El lobby ferroviari Ferrmed lamenta que el corredor mediterrani s'hagi convertit en un projecte "absolutament de mínims", que ha avançat de forma "molt lenta" i "amb retards continus". En una atenció aquest dijous en el marc d'un acte celebrat a Brussel·les, el president de l'associació, Joan Amorós, ha criticat que les obres al corredor consisteixin únicament a canviar l'ample de via en tots els trams que ho necessiten sense tenir en compte "els tràfics futurs".
Alhora, Amorós ha assenyalat que "milers de milions" del projecte s'han invertit per "connectar Madrid" amb altres punts de l'Estat. En aquest sentit, l'organització reivindica el desdoblament de línies al corredor i reclama una inversió de 18.000 milions d'euros per completar-lo.
Durant l'atenció als mitjans, Amorós ha advertit que, un cop finalitzades les obres actuals, la capacitat de les vies aviat serà inferior a la necessària. "Potser durant tres o quatre anys aguantarem, però després ja no", ha vaticinat el president de l'organització. "El que no es pot admetre de cap manera és que els trens de mercaderies entrin a la rodalia de Barcelona per línies de trens de Rodalies; no hi cabran els trens", ha avisat Amorós, qui ha mencionat el Port de Tarragona, Seat o el Port de València com algunes de les instal·lacions que més mercaderies mouran a través de les vies.
Davant aquest futur escenari, el representant de Ferrmed s'ha mostrat "sorprès" perquè no tots els agents estiguin empenyent en la mateixa direcció per resoldre aquesta conjuntura. En aquest punt, Amorós novament ha criticat que les inversions que s'han fet en l'alta velocitat a l'Estat hagin servit per connectar Madrid amb altres punts del territori i ha exigit "planificació" en les obres actuals del corredor per evitar problemes de capacitat.
Connexió entre Barcelona i París
En paral·lel a les reivindicacions sobre el corredor mediterrani, Amorós també ha fet menció de la proposta que va presentar la setmana passada la Comissió Europea, la qual plantejava connectar en sis hores Madrid i París de cara al 2035, mentre que plantejava acabar la línia entre Barcelona i París en un màxim de 15 anys.
Si bé Amorós no s'ha mostrat contrari als plantejaments de l'executiu comunitari, ha subratllat la importància de prioritzar la connexió entre la capital catalana i la francesa abans que l'altra. Segons ha detallat el president de Ferrmed, el nombre de vols diaris entre Barcelona i París -tant d'anada com de tornada entre tots els aeroports- supera els cinquanta diaris, mentre que entre Madrid i París amb prou feines arriba als 25.
Front comú a Brussel·les
A banda de les reivindicacions vinculades al corredor mediterrani, Ferrmed -juntament amb les associacions del sector ESC, IRU, UIRR i MCRIT- ha organitzat l'acte d'aquest dijous a Brussel·les per fer front comú i reivindicar un cop més la implementació del sistema batejat com a +FIRRST (abreviatura en anglès per "Sistema de Transport Ferroviari Integrat, Flexible i Ràpid"), un nou sistema integrat de transport combinat que estaria "totalment alineat amb la carretera" i que seria capaç de satisfer "en temps real la demanda diària en totes les ubicacions".
L'objectiu d'aquesta aliança d'organitzacions és dur a terme una prova pilot del sistema +FIRRST en dues línies ferroviàries proposades, les dues amb participació catalana. D'una banda, una línia que connectaria Rotterdam i la capital catalana passant per ciutats com Anvers, Brussel·les o París, mentre que l'altra uniria Barcelona i Duisburg transcorrent nuclis com Marsella, Lyon, Luxemburg o Colònia.
Ferrmed ha plantejat la implementació del sistema +FIRRST com una fórmula per també millorar les capacitats logístiques per al transport de productes de doble ús -civil i militar- a la UE. A ulls del lobby, el nou model de transport ferroviari "presenta un conjunt complet de propostes i criteris que poden contribuir significativament als objectius del paquet de mobilitat militar de la UE".
En aquest sentit, Amorós ha celebrat que, per primera vegada, ha notat que la Comissió Europea està "per la labor" de posar en marxa la implementació del +FIRRST, sobretot tenint en compte que un dels objectius de Brussel·les és aconseguir que un 30% del total del transport de mercaderies es faci per tren. La xifra, avui dia, es troba al voltant del 17%.
