Dimarts farà vuit anys de la declaració d'independència fallida del 2017, però els protagonistes polítics d'aquells dies continuen ben presents. Alguns d'ells perquè encara estan en la primera línia política, com els presidents de Junts i ERC, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Altres fa temps que van fer un pas al costat, fossin o no víctimes de la repressió, com és el cas de Carme Forcadell, Jordi Sànchez o Jordi Cuixart. Però, on són i què diuen ara els influencers del procés que, als mitjans, a la societat civil o en l'esfera propera a la política, van incidir en el debat i donar relat a l'independentisme?

El d'influencers no és un terme pejoratiu ni irònic, com tampoc ho seria referir-s'hi com a pensadors o intel·lectuals. En els anys més intensos de la política catalana va haver-hi una sèrie de perfils que van aparèixer o es van enfortir i van dibuixar, amb propostes construïdes i elaborades, com havia de ser el nou país o quina era la millor via per arribar-hi als mitjans, a les xarxes o en xerrades diverses. Molts d'ells venien del món acadèmic i altres del mediàtic, però tots van erigir-se de referents de l'opinió pública i alguns van fer el salt institucional.

El desenllaç és similar al de la classe política: alguns han decidit plegar i tornar a les seves feines -i rebutgen educadament la invitació a parlar-, d'altres no es rendeixen en l'intent de fer política i preparar el terreny per tornar a provar un embat amb l'Estat, i alguns continuen tenint presència al debat públic encara que abordant també altres temes. Nació ha parlat amb una desena d'ells -aquesta és la primera entrega- sobre com van viure-ho tot plegat i cap a on va ara l'independentisme i el país vuit anys després.

Salvador Cardús: "Gestionar la derrota és poc èpic"

Salvador Cardús (Terrassa, 1954) recorda que es va fer un fart de fer conferències i escriure articles sobre la viabilitat del projecte independentista. Ho va fer amb "l'honestedat de posar tota la força" en el somni d'un nou país i va ser un dels catorze experts al Consell Assessor per a la Transició Nacional instituït per Artur Mas per preparar el llibre blanc sobre com s'havia de fer i com havia de ser el nou estat en condició de doctor en Ciències Econòmiques. A banda, escrivia (encara ho fa) setmanalment a l'Ara i a altres mitjans. Proper a l'entorn convergent i juntaire, Cardús es vol incloure en la "gent senzilla que es va comprometre fent un treball honest i esperançat" en un moment molt concret, però lamenta que a l'hora de la veritat, la dels fets d'octubre, "les coses no es van fer bé". Després del fracàs, Cardús va conviure entre la decepció de deixar escapar una oportunitat única i la frustració pels efectes de la repressió.

En l'àmbit personal, se sent exclòs del debat públic per pertànyer als "derrotats". "Et retiren de l'activisme i fins i tot t'acusen de mentir", assegura. Des de llavors, viu la política catalana amb "certa distància i fredor" malgrat que no té problema a explicar-se als mitjans. Pel que fa al moviment sobiranista, però, creu que cal que torni la "pressió popular" cap a les institucions per liderar un futur embat. Això sí, s'ha de fer sense els antics lideratges. "Són els gestors de la derrota i això és poc èpic", diu Cardús, que creu que el principal risc no és l'extrema dreta, sinó que ERC i Junts -centrats ara en la negociació amb el PSC i el PSOE- no sàpiguen explicar el camí per arribar a la independència.

Jordi Muñoz: "El discurs cívic, inclusiu i obert és l'únic camí per construir majories"

Des de l'àmbit acadèmic com a politòleg i professor a la UB, Jordi Muñoz (València, 1979) ha tingut una incidència important en el procés, i sobretot en la gestió posterior. Va ser director del CEO en l'etapa de Pere Aragonès a Palau, però abans s'havia implicat en donar gruix al moviment independentista i a formular sortides com el referèndum unilateral si l'Estat rebutjava qualsevol acord. "Eren moments d'emocions intenses i tenia la sensació que havia de fer l'esforç de mantenir una mirada analítica", recorda. Sempre ha defugit el rol d'"agitador" i s'ha centrat més en la "reflexió i l'anàlisi freda" en articles a publicacions especialitzades i a diaris com l'Ara o Nació més que no pas en l'activisme. El seu tarannà li ha comportat crítiques d'alguns sectors de l'independentisme que es presenten com a "unilateralistes", especialment després dels fets de 2017, quan va publicar el llibre Principi de realitat, que va marcar molt el debat del postprocés.

Muñoz diagnostica un moment d'"onada reaccionària global" i de "frustració per com va acabar el procés" i avisa que això és "perillós". "Hi ha una forta involució discursiva, un replegament identitari de minoria nacional assetjada i en alguns casos això acaba derivant cap a posicions xenòfobes", argumenta. El politòleg també recorda, ara que la relació entre Catalunya i Espanya ja no és una prioritat per als catalans, que l'independentisme ha tingut més suport que mai quan ha fet un discurs "cívic, inclusiu i obert". "Veient la composició de la societat catalana, aquest és l'únic camí per construir majories", rebla.

Jordi Graupera: "Junts i ERC encara estan a l'exili i a presó"

A tertúlies diverses, en anàlisis a Rac1, La Vanguardia i altres i en actes al país i a l'exterior, Jordi Graupera (Barcelona, 1981), que havia estat vinculat a Convergència abans del procés, treu pit d'haver fet sempre activisme per la independència. El pas polític més públic i decidit, però, arriba amb el manifest a favor del referèndum unilateral en un moment de bloqueig el 2016. L'impulsen figures de l'opinió pública transversals i adhereix milers de persones en poc temps i és la via finalment escollida i plasmada en l'1-O. Doctor en filosofia i figura de prestigi acadèmic, la seva influència va ser tal que, segons explica, va redactar una proposta de resolució del referèndum que, amb matisos, va aprovar el Parlament, i també el text de la DUI. És aleshores quan "trenca" amb els partits independentistes perquè no tenen la intenció de tirar endavant i aplicar-la. "Ningú creia en el referèndum i ningú creia en la DUI", diu Graupera sobre la classe política del moment, a qui acusa de fer "processisme barat".

A les eleccions postreferèndum se li ofereix anar a llistes, però ho rebutja perquè suposa una "reculada", i el 2018 impulsa Primàries amb l'objectiu de teixir una candidatura unitària per a l'Ajuntament de Barcelona. El projecte va fracassar i ara ho intenta amb Alhora, que tampoc va aconseguir representació al Parlament en les últimes eleccions, però que, amb el partit més madurat, aspira a "reconstruir de zero" el moviment des del municipalisme. Graupera continua desencantat amb els partits independentistes i lamenta que "Junts encara està a l'exili i ERC a la presó" perquè "els líders capturen els partits", en referència a Junqueras i a Puigdemont. Amb Alhora, que va fundar amb Clara Ponsatí, es proposa tres objectius: "Refer el discurs" de l'independentisme, tornar a situar el conflicte amb l'Estat al "centre de la conversa" i mirar endavant amb una "esperança realista".

Germà Bel: "La política catalana viu en la hipocresia absoluta"

Venia del PSC (va formar part de les seves joventuts i el 2000 va ser-ne diputat a Madrid i del nucli de confiança de José Luis Rodríguez Zapatero) i va acabar sent un "florero de luxe" del procés. Germà Bel (Alcanar, 1963) es fa seu un adjectiu irònic utilitzat per Lluís Llach per reflectir el seu paper al procés. La seva expertesa en economia i infraestructures va fer-lo membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional i el 2015 va acabar de cap de llista independent de Junts pel Sí a la demarcació de Tarragona. Ho va fer per "ajudar en el que pogués" en el camí cap a la independència i, quan va veure que la cosa no avançava, va deixar la política institucional. "Vam ser tots uns incompetents i havíem de plegar tots", diu Bel, que recorda que fa anys que insisteix en la renovació de lideratges.

L'exdiputat recorda que va constatar que l'independentisme patiria una "lògica caiguda" quan es va acceptar la presidència "imposada pel Suprem" en referència a Quim Torra després que s'impedís la investidura de Carles Puigdemont -a l'exili- i Jordi Turull -a la presó-. "No confrontar porta a la desmobilització", reflexiona. La recepta de Bel per reviure l'independentisme, malgrat que insisteix que és un ciutadà més -continua com a catedràtic d'Economia de la UB- i que no és feina seva dir-ho, passa per "nous personatges i noves idees". Fins i tot proposa la creació d'un "partit genèric" davant la "hipocresia absoluta" de la política en general, però sobretot de Junts i ERC en el tracte diferent amb la CUP i amb Aliança Catalana.

Elisenda Paluzie: "Els antics dirigents no poden recuperar el vincle amb la gent"

L'economista Elisenda Paluzie (Barcelona, 1969) es reivindica com una de les primeres figures que va situar un referèndum d'autodeterminació a la taula. Ho va fer el 2016, després de les eleccions dites plebiscitàries, sent també impulsora del manifest a favor del referèndum unilateral d'independència. "L'1-O ens va donar la raó perquè va ser l'acció unilateral que podia generar més participació ciutadana i podia ser millor entesa al món", sentencia. Ara bé, va veure que la votació acabaria sent una oportunitat desaprofitada quan va constatar que els partits li deixaven entreveure que no tindrien força per implementar la declaració unilateral d'independència.

Però Paluzie, que era habitual als mitjans amb temes econòmics o polítics, no va perdre l'esperança i va fer el salt a primera línia política al capdavant de l'Assemblea Nacional Catalana. Va ser el 2018, quan veia possible un segon embat amb les protestes contra la sentència del procés. Però, altre cop, va constatar que la classe política era incapaç de posar-se d'acord. "Et reunies amb els partits i només veies baralles i incoherència", recorda l'economista. Ja amb el 52% de vot independentista el 2021, Paluzie va acabar de veure que els partits prioritzaven la fi de la repressió a l'autodeterminació i el 2022 va fer un pas al costat amb les noves eleccions a l'ANC malgrat que encara hi col·labora en l'àmbit internacional. Entre classes universitàries, la professora i doctora en Economia demana nous lideratges: "Els antics dirigents no poden recuperar els vincles emocionals amb la ciutadania".