100.000 pisos públics, una mobilització de 8.000 milions d'euros i 179 "candidats". Aquesta serà l'aportació que farà el Govern a la construcció de 214.000 habitatges que l'executiu vol impulsar fins a 2030. Es tracta de la proposta estrella que va presentar Salvador Illa a l'últim debat de política general i que, malgrat que el Parlament no li va avalar, continua tirant endavant. La intenció és que entre un 40% i un 50% d'aquests nous habitatges es destinessin a la protecció oficial i, per aquest motiu, la Generalitat impulsarà la construcció d'aquests cent mil habitatges. La resta sí que seran de titularitat privada.
La consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, ha explicat aquest dijous en roda de premsa al Parlament que els 8.000 milions d'euros han de servir per urbanitzar part del sòl, que podrà acollir la totalitat d'aquesta reserva a habitatge assequible. De moment, hi ha un total de 179 àrees de sòl preseleccionades en diferents zones del país i en les quals, fins a l'any 2030, es treballarà perquè siguin sòls urbanitzables. D'aquests 100.000 habitatges públics, amb preus assequibles, la meitat seran per a la compra i l'altra per al lloguer. Paneque ha reconegut que en l'última dècada Catalunya ha viscut un creixement poblacional molt gran i que això no s'ha traduït en la construcció de més habitatges. Les estimacions indiquen un dèficit acumulat de l’ordre de 130.000 a 175.000 nous habitatges, segons el Govern.
L'executiu ja havia posat en marxa el "Pla 50.000" que buscava solars preparats per construir-hi i que s'hi poguessin fer habitatges de protecció oficial per destinar-los al lloguer. Aquest procés encara està en marxa, però ja s'han rebut diverses propostes dels ajuntaments a través de la convocatòria de la Reserva Pública de Solars. En aquest sentit, l'executiu contempla que durant la primera meitat de gener es publicaran les primeres convocatòries amb quatre grups de solars d’entre 400 i 500 habitatges cadascun.
Però, a parer de l'executiu, els solars ja preparats per construir-hi no són suficients per garantir habitatge assequible. És per això que Paneque ha demanat "transformar sòl en solars" aptes per fer-hi més habitatge, especialment en punts del país on la demanda és molt gran i l'oferta és poca i cara. El primer pas dels 214.000 habitatges promesos pel Govern, doncs, és identificar aquelles àrees que es poden convertir en sòl urbanitzable. El finançament d’aquests habitatges es farà a través de l’Institut Català de Finances (ICF), amb 4.000 milions d’euros en finançament per cada 50.000 habitatges. La reunió del consell executiu de la setmana vinent aprovarà aquest pla que permetrà al Govern accelerar "la maquinària administrativa".
Un 60% d'àrees urbanitzables a Barcelona i l'àrea metropolitana
Quines són aquestes àrees? N'hi ha un total de 179 preseleccionades i aproximadament un 60% es troben a Barcelona ciutat i la seva àrea metropolitana. Aquests sectors s'han separat per nivells, segons l'estadi de la seva tramitació i la gestió urbanística en què es troben, tot i que bona part dels triats encara no ten un planejament aprovat o està pendent de revisió. A la ciutat de Barcelona hi ha un total de 18 àrees identificades, mentre que a la resta de l'àrea metropolitana n'hi ha 41 i a l'arc metropolità n'hi ha 48. Altres àmbits amb espais "candidats" a construir habitatge públic són el Camp de Tarragona (22 àrees), Ponent (12) o les comarques centrals (10).
L'executiu també ha concretat alguns dels municipis en què es troben aquests espais. A l'àmbit metropolità, per exemple, hi ha espais a Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès o Santa Coloma de Cervelló. A l'arc metropolità hi figuren Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú. Altres municipis amb sòls candidats a ser urbanitzables hi ha Figueres, Salt, Lleida, Guissona, Tarragona, Cambrils, Amposta, Vic o el Vendrell, entre altres.
