Tres injeccions de capital d'un total de 469 milions d'euros de la mà d'ERC i els Comuns. Són els suplements de crèdit que, sumats als pressupostos prorrogats del 2023, han de permetre el Govern de Salvador Illa aplicar la seva agenda i l'acord d'investidura després de no aconseguir aprovar uns comptes propis el primer any de legislatura. El Parlament convalidarà aquest dimecres el tercer i últim de 469 milions, en el que és la darrera insuflació d'aire a l'executiu socialista.
Els pactes tancats amb ERC i Comuns, i avalats pels sindicats, han servit per actualitzar el sou dels funcionaris, el pla d'ajudes contra la guerra aranzelària de Donald Trump, ajudes a la pagesia, ampliar l'ATC, recursos per a habitatge, cultura, llengua i educació, d'acord amb els acords d'investidura tancats amb ERC i Comuns. I és que l'executiu d'Illa no ha pogut aprovar uns nous pressupostos per al 2025, tot i que aquest era el primer objectiu del president de la Generalitat.
La nova direcció republicana, comandada altra vegada per Oriol Junqueras, ja va advertir que no avalaria uns comptes si el Govern no complia tots els acords ja signats, sobretot pel que fa al finançament singular i Rodalies. Davant l'evidència que caldria tornar a prorrogar els comptes del 2023 -ja prorrogats el 2024-, el Govern va activar el pla B: els suplements de crèdit.
L'actualització dels sous dels funcionaris
La previsió de la consellera, Alícia Romero, era de repartir els 4.000 milions en dos decrets, però han acabat sent-ne tres. El Govern va aprovar el 25 de març el primer suplement de crèdit, de 2.168 milions i el Parlament el va convalidar el 7 de maig amb els vots de PSC, ERC i Comuns, i l'abstenció de Junts.
La injecció d'aquest primer suplement d'una dimensió superior va servir per garantir l'actualització dels sous dels funcionaris segons l'IPC, i per abonar factures pendents per part dels diversos departaments de la Generalitat. Així, del total d'injecció, 1.134 milions són per a despeses de personal, increments retributius i millora de condicions laborals, i 1.033 milions es destinen a diferents departaments per a cobrir "necessitats inajornables", tal com va explicar Romero durant el debat parlamentari.
El pla contra els aranzels de Trump
El Govern d'Illa va aprovar el segon suplement, de 960 milions el 29 d'abril i el Parlament el va validar el 21 de maig amb les mateixes majories. Aquesta segona injecció se centrava a acabar de pagar la despesa administrativa, així com un paquet de 390 milions per al pla d'ajudes a les empreses afectades per la guerra aranzelària de Trump -un pla anunciat per Illa de 1.500 milions en total-, a més de 30 milions més de suport a la pagesia afectada per la pedregada de Setmana Santa a la plana de Lleida.
Aquests dos suplements de crèdit inclouen 293 milions que els Comuns van esgarrapar a última hora de la negociació del segon paquet, i que es van destinar a habitatge (250 milions), l'Energètica (20), dentista públic (13) i a salut mental (10).
Inversió a l'ATC i Rodalies
Amb el tercer suplement de crèdit d'aquest dimecres, per valor de 469 milions, el Govern socialista i ERC van acordar que l'ampliació per l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) fos de 200 places noves, de les quals 40 ja estaven anunciades. No hi ha cap partida econòmica concreta per aquestes 200 places, perquè l'import dependrà del moment en què aquestes es convoquin. L'executiu ha remarcat la importància del pla director per ampliar l'ens, i el partit de Junqueras destaca que cal preparar l'ATC per assumir el nou sistema de finançament, que s'ha d'acordar abans del juliol.
Sobre habitatge, el pacte entre Govern i ERC contempla 200 milions per a rehabilitar habitatges plurifamiliars i unifamiliars, i augmentar el parc de lloguer assequible entre el 2026 i el 2028. S'han reservat 40 milions per millorar i modernitzar les instal·lacions i equipaments esportius arreu de Catalunya, a més de constituir durant el 2025 una Oficina del Govern que promogui les seleccions esportives catalanes. A més, l'acord també contempla crear noves places d'escoles bressol i impulsar la llei de 0-3 anys.
D'altra banda, l'acord amb els republicans referma la constitució de l'empresa mercantil Rodalies, S.A. abans del 30 de juny, la creació d'un observatori de les inversions de l'Estat a Catalunya, format per un Consell amb membres de la Cambra de Comerç, dos col·legis professionals, les quatre formacions polítiques amb més representació institucional, i les quatre diputacions catalanes. L'acord també inclou 55 milions que se sumaran als 200 ja previstos per al Pacte Nacional per la Llengua. Finalment, el text recull una transferència de l'Estat de 150 milions anuals per a projectes estratègics d’investigació i desenvolupament, en el marc del pacte d'investidura amb el PSOE a Madrid.
Menjador als instituts d'alta, màxima complexitat i TMB
L'acord entre el Govern i els Comuns per al tercer suplement de crèdit, anunciat aquest dilluns, conté la recuperació del menjador escolar a tots els instituts d'alta i màxima complexitat amb l'objectiu de lluitar contra la desigualtat i la pobresa infantil. Contempla destinar cinc milions aquest curs 2025/26 i desplegar progressivament la mesura per tal d'arribar a tots els centres el 2026 amb 15 milions. També inclou destinar 37 milions per desplegar programes i actuacions de millora en llengua catalana i anglesa i en matemàtiques amb el compromís d'arribar a dues hores de reforç setmanal.
A més, el pacte també contempla una inversió de 120 milions per al metro de Barcelona. Concretament, l'acord inclou la prolongació de l'L3 entre les parades de Zona Universitària i Esplugues Centre, amb una inversió de 4,5 milions. Així mateix, s'inclouen 72 milions per a la construcció del tram de l'L9/L10 de Zona Universitària a l'estació de la Sagrera, i 40 milions per millorar diverses estacions com el Clot, la Pau, Verdaguer, plaça de Sants, Espanya, Catalunya, passeig de Gràcia i Sants-estació.
