El 8 d'agost va fer un any des que Salvador Illa va ser investit 133è president de la Generalitat amb els vots favorables dels seus socis, ERC i els Comuns. Després de les vacances, el president haurà d'abordar la negociació dels pressupostos del 2026, amb l'objectiu, aquest any sí, de poder tenir uns comptes en vigor sense haver d'ampliar el crèdit els prorrogats del 2023, últim any en què se'n van aprovar uns de nous. I ho haurà de fer recosint ponts després que tota l'oposició, inclosos els seus socis, hagin suspès el seu primer any a Palau.
La negociació dels comptes, la més important que afrontarà el Govern els pròxims mesos, dependrà, principalment, dels republicans i els Comuns, prioritaris en la negociació que pilotarà la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero. Però, ara com ara, el futur d'aquests comptes està carregat d'incertesa. Des de Junts, critiquen que des que Illa és president no han "tingut opció de negociar res", però ja deixen clara la seva postura: no seran ells qui moguin fitxa primer per participar de la negociació. Ara, el grup que comanda Albert Batet espera que sigui el Govern qui els hi faci propostes concretes, en el cas que els convidin a reunir-se per a abordar la confecció dels comptes.
Tot fa pensar que enguany es pot tornar a repetir la no-negociació dels pressupostos entre l'executiu i Junts, qui va criticar llavors que el Govern no havia posat sobre la taula dades i xifres concretes en la reunió. "No val la pena i no té cap sentit", va assenyalar la portaveu Mònica Sales després de donar per acabada la negociació pressupostària. Des de Junts, van voler subratllar que el Govern estava "atrapat" per ERC i els Comuns. Això és el que, de fet, reiteren ara els de Carles Puigdemont: la unió que escenifiquin els pactes entre el PSC, ERC i els Comuns significa la consolidació d'un "tripartit". I Junts, en aquesta equació, queda aïllat.
Exercici complex d'oposició
"Som alternativa al país", assenyalen les mateixes fonts juntaires. No obstant això, l'oposició de Junts al Parlament contrasta amb la que exercia el PSC al govern de Pere Aragonès. Un "govern alternatiu" que, de manera molt activa, posava propostes sobre la taula i exhibia una capacitat de gestió de la qual ara presumeix Illa al capdavant de l'executiu. Amb l'absència física de Carles Puigdemont com a cap de l'oposició, Junts no tirat endavant el seu propi govern alternatiu, diluint així la seva força opositora. El grup es troba atrapat entre la falta d'un lideratge present -el retorn no és possible per la inaplicació de l'amnistia- i un "tripartit" que els ha deixat aïllats a la cambra catalana.
Així, els juntaires volen esdevenir "alternativa" des d'una posició que ha quedat neutralitzada pels pactes entre l'executiu amb els socis. A banda, també critiquen que Illa menysté la voluntat del Parlament, des d'on Junts, al marge de les negociacions, sí que pot reivindicar les seves iniciatives. "El president se salta el Parlament sempre que pot", assenyalen les mateixes fonts.
Des de Junts apunten que l'aritmètica parlamentària dificulta la tasca del Govern, però, alhora, asseguren que Illa se sosté sobre dues crosses: la primera, el "tripartit" amb ERC i Comuns, una aliança que Junts vol evidenciar; en segon lloc, els grups "del 155", amb PP i Vox per a "qüestions identitàries". Amb aquesta aritmètica, doncs, el partit de Puigdemont, que no pot exercir el seu paper de líder de l'oposició, queda desdibuixat en una legislatura en què les minories parlamentàries hauran de deixar pas a negociacions en les quals, ara per ara, Junts no assumirà un paper actiu.
