Matilde Sánchez Lara és una de les propietàries d'una finca que ha quedat amb els sostre aixecats des de fa tres anys. L'obra la va comandar l'Ajuntament de Barcelona, amb tècnics que van considerar necessari comprovar si hi havia teixits que provoquin aluminosi abans d'intervenir a les llars. La retirada dels falsos sostres es va fer ràpidament i després va arribar el no-res. La rehabilitació d'aquesta finca enmig del barri del Carmel va quedar suspesa i els veïns no entenen les explicacions. "Els van dir que s'havien acabat els diners del pla i porten així tres anys", explica la veterana lluitadora veïnal Custodia Moreno. "La meva neta fa anys que no vol dormir a la seva habitació, tant a prop d'un sostre a mig fer", afegeix Matilde Sánchez. A l'edifici són habituals els comentaris que adverteixen que és convenient posar un llençol més per sobre del llit durant el dia per si cauen trossets del sostre. 

Aquest cas, ubicat al carrer de Calderón de la Barca, és un exemple més de les complexitats que comporten les rehabilitacions, sovint amb una participació econòmica dividida entre la comunitat i l'administració. Però també és la mostra que la pitjor part se l'acaben enduent els veïns de finques precàries que fa temps que esperen un impuls públic. Especialment quan s'han fet anuncis d'intervencions en aquestes zones o se'ls ha integrat en algun pla de rehabilitació. Entre les expectatives i la realitat també emergeixen esquerdes.

La Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) acaba d'advertir aquests deures pendents acumulats amb una roda de premsa en què, sense fer una projecció sobre tots els barris, van exposar que hi ha almenys 8.000 pisos a zones amb rendes baixes amb "problemes estructurals greus". Tal com ha detallat Nació en diverses informacions prèvies, el barri on s'acumulen més casos greus és el del Besòs i el Maresme, però també s'assenyalen ara les zones de la Pau (2.500 habitatges afectats) o la Trinitat Vella (432 llars). També en aquest recompte s'ha inclòs l'edifici de cinc pisos del Carmel, on els veïns continuen esperant els moviments de l'administració. "Quan plou, el veí de dalt treu un kit de supervivència per pluja, amb plàstics i cubells", relata Matilde Sánchez.

Veïns marejats, finques precàries

El president de la FAVB, Miquel Borràs, apunta que a Barcelona "hi ha barris en perill" i "gent que s’està quedant sense casa". No és una exageració. Al Besòs, on no és extraordinari veure edificis i pisos apuntalats per dins, hi ha hagut veïns que han hagut de deixar casa seva de manera permanent pels despreniments al seu pis. "Existeixen solucions, però les administracions no compleixen el que s’ha acordat: retallen els programes d’intervenció compromesos i, a vegades, polítics i tècnics menteixen el veïnat", rebla Borràs.

Mentre els veïns de la finca del Carmel se senten marejats, l'administració assegura que aquests anys que han passat amb el sostre descobert no ha estat per cap problema pressupostari sinó per la necessitat d'arribar a un acord amb la comunitat de propietaris. Fonts municipals apunten que han estat en contacte amb els veïns de l'edifici des del 2021 "per intentar aconseguir elaborar un projecte amb el qual la comunitat estigués d'acord". També asseguren que "l'Ajuntament els ha acompanyat i ajudat i finalment es va acordar un projecte que s'ajusta al seu pressupost i a l'aportació que pot fer la comunitat". No s'ha pogut fer la rehabilitació abans "perquè calia acordar un projecte", argumneten des del consistori. Així, ara que ja el tenen definit, prometen executar-lo durant el 2026. Tanmateix, els veïns, que ja han posat 20.000 euros de la seva butxaca i que en alguns casos tenen la intervenció bonificada fins al 100% del cost, per situacions de vulnerabilitat, esperen amb escepticisme.

Des de l'entitat que aglutina totes les associacions veïnals de la ciutat es denuncia que l'Ajuntament de Barcelona ha canviat les condicions dels plans de rehabilitació amb noves condicions que, a la pràctica, impedeixen que nous blocs se'n beneficiïn. "Hi ha molts veïns i veïnes confosos, que estan perdent l’esperança, que veuen passar els anys mentre les condicions de vida a casa seva empitjoren i, en alguns casos, veuen com altres famílies es queden sense habitatge per perill d'enfonsament", planteja Borràs.

Una pressa no corresposta

Els incompliments de calendaris i els plans a llarg termini desesperen els afectats, concentrats a zones on la pobresa és la norma. "Segons l’acta de constitució de la Taula de Regeneració Urbana de la Pau, en el segon trimestre del 2023 s’haurien d’haver fet les visites tècniques oculars de les comunitats, que finalment es van fer a finals del 2024. Només s’han fet nou de les 20 inspeccions previstes. I no s’ha iniciat cap projecte de rehabilitació", posa com a exemple Miquel Romera, del barri de la Pau. També al Besòs, on hi ha la illa de cases amb la renda mitjana més baixa de tota la capital catalana, posen el crit al cel amb els plans temporals de l'administració. En dos mandats -vuit anys- els plans són intervenir a només 10 finques, mentre el mateix Ajuntament reconeix que hi ha almenys 1.473 pisos amb deficiències "greus" o "molt greus" al barri.

Tot plegat portar la FAVB a reclamar algun gest determinat, i a anar més enllà del govern local, que tampoc ha d'assumir totes les exigències en matèria d'habitatge, en plena crisi d'accés a una llar. Es demana una "acció política de gran envergadura" i es mencionen referències com les que es van engegar amb el tripartit a la Generaliat, l'any 2004. Ara bé, també apunten que el consistori no pot esvair-se quan els habitants de la ciutat tenen finques ruïnoses i no poden permetre's pagar la rehabilitació. "Que l’Ajuntament assumeixi la gestió pública de les intervencions quan la població no sigui capaç de gestionar-les", estableixen des de la federació d'associacions veïnals.