El president de la Generalitat, Salvador Illa, compleix aquest mes d'agost el seu primer any a Palau. Un any marcat pels acords necessaris fruit d'una aritmètica parlamentària que l'obliga a dependre dels seus socis d'investidura -ERC i els Comuns-. El Govern arriba a les portes del segon any de legislatura amb carpetes que s'han començat a encarrilar com Rodalies o els recursos per a habitatge, però també amb altres que han quedat pendents, com el finançament singular.
Divendres, quan feia un any del ple que va acabar amb Illa investit president de la Generalitat, l'oposició es va encarregar d'escenificar el seu descontentament amb la gestió del Govern, la qual suspenen tant els socis com altres grups de l'oposició com Junts i el PP. Amb els Comuns i ERC és amb qui el Govern haurà de refer ponts les setmanes vinents amb la negociació dels pressupostos del 2026 a l'horitzó.
L'objectiu d'Illa és, aquest any sí, poder tenir uns pressupostos en vigor que permetin desplegar la seva agenda sense haver d'ampliar el crèdit dels comptes prorrogats del 2023, últim any en què se'n van aprovar uns de nous. Aquests comptes, però, dependran dels socis, prioritaris en la negociació que pilotarà la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero. Ara com ara, el futur d'aquests comptes està carregat d'incertesa mentre Illa insisteix que preveu esgotar la legislatura. Què exigiran els republicans i els Comuns per començar a negociar?
ERC vol més concrecions en el finançament
El Govern ha dit que confia tenir pressupostos l'1 de gener de 2026, malgrat que la situació és complicada, per una banda, pel malestar d'ERC per la poca concreció amb el finançament. El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha defensat aquesta setmana en una entrevista a l'ACN que és "compatible" iniciar el debat pressupostari i continuar treballant en els acords d'investidura. "No tancarem la carpeta del finançament ni en una setmana ni en dues, però això no ha de fer incompatible posar damunt la taula els pressupostos", assegura el conseller.
Des d'Esquerra, però, exigeixen avenços, amb la mirada posada sobretot en les modificacions legals necessàries. Els republicans han advertit reiteradament que, si no es concreta el finançament singular, no donaran suport als pròxims pressupostos. De fet, asseguren que no començaran a negociar. "És evident que tenim pressa en el finançament i Illa i Sánchez tenen pressa amb altres temes. Per tant, haurem de fer compatibles les presses", va assegurar fa uns dies el portaveu de la formació, Isaac Albert.
En aquest sentit, ara els republicans situen la següent fita en les reformes legislatives al Congrés dels Diputats, necessàries per a poder recaptar impostos des de Catalunya com ara l'IRPF. Les majories en aquest sentit no estan ni molt menys garantides, perquè Podem viu desmarcat de la majoria de la investidura i tampoc Junts preveu facilitar mesures relacionades amb un model de finançament que consideren insuficient.
Sigui com sigui, els republicans demanen "ambició" a Illa. Des del partit d'Oriol Junqueras asseguren que "entenen" el retard en el desplegament de l'acord pel finançament singular i, per això, més enllà dels terminis, ara posen el focus en el fet que "no s'està avançant" en les modificacions legals. Acusen la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, de bloquejar les converses i exigeixen que es "posi les piles" en aquesta qüestió, que passa a ser prioritària ara que el Govern ha situat el 2028 com a horitzó per a començar a recaptar l'IRPF des de la Hisenda catalana, en lloc del 2026 com preveia el pacte d'investidura.
Habitatge i Rodalies, "prioritat" dels Comuns
Els Comuns, per la seva banda, també han advertit que només donaran suport als pressupostos del 2026 si el Govern compleix amb les seves "prioritats". "La nostra posició dependrà de la voluntat del Govern de complir amb les prioritats, que són l'habitatge, la millora del transport públic i l'aposta pels serveis públics en educació i salut", va assegurar fa uns dies el portaveu dels Comuns al Parlament, David Cid.
En l'àmbit de l'habitatge en específic, un dels temes als quals els Comuns fan més incidència, han advertit que la incorporació de 60 inspectors a l'Agència Catalana de l'Habitatge en el marc del règim sancionador de la llei d'habitatge és una condició per a iniciar la negociació dels comptes. Fa setmanes que ho reclamen, però el Govern encara no els ha fet cas. "Fins que no es posin sancions la funció dissuasiva del règim sancionador serà paper mullat", va assegurar la diputada Susanna Segovia.
D'altra banda, Rodalies és una altra qüestió per a la qual els Comuns demanen més atenció per part de l'executiu. "Tots en som conscients, l'executiu suspèn en Rodalies i ha de prioritzar el transport que fa servir tothom, que és Rodalies i Regionals, davant de les estructures que només reclamen les elits, que és l'Aeroport del Prat", va reclamar el portaveu parlamentari, que va insistir en la responsabilitat del Govern de vetllar per garantir una informació veraç i constant als usuaris i millorar la planificació perquè talls com els de l'R3, previstos per a finals de setembre, no s'allarguin.
L'ampliació de l'aeroport no trenca l'aliança
De tota manera, res sembla indicar que els socis d'investidura vulguin trencar amb el Govern. Entre les prioritats d'ERC i Comuns, per exemple, no s'hi troba l'ampliació de l'aeroport del Prat, qüestió que sí que forma part de les carpetes del president Illa. La discrepància, però, no condiciona ara com ara l'aprovació o no dels comptes. Els grups parlamentaris de Jéssica Albiach i de Josep Maria Jové situen com a prioritari el traspàs efectiu i la millora del servei de Rodalies per davant de l’ampliació del Prat.
La negociació dels comptes serà la principal qüestió que el Govern haurà d'abordar les pròximes setmanes, qüestió que any rere any obre l'inici del curs polític amb la incertesa de si es podran aprovar, o no. Enguany, un any després de l'inici de la legislatura, serà el termòmetre de la relació amb els socis i de l'estabilitat de la legislatura d'Illa.
