Si una persona arriba a Barcelona, es fa propietària d'un pis i el mateix dia envia una sol·licitud digital d'empadronament, en menys de 24 hores rebrà un correu que li confirmarà que el tràmit ha estat un èxit i que ja forma part del padró municipal. Fins i tot podrà imprimir-ne el volant que ho confirma. En canvi, si una altra persona té una situació molt més precària -sense contracte de propietat o lloguer- es pot estar més de set mesos intentant empadronar-se, voltant d'oficina municipal a oficina municipal. Aquest darrer és un cas real explicat per Maria Creixell, portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres, aquest mateix divendres.
Aquesta realitat és part d'un corrent que s'ha estès els darrers mesos, asseguren un gruix d'entitats socials que s'han coordinat per detectar i denunciar les vulneracions al dret bàsic d'accés al padró. Després de les eleccions municipals del 2023, s'ha constatat "un empitjorament" en la possibilitat d'empadronar-se. El cas més sonat és el de Ripoll, on governa l'extrema dreta, però hi ha molts altres ajuntaments que han canviat la seva política administrativa. Sobretot, això colpeja col·lectius vulnerables. Veta l'accés a tenir metge de capçalera, a accedir a certs serveis de farmàcia o a poder inscriure els nens a l'escola que els pertocaria.
L'informe que aglutina les traves innecessàries al padró apunta a 37 municipis -cinc més que el balanç de l'any passat- repartits arreu de Catalunya. Entre les incorporacions a la llista hi ha Barcelona, on s'acaba de formalitzar un canvi de criteri en l'empadronament. El govern municipal, però, defensa que no rebaixa l'accés als drets bàsics i que aquest gir era necessari per millorar el seguiment de la ciutadania que fins ara inscrivia la seva residència a la seu d'entitats socials. "Fins ara l'Ajuntament de Barcelona tenia una gestió exemplar, això ha canviat en el darrer mes", establia una de les associacions que treballa amb persones amb dificultats d'accés al padró a l'enquesta interna feta per ECAS Acció Social, aquest últim any. L'entitat forma part de la Xarxa d'Entitats pel Padró, que aquesta vegada ha integrat també Amnistia Internacional o la FEDAIA.
Els agents socials han remarcat que la llista de municipis feta pública no pretén "acarnissar-se" amb cap govern local ni vol dir que siguin els únics ajuntaments del país que plantegen dificultats al padró. Són els territoris en què hi ha entitats socials sobre el terreny que han detectat aquesta realitat i que ho han pogut plasmar en un document conjunt. En aquest cas, l'anàlisi fa constar que hi ha vulneracions habituals a Alcanar, Arbúcies, Agramunt, Arenys de Mar, Badalona, Balenyà, Barcelona, Bellpuig, Calafell, Cornellà, El Masnou, Figueres, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Llagostera, Lleida, Martorell, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olot, Pineda de Mar, Premià de Mar, Reus, Ripoll, Sabadell, Salt, Santa Coloma de Gramenet, Santa Coloma de Farners, Tarragona, Tàrrega, Terrassa, Tortosa, Tremp, Vic i Vilanova i la Geltrú.
N'hi poden haver molts més, apunten des de la xarxa d'entitats que fa seguiment de la problemàtica. Ara bé,també hi ha exemples de ciutats "com el Prat de Llobregat o Girona" que es poden mencionar com a exemples de bones pràctiques, ha mencionat la jurista Laia Costa.
La "impunitat" i les eines per acabar-la
El més alarmant de la tendència que s'està detectant a peu de carrer és que hi ha una mena "d'efecte contagi" entre municipis que compliquen l'empadronament. Ho ha la portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres. Això té a veure amb què malgrat que l'Estat -a través de l'Institut Nacional d'Estadística (INE)- fa dècades que emet instruccions que recorden que cal empadronar a tothom sigui quina sigui la seva situació, els ajuntaments que decideixen saltar-se aquesta norma no han rebut cap mena de sanció. Mentrestant, hi ha famílies que es passen mesos sense poder tenir una vida normal o que fins i tot han d'acabar marxant del poble on vivien. "Un dels motius que està fent que això s’estengui és aquesta impunitat, que no hi hagi conseqüències", ha insistit Maria Creixell.
Davant d'això, les entitats implicades a la Xarxa d'Entitats pel Padró miren directament cap a les administracions que estan per sobre dels ajuntaments, tot assenyalant que la Generalitat podria intervenir i castigar les localitats més restrictives. "El Govern té eines per fer-ho", ha remarcat Laia Costa. "Hi ha ajuntaments que estan prevaricant", ha afegit la jurista membre del Grup de Treball d'Habitatge a ECAS Acció Social. Tot plegat fa que la manca de conseqüències sigui una qüestió de "voluntat política", conclouen les entitats. A més, es planteja que si no es vol castigar els municipis que se salten les indicacions estatals i la defensa dels drets bàsics, es podria plantejar un sistema de "premis" als governs locals que tenen bones pràctiques.
Entre els principals riscos assenyalats per les entitats hi ha el fet que molts municipis no permetin l'empadronament si no es té una situació habitacional "tradicional". Això limitaria les opcions a les persones amb contracte de propietat, de lloguer o de cessió d'ús. Ara bé, els darrers anys les entitats han vist com s'han multiplicat els ciutadans que viuen al carrer, o en pensions temporals, o directament lloguen una habitació. "El volum de persones amb dificultats per empadronar-se pel fet de viure en habitacions de relloguer és la realitat emergent que ha fet esclatar la crisi actual de vulneració sistemàtica del dret al padró en nombrosos municipis", conclouen des de la xarxa d'entitats socials. L'escalada de complicacions per accedir a una llar digna ha enrevessat encara més l'accés a drets bàsics, en ple auge de la dreta i l'extrema dreta. El còctel deixa un mapa desafiant per a les entitats socials, que demanen un pas endavant tant del món local com dels governs català i espanyol.