La xifra de famílies que han de viure en una pensió o un hostal perquè no tenen llar s'ha desbordat a Barcelona. Segons dades facilitades per l'Ajuntament a Nació, l'any 2023 es va arribar a registrar una mitjana mensual de 3.000 persones acollides en allotjaments temporals d'emergència. La xifra despulla la urgència habitacional de famílies que en la majoria dels casos han estat expulsades de casa seva i que en altres -com els sol·licitants d'asil- ni tan sols n'han arribat a tenir mai. L'any 2018 els serveis municipals allotjaven 1.047 persones de mitjana. Des de llavors, les dades han anat pujant any rere any progressivament. Ara bé, el creixement anual més pronunciat es va produir l'any passat, tot arribant al rècord de 3.000 barcelonins vivint en habitacions pensades per a turistes, quan l'any anterior se n'havien comptabilitzat 2.331.
Mentrestant, fa temps que emergeixen testimonis que exposen les condicions de precarietat que suposa viure en un d'aquests allotjaments. Diversos sindicats d'habitatge ho resumien recentment: "Els hostals presenten greus deficiències de condicionament, reforma, salubritat i neteja i en la major part dels casos recollits no disposen de servei de cuina ni de rentadora, tampoc de bany propi ni dret a visites", establien en un comunicat.
També mencionaven que sovint aquestes famílies també han d'acceptar perdre el vincle amb el seu barri, el seu entorn o que els fills hagin de fer llargs recorreguts per anar a l'escola cada dia. En alguns casos, això s'allarga en el temps. És el cas de la Maryceli i la seva família. Venen del Perú, buscant refugi després d'haver patit amenaces. "Ja fa dos anys que estem en un hostal amb el meu marit, un fill de quinze anys, una de sis i un altre de dos. Vivim en una habitació tots cinc. És tot el que tenim. El primer any no teníem ni bany, ara ja sí, tot i que petit. I ja està", explica la dona que ha vist com una pensió del barri Gòtic de Barcelona s'ha convertit en el seu únic espai d'intimitat. Està apuntada a la borsa de lloguer municipal i al registre de sol·licitants de pisos de protecció oficial, però no acaba d'arribar res que puguin assumir. Mentrestant, el preu del lloguer en el mercat lliure no ha deixat de batre rècords, amb contractes cada vegada més cars.
Deures i responsabilitats creuades
Sigui com sigui, les dades de les pensions inclouen famílies desnonades que esperen l'arribada d'un pis que puguin pagar, però també molts altres casos, com els de dones que han denunciat violència masclista i han estat reallotjades temporalment o persones grans que s'han quedat sense recursos. De fet, "un 30%" d'aquests acolliments corresponen a persones soles que no tenen ingressos econòmics o xarxa social suficients per tirar endavant, explica la comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament, Sonia Fuertes. Moltes d'aquestes persones són gent gran que s'ha quedat sense recursos, apunta la representant municipal a aquest diari. La resposta a aquestes realitats s'ha de "repensar" i les administracions públiques han de fer-ho "plegades", afegeix.
Més crític ha estat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Assegura que l'actual acumulació de famílies vivint en pensions existeix "perquè la Generalitat no ha promogut l'habitatge que necessita la ciutat des del punt de vista de l'emergència habitacional". Ho va dir en una entrevista recent a Els Matins de TV3. En aquest sentit, tant l'actual govern socialista com l'anterior, liderat pels comuns, han assenyalat un "deute" de la Generalitat amb la capital catalana pel que fa als pisos de la Mesa d'Emergència que van a parar a famílies pobres. El situen al voltant del miler d'habitatges. Entre 2016 i 2022, l'Ajuntament va aportar 1.066 pisos públics a atendre aquestes emergències, mentre que l'executiu català en va disposar 340. La diferència indigna l'ens local.
A l'altra banda de la plaça Sant Jaume l'enfocament és el contrari. Tant des del Departament de Drets Socials com des de Territori apunten cap a les responsabilitats de l'Ajuntament. Mencionen que els serveis socials són una competència municipal i que la majoria de les famílies allotjades en pensions no formen part de la llista d'espera de la Mesa d'Emergència barcelonina. De fet, actualment hi ha 684 unitats familiars amb l'expedient aprovat esperant un pis públic en aquest organisme, mentre hi ha 3.000 casos de persones registrats a hostals i pensions a la capital catalana.
A banda, fonts de la conselleria de Territori -la responsable d'Habitatge- remarquen que "el principal problema" que històricament ha tingut la Generalitat per fer pisos socials a Barcelona és que els terrenys per construir acostumen a estar en mans del consistori. "Si els solars municipals no eren cedits a la Generalitat, aquesta no hi podia promoure habitatge de protecció oficial", exposen des de l'executiu català. De moment, això s'ha començat a "redreçar" amb la cessió d'11 solars en què es volen construir 637 pisos en cinc anys, sobretot als marges de la ciutat.
Repensar el sistema d'allotjaments. El que és una evidència compartida és que el problema d'accés a l'habitatge està darrere de l'increment de les famílies que es veuen obligades a viure en hostals. La comissionada d'Acció Social remarca que hi ha moltes causes que es relacionen per explicar el creixement del nombre de famílies sense llar que acaben en pensions, però que una part important correspon als intents de l'Ajuntament per acompanyar tantes situacions d'exclusió com sigui possible -Barcelona és la gran ciutat de l'Estat amb més inversió social per habitant- i alhora apunta al mercat immobiliari. "Els preus de l'habitatge fan que moltes famílies no puguin mantenir un pis de manera autònoma", planteja. També matisa que hi ha casos que no es compten entre les 3.000 persones allotjades, però que expliquen igualment les dificultats per tenir una llar digna. "Sabem que hi ha pisos on viuen dues o tres unitats familiars".
En qualsevol cas, tant Fuertes com Collboni mencionen la necessitat de canviar la manera en què es gestionen les pensions actualment a Barcelona. També ho reclamen els sindicats d'habitatge de zones com Gràcia, Nou Barris, Les Corts, el Poble-sec o Sants, de manera conjunta. Aquests col·lectius denuncien que l'empresa que s'encarrega de fer els allotjaments de les famílies -Avoris Retail Division, que opera amb la marca BCD Travel- està "incomplint" l'encàrrec públic. Argumenten que diverses famílies queden separades perquè no se'ls ofereix cap recurs perquè puguin viure juntes, que se les allunya dels barris on vivien, que no es garanteix el dret a l'educació dels nens i que tampoc queden coberts els drets a la intimitat, la vida privada o la seguretat. A més, en pics de gran demanda turística -com quan hi ha esdeveniments destacats a la ciutat- les places s'omplen i s'arriba a allotjar les famílies fora de la ciutat. Hi ha quinze establiments que es reparteixen aquests casos, repartits entre Cerdanyola, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat i Sabadell.
De moment, l'Ajuntament no concreta com ha de canviar el sistema d'atenció a les emergències socials que requereixen un sostre. Ara bé, és evident que el funcionament actual s'endú una part important de la despesa social. L'any 2023 el consistori va gastar 36 milions d'euros només en finançar aquests allotjaments. Moltes vegades és més car acollir famílies en habitacions que pagar tot un pis de lloguer. Aquest sobrecost és un dels elements a resoldre, també. Ara bé, l'objectiu és teixir "noves polítiques" que aconsegueixin atorgar "autonomia" a les persones que actualment han de viure en hostals, insisteix Sonia Fuertes. De moment, s'ha arribat a la xifra de 3.000 persones dormint en pensions cada mes, i es desconeix si s'ha tocat sostre.