això és més positiu que la confrontació"

Junqueras va dir fa unes setmanes que el desplegament del finançament no anava prou de pressa. Romero sosté que tancarà l’acord amb el govern central abans de l’estiu. Serà un finançament singular per la via dels fets? Dubtem que hi hagi un acord del govern espanyol amb el PP en tres mesos... 
Abordem temes molt importants. El nou model de finançament singular és un pacte treballat entre ERC i el PSC, i amb el suport dels Comuns. Complirem els acords. Aquest també malgrat que, no ens enganyem, és difícil i complex perquè implica reorientar moltes coses. Treballem els dos pilars que sostenen el pacte d'investidura: el traspàs de Rodalies i el nou finançament. Hem de treballar i defugir sorolls que no ens ajuden. I quan hi hagi certeses, dir-les.

Vostès han admès l’existència d’un conflicte polític en diversos dels seus acords. És possible solucionar-lo sense un canvi del marc de l'autogovern de Catalunya?
Tenim uns acords d’investidura amb ERC i els Comuns i aquesta és una de les vies per resoldre els conflictes. L’acord estableix la creació d’una comissió que parli del conflicte polític, i està en vies de formalitzar-se. La llei d’amnistia és un element fonamental també. El millor que podem és treballar per fer complir l'acord d'investidura.

És a dir, resolent el finançament, Rodalies i qüestions de llengua, el conflicte desapareix.
No dic això. Dic que cal governar i fer polítiques que facin que Catalunya resolgui els seus problemes. I fer-ho amb consens amb forces que tenen un model nacional diferent. Som capaços d'arribar a acords en temes en comú. Aquesta és la gràcia de l'actual context: saber diferenciar, posar per davant les necessitats, negociar, pactar solucions i traduir-les en polítiques públiques que millorin la situació aquí i a Espanya. Això és molt més positiu que la confrontació i no negociar res.