El procés independentista va fracassar a la tardor de 2017 i el temps de pròrroga es va allargar, gràcies a la majoria independentista, fins que, ara fa un any, Salvador Illa va arribar a la presidència de la Generalitat obrint un nou cicle. Part del moviment també va assumir amb el gir electoral que la lògica dels tres partits que fins ara havien representat el sobiranisme estava esgotada. Arran d'això han sorgit una nova constel·lació independentista que busca representació institucional, malgrat que fins ara només se n'ha sortit l'extrema dreta d'Aliança Catalana.
Fa tot just uns dies que s'ha presentat el projecte Dempeus per la Independència, impulsat per diversos exsecretaris nacionals de l'Assemblea Nacional Catalana amb Josep Punga, que va disputar la presidència a Lluís Llach, com a cara visible. Un dels principals objectius, més enllà de ser un espai de reflexió, és teixir un nou intent de llista cívica transversal (un vell projecte de l'ANC) que no ha tingut continuïtat en altres ocasions. Del Consell de la República fins a Alhora passant pel projecte de Punga, per ara, ningú se n'ha sortit. Només Orriols amb l'alcaldia de Ripoll, dos escons al Parlament i un projecte que, d'unitari i transversal, en té poc.
Consell de la República, primer intent d'unitat postprocés
Per trobar el primer intent d'aconseguir la unitat independentista després del procés cal viatjar fins al març del 2018. Va ser la data en la qual es va presentar el Consell de la República amb la voluntat de ser una mena de Generalitat a l'exili i mantenir viva la victòria independentista de l'1-O. Però ja d'entrada va ser vista amb desconfiances entre els principals actors, tant polítics com socials, de l'independentisme per la proximitat a Junts, i el seu objectiu inicial de constatar la resistència unitària va quedar ben tocat.
Més de set anys després, l'entitat ha caigut en la irrellevància. Carles Puigdemont li va voler donar un sentit institucional mantenint-se a la presidència des de Waterloo, però això també va generar que ERC i la CUP se n'allunyessin. Amb la marxa de l'actual president de Junts, l'entitat ha adquirit un perfil diferent sota la direcció de l'advocat Jordi Domingo i treballa amb altres entitats com l'ANC i Òmnium sent, per exemple, una de les convocants de la passada manifestació de l'11-S.
El primer fracàs de la llista cívica
Qui fa vuit anys que intenta recuperar la unitat independentista és l'Assemblea Nacional Catalana. La gran mesura estrella per aconseguir-ho la va posar sobre la taula Dolors Feliu quan era presidenta de l'entitat. La proposta es va concretar amb la voluntat de presentar un quart espai independentista a les passades eleccions del 12-M al Parlament.
Aquesta llista cívica, que no comptava amb el suport de la resta de partits independentistes, es va sotmetre a consulta a la militància de l'ANC. Malgrat que la proposta havia estat teixida per la direcció, finalment va ser rebutjada per tot just 98 vots dels 7.599 que es van emetre. "El resultat ens diu que és un 'no per ara'", deia Feliu, deixant la porta oberta a impulsar la llista en uns nous comicis. Lluís Llach, actual president de l'entitat, ha refusat en diverses ocasions la llista cívica perquè compromet el caràcter social de l'ANC.
Alhora, lluny d'entrar al Parlament
Qui sap si una bona mostra de com li hagués anat a una llista cívica el va viure Alhora. El març del 2024 la consellera d'Educació de l'1-O, Clara Ponsatí, va escenificar el trencament amb Puigdemont i Junts i va anunciar la creació d'un nou partit de la mà del filòsof Jordi Graupera. L'objectiu era ser alternativa al triplet de partits independentistes de cara a uns futurs comicis, però l'avançament electoral ho va precipitar tot.
Alhora va tenir el mèrit d'aconseguir els avals necessaris per presentar-se a les eleccions en temps rècords, però els resultats no van ser els esperats. Ponsatí va ser la candidata a la presidència i va fer tàndem amb Graupera en una llista que incorporava personalitats mediàtiques i socials per donar-li un perfil cívic. Però tot just va aplegar 13.759 vots i va quedar-se molt lluny d'entrar al Parlament. Ponsatí va anunciar que es retirava de la primera línia política i Graupera aspira a reflotar el projecte de cara a les municipals del 2027 al congrés que celebraran el 28 de juny a Manresa. El filòsof continua actiu a les xarxes, fa un pòdcast polític i ha impulsat iniciatives de voluntariat amb rerefons polític.
Què vol Dempeus per la Independència?
I ara, els partidaris de la llista cívica impulsada per l'ANC ho tornen a intentar. Comandats per l'exsecretari nacional de l'entitat, Josep Punga, els discrepants amb Llach han posat en marxa Dempeus per la Independència. La voluntat és "rebel·lar-se contra la classe política, contra el procés, contra la idea que la independència ja no és possible i contra l’immobilisme dels partits". Això es tradueix amb la confecció d'una nova candidatura independentista que aconsegueixi representació parlamentària.
Aquest cop, per calendari i si no hi ha imprevistos, amb una mica més de marge que en altres ocasions. Aquesta futura llista, si acaba tirant endavant, serà "nítidament independentista, transversal i disruptiva": "Sense preguntar-nos si dreta o esquerra, perquè primer va la independència", diuen els impulsors. L'objectiu és aconseguir la majoria per declarar la independència unilateral i fer-la efectiva. Una via que, veient les posicions negociadores d'ERC i Junts a Catalunya i a Madrid, sembla complicada en el curt termini.
Aliança Catalana canalitza la frustració independentista
Sigui com sigui, per ara la frustració independentista pel fracàs del procés només ha estat canalitzada per Aliança Catalana. Altres formacions d'aquest món, com el Front Nacional de Catalunya, han quedat molt minimitzats i, de fet, els dos regidors que tenien a Manresa són ara independents. L'extrema dreta comandada per Sílvia Orriols ha estat l'única alternativa que ha aconseguit representació institucional davant la desfeta del 12-M que va posar fi a prop d'una dècada de majoria independentista al Parlament.
I ho ha fet amb un discurs ben allunyat de la transversalitat cercada per la resta de constel·lació independentista postprocés. L'estelada ha perdut pes davant un relat que s'ha adaptat als corrents ultres d'Europa: el vincle entre la immigració i la inseguretat. Un moviment que creix al continent i del qual l'independentisme no se n'ha pogut aïllar. Com es combat? Aquesta és part de la feina dels partits tradicionals i de les alternatives que es presenten.
