L’opa hostil del BBVA al Banc Sabadell s’endinsa ja en el mes d’agost, però aquesta pot ser una setmana decisiva per a l’èxit o el fracàs de l’operació. Aquest dimecres, la junta d’accionistes del banc vallesà es reuneix per avalar la venda de la seva filial britànica TSB al Banc Santander i l’aprovació del dividend extraordinari de 2.500 milions que comportarà l’operació. Formalment, es tractarà de dues juntes separades.
La legislació exigeix que, en cas d’una entitat afectada per una opa, l’entitat afectada té el deure de passivitat, que implica que tota decisió estratègicament rellevant ha de ser ratificada per la junta d’accionistes. Això serà dimecres, però el BBVA ja va anunciar fa uns dies que ajornava fins al setembre el període d’acceptació de l’opa, per evitar d’aquesta manera que els accionistes hagin de prendre una decisió tan rellevant en un mes com l’agost. Dijous passat, el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, va assenyalar que “no hi ha res garantit”. Unes paraules enigmàtiques que han incrementat la intriga sobre el que pot passar els pròxims dies.
Retirar l’opa?
“No hi ha res garantit”. El turc Onur Genç va explicitar que la retirada de l’opa és una possibilitat. De fet, la llei d’opes permet aquesta opció al banc que llança l’opa hostil. “No passa res si l’oferta no tira endavant”, va arribar a dir el conseller delegat, tot i que també va refermar el que, segons el BBVA, són els punts forts de l’operació. En la presentació de resultats del 31 de juliol, el banc basc va preveure una rendibilitat superior als 48.000 milions fins al 2028, amb una rendibilitat mitjana del 22%, així com repartir 36.000 milions entre els accionistes. El mateix dijous, el BBVA va presentar uns beneficis de 5.447 milions el primer semestre, un 9,1% més que l’any anterior.
Pocs dies abans, va ser el Sabadell el que va presentar el seu Pla Estratègic 2025-2027. En el cas de l’entitat de Josep Oliu, preveu una rendibilitat del 16% i assegura 6.300 milions als seus accionistes. En el seu cas, el banc va presentar uns guanys de 975 milions, també un rècord, amb un increment del 9,7% respecte del 2024. Tots dos bancs han posat tota la carn a la graella.
Millorar l’oferta
Aquesta ha estat una possibilitat sempre damunt la taula. Molts analistes financers l’han donat per descomptada. Una millora que fos substancial i que la llei permet donaria més opcions de victòria per a l’operació. No és descartable, tot i que el mateix Genç va descartar aquesta via de manera molt expressa en les mateixes declaracions de dijous. Es tracta d’una afirmació rotunda? D’una estratègia mentre es guarda aquesta carta definitiva per al darrer instant?
Rebaixar el sostre d’acceptació
El BBVA vol conquerir el Sabadell. Per això aposta per obtenir el 50,01% dels drets de vot de l’entitat, que li donaria el control absolut. Però la legislació li permet rebaixar el sostre al 30%, que és el mínim perquè un accionista sigui considerat qui controla efectivament el banc. De fet, el BBVA ja va retocar a la baixa el sostre al situar com a objectiu el 49,3% de les accions, que equival al 50,01% del dret de vot efectiu.
Rebaixar el sostre d’acceptació va ser descartat per Genç, però és una opció que el BBVA té a l’abast i li permetria nomenar quatre consellers del Sabadell. S’ha especulat molt amb això perquè podria ser una manera de tenir el control real del Sabadell sense una plena absorció mentre s’espera que un context polític més favorable facilités els objectius totals del banc basc.
I després?
L’opa s’ha anat dilatant en el temps. Ara ja és gairebé segur que anirà més enllà del setembre. Un cop el BBVA lliuri el seu full explicatiu a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), s’obriria el termini d’acceptació, que pot allargar-se fins a 70 dies. Aquest sí que serà el moment definitiu, quan els accionistes, ja amb tota la informació a la mà i tornats de vacances, hauran de decidir. De moment, si el BBVA no canvia de posició, es requerirà el 49,3% (50,01% del vot efectiu) de les accions per considerar l’opa com a vencedora.
