Petit pas endavant pel català a l'escola. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aixecat les mesures cautelars que impedien l'aplicació del decret de règim lingüístic del sistema educatiu. El tribunal va anul·lar bona part de la norma impulsada per la Generalitat, però, arran d'una petició de Plataforma per la Llengua, ha acordat aixecar la suspensió cautelar de la part que sí que va avalar. D'aquesta manera, encara que es manté el cop contra el català a les aules, el Govern guanya eines per intentar protegir-lo.
Quin marge d'actuació guanya el Govern? Entre els articles vigents hi ha sancions als docents per incompliments del projecte lingüístic de centre, l'acreditació del C2 per als nous docents, la fixació del català com a llengua única de l'administració educativa, que tots els projectes lingüístics de centre han de partir de dades sociolingüístiques o que tots els centres d'adults han d'oferir classes de català. Ara, Plataforma per la Llengua reclama a la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, que apliqui la part del decret ja vigent.
Articles del decret que entren en vigor
En concret, l'article 36 estableix que es poden prendre responsabilitats disciplinàries i sancionar qui no compleixi el projecte lingüístic de centre. Al capítol 4, especialment els articles 27, 28 i 29, fixa que s'ha de demanar el C2 de català a partir d'aquest curs a tot el nou personal que entri al sistema. Pel que fa a l'article 16, concreta que el català és la llengua pròpia de l'administració educativa i també en les empreses subcontractades. El 6.7 també fixa que la retolació, la comunicació digital i les webs dels centres, així com tota comunicació externa, ha de ser en català.
Per altra banda, l'article 11 estableix que s'ha de disposar de dades sociolingüístiques dels centres i se'ls ha d'orientar sobre com aplicar la immersió. A més, el capítol 3 de la llei fixa que els projectes lingüístics de cada centre han de partir de dades sociolingüístiques i de les competències lingüístiques de l'alumnat concret del centre. D'acord amb el que estableix el text, per tant, és inviable deixar de fer les proves de competències bàsiques censals com s'havia fet fins ara, un sistema que la conselleria pretén canviar per fer-ne només mostrals a 69 centres.
El capítol també estableix que hi ha d'haver continuïtat i coherència lingüístiques en els serveis subcontractats, en les activitats extraescolars i els menjadors, i que s'han de concretar mecanismes de seguiment, avaluació i revisió dels projectes lingüístics. També cal formar els equips en la promoció del català. En els articles 12 i 13, es fixen les bases que han d'acreditar que els alumnes tenen un nivell correcte al final de l'etapa educativa, i en el 30 s'estableix que els processos selectius de contractació i les oposicions han de ser només en català. L'article 5.3 fixa que tots els centres d'adults han de tenir com a mínim oferta docent de català. Per acabar, a l'article 14 s'especifica que cal potenciar el català en les col·laboracions amb agents externs.
Pendents dels recursos al TSJC
Cal recordar que la part del decret suspesa està pendent dels recursos al TSJC. El Govern va anunciar que el presentaria i, segons va explicar Nació, té previst fer-ho abans que acabi el termini, el pròxim 5 de desembre. Plataforma per la Llengua també ha presentat un recurs de cassació per evitar la retallada que va fer el tribunal.
