"Si volen més acords, hauran de complir els anteriors". La frase, pronunciada per un alt càrrec d'ERC, es repeteix cada vegada que s'aborda l'escenari dels pressupostos de la Generalitat per al 2026. Salvador Illa, quan va aterrar a Palau, va deixar passar uns mesos fins que els republicans van resoldre les pugnes internes. Amb Oriol Junqueras instal·lat a la cúpula del partit, el president de la Generalitat va comprendre amb rapides que no seria possible disposar de comptes per aquest 2025. Això obria la porta a una negociació sobre la pròrroga -els anomenats suplements de crèdit, finalment tres- que ara ja té forma i fons: 4.000 milions d'euros més de despesa i establitat, per ara, per a Illa. 

La fotografia d'aquest dilluns amb els agents econòmics i socials recorda a les que es fan quan hi ha pressupostos, amb la diferència que aquesta vegada el que es celebrava era una pròrroga que servirà per atendre necessitats urgents i cuidar els socis. Són ERC i els Comuns, que en el cas del tercer suplement han estat els últims en pujar al vaixell. Tindrà el Govern comptes el 2026? S'obren ara unes setmanes decisives per veure quin serà el rumb de la legislatura, amb tres revolts en l'horitzó que determinaran el grau de compliment dels acords signats perquè Illa arribés a Palau. Són el finançament -la més urgent en el calendari-, el traspàs de Rodalies i l'ampliació de l'aeroport del Prat. 

Juny, bàsic per al finançament

La investidura signada amb els republicans estipula exactament això: "Caldrà formalitzar el present acord durant el primer semestre del 2025 en la comissió bilateral entre el Govern de la Generalitat i el de l'Estat en relació al model de finançament". Per tant, queden 27 dies perquè entre Palau i la Moncloa concretin com ha de ser el nou repartiment de recursos. La consellera d'Economia, Alícia Romero, insistia la setmana passada des de Madrid que cal reconèixer la singularitat catalana, però que tots els territoris han de poder veure com millora la seva situació. Un grup d'experts reclutat pel Govern treballa en un plantejament que beu de l'etapa de Pere Aragonès com a president. 

De cara al tercer suplement de crèdit, ERC va pactar avenços en el nou finançament. Un dels elements de reforç de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) passa per incrementar el personal: ara hi treballen 800 persones, i totes les projeccions marquen que caldrà ampliar la plantilla fins als 3.200, quatre vegades més que ara, per recaptar l'IRPF l'any vinent. El nou model, que s'ha d'abordar al conjunt de l'Estat -l'últim es va pactar el 2009, amb el PSOE a la Moncloa i el PSC a la Generalitat, i porta caducat des del 2014-, sobrevolarà la conferència de presidents d'aquest divendres a Barcelona. El PP, que controla la majoria de comunitats, fins i tot amaga amb plantar la convocatòria. 

Concrecions en Rodalies

El traspàs arrencarà amb l'R1, la línia del Maresme, tot i que no sencera. També s'ha de posar en marxa l'empresa mixta entre l'Estat i la Generalitat, que va viure un moment d'incertesa davant la vaga convocada pels treballadors. La mobilització es va desconvocar a canvi de modular el traspàs. De manera transitòria, la companyia que ha de liderar el traspàs del servei a la Generalitat estarà adscrita al grup Renfe, en la línia del que demanaven els treballadors. ERC no va voler convertir aquest tecnicisme en un cavall de batalla, ni tampoc atorgar als empleats dret de veto sobre un acord que és administratiu però també polític. Hi ha d'haver novetats abans que s'acabi l'any. 

L'aeroport, a punt d'enlairar

En tots aquests mesos, Illa no ha mogut ni un dit en públic a favor de l'ampliació de l'aeroport del Prat. Això ha generat malestar entre l'establishment econòmic, perquè aquesta és, precisament, una de les principals demandes. La carpeta s'ha de desbloquejar en les properes setmanes. Si no s'ha abordat fins ara és perquè, en plena negociació dels suplements de crèdit, el president ha optat per no generar anticossos en ERC i els Comuns, contraris a fer créixer la infraestructura. L'Ajuntament de Barcelona ha fet seva la proposta dels experts d'ampliar 350 metres la tercera pista, i la Generalitat no el veu un mal plantejament. Ara només toca que el posi sobre la taula.