Només un 37% dels joves catalans professen alguna religió en l’actualitat -el 25,8%, el catolicisme-, una dada bastant estable l’última dècada. Això no obstant, els últims anys la pràctica religiosa entre aquest col·lectiu s’ha intensificat i, segons l’anàlisi de l’ACN dels successius Baròmetres d’Opinió del CEO publicats des del 2014, del 2% de creients de 18 a 24 anys que eren assidus a actes religiosos s’ha passat a més del 25%, amb un salt important postpandèmia. Així, enmig del debat sobre un suposat repunt la religiositat a entre els joves, les dades constaten que no és tant el nombre de fidels (ni joves, ni tampoc grans) el que està creixent, com la intensitat amb què practiquen la fe els que ja n’eren, sobretot els més joves.

Els joves catalans són menys creients que els grans, però més practicants, tal com ja apuntava recentment un estudi universitari  impulsat per la Generalitat sobre la religiositat de la joventut catalana, basat en dades del 2023. Pel que fa a les dades fins a 2025 analitzades per l'ACN sobre pràctica religiosa entre la població creient (el 62%), mostren com els darrers deu anys hi ha una tendència general a una major assistència regular a actes litúrgics. En conjunt, les persones religioses que participen en misses o altres cerimònies amb una freqüència mensual o setmanal han crescut del 14% fins al 20% des del 2014, per bé que el salt important es produeix després del 2020.  

Però per franges d’edat, és entre el col·lectiu més jove (18-24) on es detecta un augment més destacat de l’activitat religiosa. Així, han passat d’entre un 5% i un 10% els joves creients practicants abans de la pandèmia fins a més del 25%, és a dir, un de cada quatre. De fet, amb aquest increment s’han convertit en el segon col·lectiu de creients que més va a l’església, la sinagoga o la mesquita, només lleugerament per darrere dels majors de 64 anys. 

Malgrat que ara acaparen l’atenció, els creients menors de 24 no són els únics que han intensificat la seva presència en actes religiosos, és una tendència força general. Ho ha fet també la generació que els precedeix (25-34 anys) -ara, el 14% es declaren practicants habituals, fa deu anys no superaven el 5%-, i també el grup de persones creients entre 35 i 49 anys, el 15% dels quals va regularment a actes religiosos. El grup més estable és la població de 50 a 64 anys, tot i que també han repuntat després de la pandèmia (13,7%). En canvi, tot i que segueixen sent els qui més practiquen (27%), els majors de 65 són també l’únic col·lectiu de creients que els darrers anys ha disminuït la pràctica religiosa habitual. 

No creixen els joves catòlics, sinó els agnòstics 

Ni en la societat en general, ni tampoc entre els joves, s’observa un increment significatiu de la religiositat, en termes de percentatge de persones que professen qualsevol mena de religió.  

En aquest sentit, no hi ha una gran diferència entre el jovent i la societat en conjunt; és més, segons el darrer BOP del CEO, del juliol, els menors de 24 segueixen sent el col·lectiu dins del qual hi ha menys persones religioses: un 37,3%, per un 38,1% els de 25 a 34, un 54% els de 35 a 49, un 69% els de 50 a 64, i el 80,3%, els majors de 64 anys.

Per religió, el pes de les persones catòliques segueix vorejant el 55% de la societat, però només un de cada quatre joves se’n declaren -el mateix 25% que fa deu anys-. En canvi, pel que fa a les persones que tenen l’islam per religió, si bé han passat tot just de l’1% a l’1,8% en el conjunt de la societat, han fet un salt important entre la població més jove, passant en deu anys de l’1% al 7% d’aquest col·lectiu.  

Cau l’ateisme entre els joves 

Pel que fa a l’ateisme, es manté el pes d’aquest posicionament a escala general, amb una tendència lleugerament a la baixa, i se situa ara l’entorn del 20% de la societat, mentre creix també lleugerament l’agnosticisme, actualment amb un 15,4% dels enquestats.  

En canvi, aquí el que distingeix el col·lectiu jove de la resta de la societat és el repunt de l’agnosticisme -en detriment dels ateus- entre els joves mentre es manté estable per la resta. Les enquestes del CEO mostren com han crescut amb força els joves no-creients que entenen la fe com una opció personal (agnòstics), mentre han davallat els qui neguen o rebutgen l’existència de Déu.

En concret, fa una dècada hi havia una gran bretxa entre uns i altres: els joves agnòstics eren tot just el 15% mentre els ateus representaven la meitat dels joves. Des d’aleshores la distància s’ha anat escurçant amb una caiguda dels ateus fins a representar només un terç dels joves, mentre els agnòstics han guanyat terreny,  fins al 27% del col·lectiu.