Les grans carpetes econòmiques de l'Ajuntament de Barcelona són una finestra d'oportunitat per als acords polítics, i el PSC i BComú ho han volgut demostrar. En aquesta ocasió, el govern de Jaume Collboni s'ha compromès amb diverses mesures reclamades pels comuns a canvi d'un "sí" a la proposta d'ordenances fiscals per al 2026. Així, amb el suport també avançat d'ERC, l'executiu socialista té molt ben encaminat almenys poder tirar endavant el seu pla fiscal per majoria absoluta. Els pressupostos són un objectiu més difícil i que queda per a més endavant.
De moment, però, amb la nova entesa formalitzada entre Jordi Valls (PSC) i Janet Sanz (BComú) es buscarà "limitar l'expansió" de negocis com els supermercats 24 hores o les botigues de mòbils, a més de les franquícies. Igualment, es deixa per escrit un compromís per "accelerar" la rehabilitació de centenars d'habitatges en situacions precàries o ruïnoses al barri del Besòs i el Maresme, si bé no es fa constar cap nou pressupost o calendari. El que sí que es fa constar és que es mantindran les subvencions als veïns d'aquella zona amb les mateixes condicions que se'ls hi van presentar al principi del pla, quan els fons Next Generation de la Unió Europea els atorgaven una situació de més comoditat. Ara que aquests fons estan en dubte, l'acord PSC-BComú fa constar que es mantindran "els mateixos percentatges de subvenció i mecanismes de finançament (públic i a zero interès)" perquè els pisos apuntalats puguin ser reformats. L'
Aquest acord dona continuïtat a un de previ, que ja apuntava que es demanaria a l'Estat una reforma legal per poder pujar a l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI) als propietaris de més pisos i rebaixar-lo als que només en tinguin un. També es fa constar que "s'estudiarà en termes jurídics" la possibilitat d'incorporar una disposició "a l'ordenança de l'IBI" per prohibir que els propietaris facin pagar l'IBI als llogaters, com passa en alguns casos. Igualment, en el mateix paquet de compromisos, s'ha decidit augmentar al màxim -amb el 2027 com a horitzó- l'impost sobre els hotels de luxe, fins a l'1,3%. Actualment està a l'1,17%, mentre que la resta de la ciutadania paga un 0,66%.
L'accent polític de la negociació també ha comportat altres fronts d'entesa. Així, està previst que mitjançant "plans d'usos" -l'eina amb què l'Ajuntament pot condicionar quines activitats es permeten als edificis d'una zona- s'aturi l'expansió de supermercats 24 hores, lockers, salons de bellesa integral o botigues de mòbils. Segons el text acordat, aquests negocis "no contribueixen a l'arrelament ni a la diversificació econòmica dels barris". Això s'hauria de concretar amb "tres plans d'usos" que es treballarien els primers sis mesos del 2026, apunta l'acord.
A banda, el govern municipal "estudiarà" la possibilitat de posar fre "al model franquiciat" que irromp a Barcelona, fet que afecta tant a la restauració com als locals d'esmorzar i fleca. S'analitzaran les lleis catalanes i estatals per veure quin marge d'actuació queda.
