Si les converses sobre els pressupostos ja acostumen a ser un terreny difús per al gruix de la ciutadania, que per contra veu com la política s'hi escarrassa any rere any a acumular grans gesticulacions sobre el tema, els impostos i taxes són l'autèntica prova de foc de la fiscalització ciutadana. Així, el debat anual d'ordenances fiscals a Barcelona acostuma a quedar en un segon pla, amb excepció d'algunes espurnes com la taxa de terrasses o el recàrrec turístic. Però hi ha una d'aquestes carpetes, situada entre el cúmul de taxes i impostos, que s'ha intensificat com a carta de negociació els darrers mesos entre els grups municipals. Es tracta de la via d'ingressos ciutadans més importants que té l'Ajuntament: l'impost sobre béns immobles (IBI).
Una de les principals raons és l'impacte directe que té sobre la butxaca de molts veïns de la ciutat. És el que fa que cada barceloní pagui de mitjana 640 euros a l'any si té una propietat immobiliària, per més que estigui hipotecat. Davant aquest fet, aconseguir-ne una rebaixa -o un augment per als més acomodats- és un al·licient polític per als grups municipals del consistori, a l'esquerra i a la dreta. Ara, Nació repassa les claus de l'IBI, com pot canviar -fins i tot es demana a l'Estat que intervingui- i per què ha estat tan rellevant a les negociacions de l'últim any.
L'últim moviment es va formalitzar la setmana passada. L'acord el van subscriure el PSC, que governa en solitari la ciutat, i BComú. En essència, es reconeixia que la capital catalana tenia un problema: es voldria canviar la manera de fer funcionar l'IBI i no es pot. Es voldria tenir la possibilitat d'apujar la quota de l'IBI als més benestants i reduir-la al gruix de la població, segons el nombre d'immobles que tinguin, però la normativa actual no ho permet. Per tant, es pactava demanar al govern espanyol que canviï la llei reguladora d'hisendes locals.
L'acord té un efecte polític limitat, ja que és habitual que el consistori demani a l'Estat que mogui fitxa en molts fronts i els èxits són pocs i tardans. Però en un moment en què els membres del govern espanyol -PSOE i Sumar- són del mateix color polític que els que ho han pacat al consistori barceloní les esperances incrementen lleugerament.
En qualsevol cas, els comuns persegueixen -i al PSC també li sembla útil- poder defensar que s'ha rebaixat l'IBI a les classes mitjanes i s'ha augmentat als grans tenidors de patrimoni. En altres termes, que s'ha remat contra la desigualtat. És una carta que pesa doble, quan s'acosta un any d'eleccions municipals, com és el 2027. En concret, la idea que planteja l'acord és poder reduir l'impost a qui sigui titular d'un únic habitatge i compensar-ho amb un increment als que en tenen més. Així també es castigaria l'especulació immobiliària. "No és el mateix tenir un pis per viure-hi que tenir-ne un o més per especular. Per tant, la contribució a l'IBI no ha de ser la mateixa", exposa Marc Serra, portaveu de BComú.
De la mateixa manera, aquest any s'ha acordat un serrell que l'any passat va ser motiu d'estira-i-arronsa entre el govern socialista i els comuns i que va quedar pendent de rematar: incrementar al màxim l'IBI que se li pot demanar als hotels de luxe, que és l'1,30% del seu valor cadastral. A la negociació del curs passat es va deixar en un 1,17% i aquesta vegada s'ha decidit -si s'acaba aprovant el pla fiscal- augmentar-ho del tot. Això seria exactament el doble de l'actual IBI que paga la resta de la ciutadania a cada pis, plaça d'aparcament, traster, botiga o despatx professional: un 0,66%. La taxa duplicada afecta a aquells espais d'oci i hostaleria que tenen un valor cadastral de més de cinc milions d'euros.
Aquesta darrera és una de les excepcions que accepta diferenciar els tipus d'IBI. "La llei permet incrementar el tipus al 10% dels immobles de més valor cadastral de cada ús, excepte en el cas del residencial. Per exemple, si a la ciutat tenim 2.600 béns que tributen a l’ús d’oci i hostaleria, a un màxim de 260, que són els de més valor, els podem aplicar un tipus més alt, sempre dins dels límits legals", exposen fonts oficials de l'Ajuntament.
Carta per a negociacions urbanístiques
En altres moments, però, la relació entre dues forces que es podien entendre van quedar trencades precisament per la llunyania amb l'IBI. Així ho va expressar Junts, el grup amb més regidors de l'Ajuntament, en el moment de negociar amb l'executiu de Jaume Collboni la reforma de la reserva del 30% d'habitatge protegit als nous edificis i les grans rehabilitacions que es facin a la ciutat. Retocar aquesta norma urbanística va ser una de les promeses electorals dels dos partits polítics. I entre ells sumen majoria absoluta. Amb tot, es donava per fet que l'entesa era una qüestió de temps. Tanmateix, una de les grans sorpreses del mandat va ser l'enfonsament de les negociacions, després de no posar-se d'acord en els compromisos vinculats a aquell acord: Junts demanava com a gran gest polític que es reduís l'IBI a tota la ciutadania, i això mai no va arribar a passar.
El valor simbòlic d'aquest impost és tan alt que Junts ho va situar com a línia vermella en una negociació urbanística: concretament reclamava una reducció del 4%, en un moment en què l'Ajuntament gaudeix d'una bona salut financera i projecta habitualment pressupostos expansius. Durant les converses, però, el màxim que el govern socialista s'havia avingut a acceptar era una rebaixa del 2%, va verbalitzar Jordi Martí Galbis en el moment que es va donar per trencada la possibilitat d'una entesa. Des de llavors, tant des de Junts com des de PP i Vox s'ha insistit, de formes molt diverses, a demanar que es redueixi la pressió de l'IBI. Un dels focus més assenyalats és la possibilitat de reduir-lo als titulars dels comerços situats a zones on s'estan realitzant obres, si bé la propietat i la gestió del negoci moltes vegades no les assumeix la mateixa persona o empresa. Igualment, fonts municipals recorden que actualment la llei tampoc no permet aplicar un IBI diferenciat entre els usos dels immobles, ja sigui residencial, de comerç, d'oci o hostaleria o d'oficines.
Uns ingressos de fins a 775 milions d'euros en un any
Mentre les economies domèstiques miren l'IBI amb interès, l'Ajuntament també ho fa. Una dada comprensible si es té en compte que és l'impost més important del consistori, la principal font d'ingressos. "Per a 2026, es preveu un ingrés de 775 milions d’euros en l’IBI sobre béns immobles de naturalesa urbana", detallen des del consistori. Només aquesta figura tributària representa una sisena part del pressupost municipal per a tot l'any. Això explica les tibantors. Sobre la xifra prevista per a l'any vinent, reduir un 4% l'IBI suposaria deixar d'ingressar 31 milions d'euros, amb un càlcul a l'engròs. Davant aquestes magnituds, els moviments es miren amb lupa.
