"Preferiria que no sortís". Salvador Illa va cloure les jornades del Cercle d'Economia amb un missatge clar contra l'opa del BBVA al Sabadell, protagonista sense matisos de la trobada empresarial d'aquesta setmana a Barcelona. Les paraules del president encaixen amb el sentiment general de l'establishment català, que en els darrers dies ha anat apujant el to contra una operació de compra que arriba al moment decisiu i que preocupa pels problemes que pot generar en les petites i mitjanes empreses i el seu accés al crèdit, extrem que relativitza el banc d'origen basc. Illa i el president del Cercle, Jaume Guardiola, van coincidir així en un assumpte central després de l'informe -favorable i per unanimitat- de la Comissió dels Mercats i la Competència. Més enllà de l'impacte econòmic, la carpeta té també un rerefons polític, perquè actua com a prova de foc d'alguns relats oficials.
La sintonia del Govern amb el Cercle i les patronals sobre l'opa arriba en un moment de distanciament, verbalitzat sense subterfugis per Guardiola dimecres, en la línia del que també va expressar Foment. Al president no li van agradar les paraules de Josep Sánchez-Llibre. L'empresariat és crític amb els pactes amb ERC i els Comuns, sobretot en matèria d'habitatge i de política fiscal, i preferiria una sociovergència. És cert que el PSC té punts d'acord amb Junts en alguns àmbits -seguretat, ocupacions, infraestructures-, però pactes de fons entre les dues formacions són ara inviables a Barcelona (a Madrid, són figues d'un altre paner).
A Palau es veu com a "estratègica" l'aliança amb les formacions d'esquerres, si més no en aquest primer tram de la legislatura i mentre s'hi continuïn posant raonablement bé. La negociació dels pressupostos de 2026, prevista per a després de l'estiu, marcarà un punt d'inflexió. Abans s'haurà de resoldre l'opa. En aquest àmbit sí que s'ha forjat un cert consens entre el Govern, una àmplia majoria del Parlament i els agents econòmics -que han demanat per carta la negativa a l'opa- i també socials.
De qui és idea la consulta
La possible compra del banc és un examen a tots els actors implicats. Posa a prova el relat de l'estabilitat i que l'arribada dels socialistes a la Generalitat té una traducció positiva en l'economia catalana. A Palau es va celebrar el retorn del Sabadell ara fa uns mesos, i seria un revés important que l'entitat fos absorbida i desaparegués. Més encara tenint en compte que l'última paraula la té el govern espanyol, que escoltarà entitats i societat civil en una consulta pública inèdita, moviment més ordit per la Moncloa que pel ministeri i que ha de servir per carregar-se d'arguments i prendre una decisió.
No ha agradat a tothom. A la CEOE, la gran patronal espanyola, s'ha vist com una deslegitimació de l'informe de Competència. La pilota és ara a la taula del ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, un "tècnic solvent", en paraules de Pedro Sánchez, interpretades per alguns assistents a les jornades del Cercle en la línia que l'opa es decidirà per criteris tècnics, no pas polítics. El terme "interès general" que recull la llei de la Competència és volgudament ampli. Hi cap qualsevol argument.
L'opa també posa a prova la capacitat d'influència d'Illa en Sánchez, i la bona predisposició del líder del PSOE cap a les demandes catalanes. Fonts governamentals eviten confirmar si hi ha hagut converses entre els dos presidents sobre l'opa, però sí que admeten que es van veure breument durant el primer dia de les jornades del Cercle. "Faig més del que dic", va dir Illa al Parlament dimecres, declinació d'una altra expressió habitual: "Tot el que dic ho faig, però no tot el que faig ho dic".
Les bones relacions entre Generalitat i la Moncloa són conegudes en tots els àmbits, i el Govern ha rebut de bon grat la consulta pública. També organitzacions com Foment o Pimec, que no van ser tingudes en comptes en la gestació de l'informe de Competència. Si l'operació tira endavant després dels posicionaments clars tant del president com de l'empresariat català, el relat segons el qual la sintonia entre Illa i Sánchez és fructífera per a Catalunya quedaria en dubte. Més encara tenint en compte que venen carpetes encara més complicades, com ara el finançament singular o el traspàs de Rodalies.
El mal menor de Sánchez
Fora del Palau de Congressos també hi ha hagut posicionaments polítics rellevants sobre l'operació. És el cas del PNB, que ha deixat via lliure a Sánchez per frenar l'operació amb una afirmació significativa. "No és un banc realment basc, malgrat mantenir la seu social a Bilbao", va dir el president dels nacionalistes, Aitor Esteban. El missatge evidencia un altre dels problemes de l'opa, que afavoriria una concentració excessiva de poder financer a Madrid (la seu social és a Euskadi, però el poder real és a la capital espanyola), en contra de l'equilibri territorial i dels interessos de Sánchez i Illa.
Tots aquests elements es posaran sobre la taula de Cuerpo quan hagi d'elevar la qüestió al Consell de Ministres. I n'hi haurà un altre: sigui quina sigui la decisió final, hi haurà damnificats i crítiques cap al govern espanyol. En l'actual context a l'Estat, Sánchez hi perd menys fent enfadar la gran patronal o el poder mediàtic madrileny, crític sistemàticament amb el govern espanyol, que no pas afeblint el seu principal puntal, que ara com ara és Catalunya. L'opa al Sabadell, en tot cas, serà un examen per a tothom.
