El posicionament del Cercle d’Economia sobre l’opa hostil del BBVA contra el Banc Sabadell ha estat el darrer pronunciament sorgit de l’establishment, on s’ha aconseguit un alineament absolut contra l’operació, que si l’afegim al que han dit les principals entitats de la societat civil i els agents socials, mostra una coalició formidable per salvar el Sabadell. Mentre el calendari avança, així estan les coses pel que fa als poders catalans davant l’opa.
Contra la concentració de poder bancari a Madrid
El Cercle ha posat en valor aquest dimarts el que ha estat el seu discurs des de fa 25 anys, quan va advertir de la necessitat de preservar l’equilibri territorial. A l’entitat tenen molt present com el procés de concentració bancària produït des de la crisi del 2008. És una concentració no només dels serveis centrals dels bancs sinó també de tots els col·laboradors externs, des de les assessories legals, les auditories i fins i tot del teixit empresarial. Sense oblidar la influència del sector públic estatal establert a Madrid. Avui, el Cercle ha tornat a demanar al govern espanyol que “contraresti” aquesta tendència.
La defensa de l’equilibri territorial va nodrir una nota de l’entitat el 2001, sent president Salvador Gabarró. Va aparèixer a l’octubre, uns mesos després que l’aleshores líder de l’oposició, Pasqual Maragall, publiqués un article premonitori: Madrid se va. Feia un any que José María Aznar assaboria una majoria absoluta que capgiraria molts equilibris, no només territorials. La nota del Cercle va irritar profundament Aznar. Però també un Jordi Pujol que esgotava la seva era al poder i que es trobava en una situació incòmoda: era soci d’un Aznar que ja no el necessitava al Congrés mentre ell requeria del PP al Parlament. Avui el Cercle ha recordat el seu advertiment del 2001, posant èmfasi en el tema clau: el poder.
La carta de les patronals
El 9 de maig passat, el conjunt de les entitats empresarials (amb Foment del Treball, Pimec i Cecot al davant), les tretze cambres catalanes, el Col·legi d’Economistes, FemCat, Fira de Barcelona i el RACC van enviar una carta a Pedro Sánchez argumentant els principals motius en contra de la pretensió del BBVA: el que suposaria de concentració bancària, la dificultat d’accés al crèdit, la retenció de talent, l’impacte contra l’ocupació i l’efecte negatiu sobre la cohesió territorial.
La “nova normalitat” d’Illa davant de l’opa: “Preferiria que no sortís”
El Govern està també alineat en contra de l’opa, sempre amb el tarannà que ha imprès el president de la Generalitat. Els darrers moviments de l’executiu han anat en aquesta direcció. Després de la intervenció de Sánchez en les Jornades del Cercle, quan va anunciar la consulta pública, tots dos presidents es van reunir en una trobada no programada. Van parlar de l’opa? Fonts de Palau no van aclarir-ho, però en aquell moment i aquell lloc la resposta és òbvia. Sílvia Paneque, en nom de l’executiu, va aplaudir la consulta i va expressar el suport a l’actual model bancari. En la clausura de les Jornades, Illa va ser explícit: “Preferiria que l’opa no sortís”.
Tot indica que el Govern és ben conscient de què està en joc. Per acompanyar el discurs de la normalització plena, mentre van tornant les empreses que marxaren el 2017, entre elles un Sabadell que va donar una gran satisfacció a Palau, res seria pitjor que el triomf de l’opa. Aquest procés requereix pressió i habilitat més que grans proclames i Illa sembla fidel a un dels seus lemes: “Tot el que dic ho faig, però no tot el que faig ho dic”.
Una guerra de lobbies i relacions públiques
Si a Catalunya s’ha produït una clara alineació de forces econòmiques i socials entorn el Sabadell, l’opa ha mobilitzat per igual els més influents bufets i lobbies en una batalla sense precedents. El banc basc va contractar els serveis d’una de les millors i més ben connectades consultores de Madrid, Acento Public Affairs, pilotada pels exministres Pepe Blanco (PSOE) i Ángel Alonso (PP). A Acento hi havia estat també Antonio Hernando, actual secretari d’Estat de Telecomunicacions i Intel·ligència Digital. L’agència multinacional sueca Kreab reforça el lobby en favor de l’opa, amb l’agència Atrevia (de la catalana Núria Vilanova) planificant els missatges comunicatius.
El Banc Sabadell no ha quedat curt davant de l’ofensiva del BBVA. L’agència Román, liderada per una sempre ambiciosa Sílvia Alsina, treballa pel banc català, que compta també amb el suport de Llorente y Cuenca, amb noms pesants en l’àmbit de la comunicació financera, com Luis Guerricagoitia, que va treballar per la CNMV. Per exministres no serà: a Llorente y Cuenca (ara LLyC) hi ha Ramón Jáuregui (PSOE) i Íñigo de la Serna (PP).
La del BBVA contra el Sabadell deu haver estat la primera opa amb pugna d’anuncis publicitaris, que han omplert els mitjans. Si el BBVA ha insistit en els seus spots en el missatge que es tractava d’una “qüestió entre accionistes”, els del Sabadell subratllen: “Poder triar és el teu poder”. Entorn de la festa de Sant Jordi, el Banc Sabadell va llançar un anunci gens negligible (“ja és aquí el drac insaciable/vol cruspir-se la princesa/una actitud molt poc amable”). “Què fem amb el drac?”, es preguntava l’espot, proposant diverses opcions, entre elles que dirigís el tràfic a la Ronda Litoral. Ja és tenir mala jeia.
El calendari s’esgota
Ara mateix el destí de l’opa es troba en mans del ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, que disposa d’un termini fins al 27 de maig (dia inclòs) per decidir si opta per un silenci positiu, que deixaria les portes obertes a l’operació amb les condicions establertes per Competència, o bé si eleva la qüestió al consell de ministres. En aquest cas, el govern espanyol disposaria d’un mes per decidir si afegeix condicions a l’opa hostil. Segons quines fossin aquelles, l’opa entraria en turbulències.
