L’opa hostil del BBVA al Banc Sabadell s’acosta al moment de la veritat. El pròxim dimarts, 27 de maig, assenyala el termini màxim de què disposa el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, per decidir si eleva l’expedient al Consell de Ministres. Des que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va donar llum verda a l’operació bancària -per unanimitat i introduint tan sols condicions de comportament-, la sort de l'operació passava ja a l’autoritat política. Aquestes són les principals preguntes i respostes sobre la sort d'un serial que va més enllà dels cercles financers.
Què pot fer el ministre d'Economia?
La llei de defensa de la Competència estableix el marc d’actuació de l’executiu, que inicia la fase 3 de l’operació. Sobre la taula de Cuerpo hi ha la decisió d’avalar el dictamen de Competència o dur el cas al Consell de Ministres per raons d'interès general. Un terme sensible, ja que aparta l’opa del terreny estrictament financer. De fet, Pedro Sánchez va al·ludir precisament a l’interès general quan va anunciar l’obertura d’una consulta pública sobre l’operació.
Quan dirà la seva el Consell de Ministres?
Si Cuerpo porta l’opa a l’executiu, es disposa d’un mes per prendre la decisió.
Quin marge de maniobra real té l'executiu espanyol?
El Consell de Ministres pot donar per bona la decisió de la CNMV o afegir-hi més condicions, que en aquest cas haurien de ser diferents de les establertes per la defensa de la competència. L’executiu no pot, formalment, impedir l’opa. Però els requisits que inclogui en l’expedient pot deixar la posició del BBVA en una situació molt fràgil. O no.
I davant la fusió?
Aquí sí que el govern espanyol pot ser determinant. La llei d’ordenació de les entitats de crèdit (disposició addicional 12) pot autoritzar o rebutjar la fusió. Si aquesta fos la seva decisió, Economia ha de demanar un informe previ al Banc d’Espanya, al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals, a la Comissió Nacional del Mercat de Valors i a la direcció general d'Assegurances i Fons de Pensions. Però la darrera paraula la tindria l’executiu a través de Cuerpo.
Què succeiria si l’opa tira endavant i s’impedeix la fusió?
La finalitat lògica de l’opa del BBVA és assolir la fusió amb el Sabadell. Si l’executiu deixés clar que no permetria la fusió, els arguments en favor de l’opa quedarien seriosament tocats. És poc imaginable que s’obri pas una adquisició per mantenir l’estructura del banc català. Des del BBVA s’ha obert l’escenari d’una possible opa que no suposés una fusió. Però el Sabadell ha estat contundent davant aquesta opció, insistint en el fet que en aquest supòsit les sinergies previstes en l’operació serien molt menors.
Quins nous arguments ha esgrimit el BBVA?
El BBVA ha fet una campanya molt enfocada envers els accionistes, que són els qui, finalment, tindran la darrera paraula sobre l’opa. Però el debat va començar a girar molt aviat envers temes més generals, sortint de l’àmbit estricte del mercat bancari. Temes com la marca del Sabadell i l’afectació en els llocs de treball han fet forat. Dijous, en una entrevista a Carlos Torres a RAC1, el president del BBVA bandejava l’estratègia de sobrietat seguida els darrers temps i minimitzava tant com podia l’impacte en l’ocupació. També assegurava que la marca del Sabadell es mantindria el temps que calgués.
En el tema de la marca, però, sol succeir sempre el mateix amb el llegat de les entitats que són adquirides. En el cas del BBVA resta viu el record del que va succeir amb Unnim, sorgida de la fusió de les caixes de Terrassa, Sabadell i Manlleu. Un cop comprades, això sí, el BBVA va crear la Fundació Antigues Caixes Catalanes, el 2012, a la qual el banc basc ha destinat 15,6 milions d’euros per a tasques socials i culturals. Però les marques han desaparegut.
Quins han estat els darrers posicionaments des del poder econòmic català?
La pressió contra l’opa ha estat constant a la societat civil catalana i no s’ha aturat en les darreres setmanes. En una carta a Pedro Sánchez, el 9 de maig, les 13 cambres de comerç de Catalunya, les patronals Foment del Treball, Pimec, Cecot, i entitats com Barcelona Global, el Col·legi d'Economistes, FemCat, Fira de Barcelona i el RACC advertien contra una “excessiva concentració bancària”, l’impacte en llocs de treball i la cohesió territorial. El Cercle d’Economia s’afegia uns dies després al·ludint a l’afectació que tindria pel que fa als centres de decisió i el desequilibri territorial en favor de Madrid.
Com impactaria un èxit de l’opa en la política catalana?
El retorn de moltes de les empreses que van marxar l’octubre del 2017, entre elles el mateix Banc de Sabadell, com també la Fundació la Caixa, han emmarcat la nova etapa de normalització institucional que el Govern de Salvador Illa vol convertir en senyera del seu mandat. Un context que es veuria entrebancat si, just després de tornar a Catalunya, el Sabadell fos adquirit pel banc basc. Seria una pèrdua sensible d’un dels centres de poder financer dels que disposa Catalunya, com ha subratllat el Cercle d’Economia. Seria una mala notícia per la societat catalana i també per l'executiu i les elits del país, que s’han alineat en aquesta batalla d’una manera gairebé unànime.
Què vindrà després del posicionament del govern espanyol?
Si l’executiu posa noves condicions a l’operació, entra en joc la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que ha d’autoritzar definitivament l’opa. El BBVA ha de publicar aleshores el full explicatiu de la proposta, mentre que el Sabadell emetrà el seu informe amb la seva posició detallada sobre l’adquisició. S’obre el termini d’acceptació de l’operació, que pot durar fins a 70 dies.
Els accionistes seran els qui decidiran si accepten l’intercanvi d’accions proposat pel banc basc. Cal tenir en compte que, fins al darrer moment, el BBVA pot millorar l’oferta. També pot, davant les condicions que s’han anat acumulant, retirar l’opa.
Quan es calcula que l’opa quedarà resolta?
Tots els actors implicats en l’opa consideren que no serà abans del setembre que es coneixeria el resultat de la decisió dels accionistes. Es requereix que un mínim del 50,01% del capital accepti l’oferta.
