La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha aprovat per unanimitat aquest dimecres l'opa del BBVA sobre el Sabadell, segons han informat diversos mitjans. L'organisme ha donat llum verda a l'operació amb una sèrie de condicions per al banc d'origen basc, encaminats a corregir els problemes sobre la competència que s'han detectat. El posicionament, però, permetria al BBVA mantenir-se ferm en l'operació, però qui tindrà l'última paraula ara és el govern espanyol, que té l'opció d'imposar unes condicions addicionals que podrien, arribat el cas, fer desistir el banc de tirar endavant la compra.
En un comunicat fet públic passades les deu de la nit i després d'una reunió molt llarga, Competència ha assenyalat que ha autoritzat l'opa després que detectés "riscos en la banca minorista" tant en serveis donats a particulars com a pimes i autònoms. El BBVA va respondre amb un seguit de "compromisos", com el manteniment d'oficines en determinats territoris i manteniment de línies de crèdit a pimes, així com comunicar als clients tot canvi de condicions. Competència considera que els compromisos són "adequats, suficients i proporcionats".
El BBVA ha emès un comunicat en què subratlla que l'èxit de l'opa supsoaria conformar el segon banc espanyol en volum de crèdit, només per darrera de CaixaBank. El banc que presideix Carlos Torres detalla els compromisos (com no tancar oficines quan no n'hi hagi una altra a menys de 300 metres, ni en codis postals amb renda per càpita inferior a 10.000 euros, ni tampoc on quedin menys de tres competidors, ni en municipis de menys de 5.000 habitants). El BBVA considera que aquests compromisos "no tenen precedents en els ector financer espanyol".
El Sabadell també s'ha pronunciat. En un comunicat expressa que "s'ha oposat durant tot el procés d'anàlisi a la metodologia utilitzada per la CNMC perquè entén que no és adequada per analitzar la unió de negocis bancaris per a pimes". L'entitat vallesana afegeix que "els accionistes, que són els que decidiran si l'operació es confirma, podran comparar la capacitat de creació de valor de l'entitat vallesana amb què els ofereix BBVA".
Des de l’inici de l’opa hostil, l’executiu de Pedro Sánchez ha mostrat les seves reserves sobre l’adquisició, reserves molt explícites tant en boca del president espanyol com del seu ministre d’Economia i Competència, Carlos Cuerpo, peça clau en aquest moment del procés. Sobretot pel nivell de concentració bancària i l’afectació en el crèdit de les pimes i la cohesió territorial. En realitat, el govern espanyol disposa de prou recursos per fer inviable l’operació del BBVA. Vegem quins i les derivades polítiques i econòmiques de l’opa.
El marge de maniobra de l’executiu és ampli. Els articles 58 i 60 de la Llei de defensa de la competència són molt clars. El ministre d’Economia pot elevar el tema al consell de ministres per “raons d’interès general” si Competència rebutja la concentració dels bancs o hi posa condicions. Aleshores, el consell de ministres podrà acceptar la decisió de Competència o afegir-hi més condicions, que en aquest cas hauran de ser diferents a la defensa de la competència. Hi havia una circumstància que deixaria l’executiu espanyol sense capacitat de reacció al que decideixi Competència: en el cas que la Comissió Nacional aprovés l’opa sense establir cap condició. Però aquest supòsit no s'ha donat.
La Moncloa no pot impedir formalment l’opa, però sí condicionar-la seriosament. Això seria el més coherent amb relació a les declaracions fetes per Sánchez i Cuerpo des del moment inicial de l’operació del BBVA. Val a dir que en un tema com aquest, no s’ha manifestat la més mínima contradicció interna dins de l’executiu de coalició. On sí que la Moncloa té la paraula definitiva és davant de la hipotètica fusió de les dues entitats. Que és, al capdavall, l’objectiu final de l’opa.
Per impedir la fusió, el ministeri d’Economia ha de demanar informe previ al Banc d’Espanya, al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals, a la Comissió Nacional del Mercat de Valors i a la direcció general d'Assegurances i Fons de Pensions. Però en darrera instància, l'executiu pot, a través del ministeri d'Economia, autoritzar o no la fusió (disposició addicional 12 de la Llei d'ordenació de les entitats de crèdit).
Unes implicacions polítiques clares
L'opa del BBVA s'ha convertit en una gran batalla econòmica amb fortes implicacions polítiques. Aquí en parlàvem. Però les derivades polítiques de l'opa són molt clares. Si l'opa triomfa finalment, hi haurà un seguit de damnificats polítics. D'una banda, quedarà en entredit la paraula del president del govern espanyol, que s'hi va mostrar reticent. I no han canviat tant les condicions de l'operació per part del BBVA com per justificar un brusc cop de volant.
La victòria de l'opa implicaria una derrota de la societat civil catalana en ple. Amb l'empresariat en primer lloc. Això explica que Foment del Treball hagi recorregut davant l'Audiència Nacional la decisió de Competència de no admetre les seves al·legacions a l'operació. Un rebuig que es va fer extensiu a un total de 79 entitats. També Pimec va presentar el seu recurs. Després de l'anunci de la CNMC, s'hi ha mostrat en contra, manifestant "la seva preocupació i desacord davant la decisió, amb una sèrie de compromisos que són absolutament insuficients per mitigar els riscos per a la competència i per a l’accés al crèdit de les pimes, i, per tant, per al conjunt del finançament empresarial".
Però a ningú escapa que el primer damnificat seria el Govern de Salvador Illa. El president ha fet del retorn a la normalitat institucional la seva bandera i el retorn a Catalunya de les empreses que van marxar el 2017 s'ha convertit en símbol del nou cicle polític. El gener passat, va ser precisament el Sabadell el que va anunciar el retorn de la seu. Fa uns dies, la Fundació la Caixa feia el mateix. La pèrdua ara del banc vallesà seria demolidor per la imatge de represa del poder econòmic que illa vol impulsar.
