“Ja n’hi ha prou d’esclavitud. Igual treball, igual salari”. El lema apareix a la pancarta amb què més d’un centenar de treballadors de l'hostaleria han tallat aquest dijous la Plaça Catalunya de Barcelona, epicentre turístic de la ciutat en temporada alta. La concentració reivindicativa, convocada pel sindicat UGT, reclama un conveni “digne” que doni resposta al creixement del sector turístic i hostaler del país, que dona feina a un 13,6% dels treballadors catalans. Els drets laborals no creixen al ritme que ho ha fet el sector.
“El comportament de la patronal amb els treballadors és de vertaderes rates” ha declarat el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, que ha volgut deixar “molt clar” que no se signarà cap conveni a la baixa en un any en què tant la presència de turistes com els beneficis han sigut “rècords”.
El conflicte és la conseqüència de les infructuoses negociacions que, segons Esther Sanahuja, responsable del sector dintre l’organització, van arrencar el passat mes de febrer i encara no s’han resolt. “Continuem amb les subcontractacions, les hores extres no remunerades i l’incompliment de la jornada laboral”, ha afirmat.
“Cobrem menys perquè no ens donen la categoria”, explica la Glòria, treballadora de la cafeteria de l’Hospital Quirónsalud de Barcelona. “Hi ha una ràtio de cambrers que són cinc i unes altres 25 persones que també fan de cambrers, però que al contracte els posa que són ‘auxiliars de cambrers’. També passa amb els cuiners: n’hi ha quatre i 10 que ‘ajuden’”, ha exposat.
Els sous no creixen com el sector
L’Elisenda, cuinera del restaurant del Parlament, també pateix una situació similar: “Faig hores extres que mai em paguen i si els vaig darrere em paguen amb dies de festa que ni tan sols puc escollir”, ha explicat. Un grup d’empleats de l’hotel Grand Hyatt de Barcelona protesta perquè “malgrat que l’hostaleria s’ha recuperat de la pandèmia, els nostres sous no muden des del 2019”.
I una altra treballadora, en aquest cas de l’hotel Ona Don Juan de Lloret de Mar, diu que “se’n fa creus” del retrocés en l'àmbit de drets que està sofrint: “Fa més de trenta anys que m'hi dedico i tinc menys dies de festa que abans i no em paguen les hores extraordinàries ni les nocturnes”, ha relatat. “Reivindiquem molt les 37 hores i mitja”, ha afegit, “però estic segura que aquí tothom firmaria treballar-ne 40”.
37 hores i mitja?
Les dues principals demandes del sindicat són, per una banda, les 37 hores i mitja i, per una altra, a imatge i semblança del pactat a les Illes Balears, l’increment salarial del 13,3%, en els pròxims tres anys. El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, ha expressat el seu descontentament davant del fet que el conveni no s’hagi signat abans de l’estiu: “Tenen una jeta que no se l’aguanten”, ha manifestat, “ho han retardat per no haver de pagar l’augment salarial a la gent que està treballant de temporada”.
En aquesta mateixa línia, Álvarez ha apuntat que l’única raó perquè l’increment salarial es doni a les Balears i no a Catalunya, o perquè a Navarra o a Guipúscoa s’apliquin les 37 hores i mitja i a Catalunya no és que la patronal, aquí, vol cada vegada “amassar més i més diners”. Tanmateix, el secretari general del sindicat ha advertit ja que aquesta gestió els “portarà a la ruïna”, perquè no trobaran treballadors disposats a acceptar aquestes condicions.
