Al voltant d'un centenar de simpatitzants, unes quantes dotacions dels Mossos d'Esquadra que no han tingut cap feina i una treballadora (d'origen estranger, potser l'única a la sala) encara fregant el terra. Sensació de dia gran a les files de l'extrema dreta independentista. Aliança Catalana ha estrenat aquest divendres la seva seu a Barcelona i, indirectament, ha donat el tret de sortida a unes eleccions municipals del 2027 que es dibuixen com a determinants per a la consolidació de la formació. El primer repte? Desfullar la margarida d'on es presenta o no. A l'acte no hi ha faltat la presidenta del partit, Sílvia Orriols, acompanyada d'alguns dels pocs dirigents de primera plana que avui dia té Aliança, fruit de la seva curta vida.
La seu, situada al número 52 del carrer Villarroel, es concep per fer el salt al Barcelonès i a l'àrea metropolitana, però la nacional continuarà sent a Ripoll. Crits de "presidenta, presidenta" a l'arribada d'Orriols i un "visca Catalunya lliure!" abans d'entrar a la sala de premsa. Allà, la declaració d'intencions ha estat clara: Jordi Amela, actual president comarcal del partit al Barcelonès -i que es descarta de candidat a les municipals- s'ha referit a una persona sense llar que hi havia davant la seu (aquest diari no l'ha sabut veure) i l'ha utilitzada per reproduir el discurs aporofòbic que caracteritza el partit. "Cal un pacte nacional davant això?", ha dit Amela, en referència a una proposta de Jaume Collboni. El motiu és clar, tal com han expressat els compareixents: no es tracta d'aconseguir dos o tres diputats, sinó d'arribar a l'alcaldia de Barcelona.
A la recerca de candidat a Barcelona
Qui ho farà? De moment, és un misteri. Orriols ha dit que estan en converses amb una persona, que no els ha donat encara el sí, i per això no poden fer-ho públic. Un dels noms que ha sortit a les quinieles és el publicista Lluís Carrasco. És un habitual a tertúlies als mitjans i a través de xarxes comparteix missatges propers a la formació islamòfoba. També compleix amb els dos requisits que es planteja Aliança per ser cara visible a Barcelona: que sigui un perfil conegut i que sigui un bon comunicador. Però no serà Carrasco. Fonts del partit han explicat que, per motius professionals, el publicista no serà el candidat: Carrasco té una agència i no vol arriscar-se a perdre contractes si fa el salt a la política. El candidat al "cap i casal de Catalunya", com es refereix Orriols a la capital catalana, serà anunciat serà revelat el pròxim Sant Jordi aprofitant el seu simbolisme de la diada.
La mateixa alcaldessa de Ripoll ha admès que l'entorn a Barcelona "és hostil" a un partit identitari com el seu, però s'ha mostrat convençuda que la gent acabarà "comprant el producte" d'Aliança. De moment, la seu de la capital catalana només obrirà tres hores al dia i en mans de voluntaris. Es tracta d'un espai cèntric a tocar de la Gran Via barcelonina i que té un cost de 3.000 euros mensuals de lloguer, segons ha detallat Oriol Gès, responsable de finances del partit. Les obres d'adequació de l'espai han tingut un cost d'entre 10.000 i 12.000 euros. Tot plegat, a partir de les donacions i aportacions. Avui dia el partit compta amb uns 2.000 militants que paguen 10 o 20 euros, si bé l'objectiu és ampliar la base per guanyar recursos econòmics, però també estructura al voltant del país. Aliança ja té seus a Ripoll i Manlleu, i pròximament n'obrirà a Lleida i Girona.
De conquerir l'eix transversal al repte metropolità
No és cap secret que el desig d'Aliança de cara a les pròximes municipals és conquerir l'eix transversal, on ja està ben instal·lat des de fa un parell d'anys. El partit va irrompre al panorama nacional amb l'alcaldia de Ripoll i sis regidors, i va obtenir-ne un també a Manlleu i a Ribera d'Ondara -tot i que aquest últim l'ha perdut-, els únics tres punts on va presentar candidatures el 2023. Per altra banda, durant la legislatura ha sumat fins a sis edils més d'altres formacions a Sant Antoni de Vilamajor, Bellpuig, Sant Feliu de Buixalleu i Roda de Ter. Ara el partit té més suport social i té possibilitat de presentar-se a centenars de municipis, però amb certs condicionants. La vida d'Aliança és relativament curta i això encara es tradueix en poca estructura interna, menys recursos econòmics que altres partits i menys base social.
Així doncs, el principal risc de tota formació nova és que les llistes es descontrolin. Per evitar-ho, Aliança té la intenció de presentar-se a fins a una cinquantena de grans ciutats del país, mentre que mesurarà en quins pobles o municipis mitjans acaba presentant-se. A l'eix transversal, però, hi ha tres prioritats molt evidents: Manresa, Vic i Girona. Són feus històrics de Convergència tot i que avui dia tenen alcaldies diferents: ERC, Junts i Guanyem (CUP), respectivament. Ara bé, la formació ultra detecta que pot fer forat perquè els seus discursos antiimmigració poden tenir calada. A la capital del Bages cal recordar que té una posició destacada l'exregidor del Front Nacional de Catalunya Sergi Perramon i a la capital d'Osona ja hi ha l'ultra Josep Anglada, que es tornarà a presentar. A Berga, on governa la CUP i un dels altres espais on Aliança vol tenir protagonisme, ja hi ha hagut la primera batussa interna. La tradició esquerrana de la capital del Berguedà els pot complicar donar la sorpresa.
Per altra banda, amb el mateix ideari antiimmigració Aliança es presentarà a Barcelona i a totes aquelles ciutats on detecti que l'assumpte està a l'agenda. Fins i tot estudien presentar-se a Badalona per mirar d'esgarrapar algun escó a l'hegemònic Xavier Garcia Albiol, tal com explicava aquest diari. És evident que el gran repte de l'extrema dreta independentista és l'àrea metropolitana de Barcelona, però primer caldrà trobar candidats amb "seny i ordre", diuen. A la capital del país encara no hi ha nom, que serà revelat el pròxim Sant Jordi aprofitant el seu simbolisme, però busquen un candidat que sigui mediàtic i sàpiga comunicar. La direcció del partit sap que no li convé i se li pot girar en contra fer un catch all que acabi omplint el partit de candidats poc preparats, massa políticament incorrectes, friquis o amb un passat poc honorable. I que, de retruc, tingui conseqüències en les eleccions al Parlament, tot just un any després de les municipals.
