"El futur d'Ucraïna no es pot decidir sense els europeus". Així es va expressar el ministre d'Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, després de saber l'existència de la reunió que mantindrien aquest divendres el president de Rússia, Vladímir Putin, i el dels Estats Units, Donald Trump, per abordar la guerra a Ucraïna sense la presència del país envaït. El que va expressar Albares va en la línia de la constatació del paper minvant que té la UE en el marc internacional, sobretot després de l'inici del segon mandat de Trump a la Casa Blanca. La cita a Alaska ha acabat sense acords, però confima el paper secundari de les institucions comunitàries.
En un context en què ha quedat al marge de les negociacions més rellevants, la UE reivindica que, almenys, Ucraïna sí que hi tingui el seu paper. En un comunicat conjunt sense Hongria, els 26 dels 27 països de la Unió van avisar tant Rússia com els Estats Units -abans que es produís la reunió- que els ucraïnesos han de tenir el "dret a triar el seu propi destí". Així ho van constatar també els líders europeus en una trobada telemàtica dimecres en la qual van participar, entre altres, Trump i Volodímir Zelenski. El president ucraïnès es reunirà aquest dilluns a Washington amb el seu homòleg nord-americà, a l'espera que es pugui celebrar una trobada trilateral amb presència russa.
Experts consultats per Nació coincideixen en el fet que la UE ha quedat fora de joc en el marc internacional i assenyalen la dificultat de prendre decisions per unanimitat com a un dels principals motius.
Difícil entesa entre els 27
"En un món d'homes forts", com Putin, Trump o Netanyahu, és "complicat" que la UE pugui tenir un paper més actiu. Així ho creu Isidre Sala, l'exdelegat del Govern als Estats Units i el Canadà, que assenyala la dificultat dels 27 de prendre decisions per unanimitat davant de l'actuació "per la força" de països com els EUA o Rússia.
També n'és una causa el suport a Putin de països com Hongria o Eslovàquia, la qual cosa "afegeix dificultat" a la possibilitat que la UE pugui tenir un "paper rellevant". "El paper de la UE és clarament minvant, i no ho deixarà de ser fins que no hi hagi una altra presidència als EUA, acabin les dues guerres i Rússia esdevingui un país realment democràtic", assegura Sala.
En la mateixa línia, l'analista i assessor polític Roger Rosich afirma que el "contrast de posicions" entre els països de la Unió "fa molt difícil l'entesa". Segons Rosich, la voluntat de la UE és "fer valdre allò que la identifica", els valors europeus, el seu "motiu fundacional": el seu rebuig a les guerres i l'aposta per les democràcies "aplicades al 100%".
"Putin per a res contempla aquests valors compartits, i així la UE difícilment pot tenir un paper", afegeix. Des del Ministeri d'Afers Exteriors rus han reiterat aquesta setmana, després de la reunió telemàtica de líders europeus, que aquestes trobades són "insignificants". Tampoc Trump mira cap a la UE com a un actor equiparable als EUA, segons l'analista, qui assegura que, a banda d'un "evident masclisme" vers la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, Trump considera que la UE "no té major rellevància".
Posició de "subalternitat" vers els EUA
Abel Riu, politòleg i especialista en Rússia i l'espai exsoviètic, coincideix que "hi ha una part de menyspreu per part dels EUA vers els europeus". "S'ha vist a la cimera de l'Haia del juny, on l'OTAN va obligar els europeus a invertir el 5% en defensa en contra de la voluntat de molts països, un condicionant de Trump per mantenir l'OTAN funcionant i no desentendre's dels seus compromisos", assegura el politòleg.
N'és un altre exemple la imposició d'aranzels en el marc de la guerra aranzelària -amb amenaces incloses- iniciada per Trump De fet, Riu emmarca l'actitud de l'inquilí de la Casa Blanca en l'evidència de la "posició de subalternitat de jerarquia" de la UE vers els EUA.
"La manera de Trump de conduir la relació amb els països europeus no diferencia entre aliats o enemics, tracta tothom sense distinció seguint només la lògica de l'interès nacional dels EUA, sense tenir en compte els valors i els principis compartits", assegura Riu, qui creu que la Unió es troba "sense massa capacitat fer a fer valdre la seva posició", especialment des que l'administració de Joe Biden ja no es troba en el poder.
El politòleg assenyala l'increment del suport militar dels països europeus, també el Regne Unit, a Ucraïna des que va començar la guerra. Així, la dependència d'Ucraïna dels EUA ha disminuït, però, no obstant això, la UE "ha estat incapaç de traduir aquest suport en una posició més sòlida i traslladar-la a la taula de negociació". "Europa es troba en una posició de wait and see. No tindrà un paper determinant per resoldre el conflicte més important des de la Segona Guerra Mundial", conclou Riu.
El paper dels EUA i Rússia
En el conflicte entre Rússia i Ucraïna específicament hi ha una "conjunció d'interessos", segons l'exdelegat del Govern Isidre Sala. Per una banda, Putin vol "acabar una guerra que no va com pensava que aniria". Per l'altra, Trump vol "anotar-se punts".
I tot això, mentre que el president rus necessita "sortir de cara al seu país com a triomfador" i el nord-americà necessita "alguna cosa positiva, no per als EUA, sinó per a la seva presidència". Mentrestant, la UE és "incapaç de parar els peus" a Putin i de "plantar cara" als Estats Units. "No pot fer res", assegura Sala.
Rosich, per la seva banda, també destaca que la segona etapa presidencial de Trump és diferent de la primera. "En la primera volia treure els EUA dels conflictes, i en la segona s'ha posat de primer pla en tots els conflictes", afirma. De fet, subratlla que l'actitud "supèrbia" de Trump amb relació a Europa s'ha incrementat i que ho ha fet posant exclusivament "gent de la seva corda" dins de l'administració.
Pel que fa a Putin, Rosich creu que, com que no ha pogut guanyar la guerra, està duent a terme una "guerra de desgast". "No s'avança en el front. Per tant, el que fa és esgotar i que els europeus decideixin que no volen continuar pagant el conflicte", afegeix l'analista polític.
Per al politòleg Abel Riu, una de les qüestions més destacades del paper de mediador que han tingut els EUA entre Rússia i Ucraïna es basa a haver posat "la pressió en el bàndol agredit: Ucraïna", mentre que "no s'ha produït cap pressió efectiva" a Rússia. No obstant això, Riu assenyala que l'aplicació de sancions secundàries i aranzels del 25% a l'Índia, un dels principals importadors de petroli rus, "s'interpreta com a una forma de pressió perquè redueixi les importacions d'hidrocarburs russos i, en conseqüència, augmentar les dificultats a Rússia".
La incògnita de la resolució del conflicte
Els experts coincideixen que la cessió de territori ucraïnès a Rússia és una de les opcions factibles que estan sobre la taula de la negociació per a la resolució del conflicte. "Zelenski necessita acabar la guerra i cada cop més enquestes diuen que hi ha més gent disposada a cedir territori", assegura Sala.
"Aquesta zona d'Europa sempre ha estat un territori d'intercanvi de peces", assenyala Rosich, que també destaca que la guerra ha reactivat "un sentiment de patriotisme a Ucraïna que no existia". "El possible intercanvi és possible, però costa de creure que s'assumeixi que passaran a ser russos", afegeix. Durant la trobada telemàtica de dimecres amb líders europeus, Trump va garantir que no pactarà cessions territorials sense Zelenski, davant les peticions del president ucraïnès i dels líders europeus.
A l'espera de què pot passar per a assolir, per fi, la fi de la guerra, els ulls miren cap als líders nord-americà i rus, per una banda, i ucraïnès per una altra. "Els temps dirà. Les pròximes setmanes poden passar coses en un sentit o l'altre", conclou Riu. El que sí que queda clar és que la UE, en aquesta negociació, continuarà despenjada de la dinàmica que, fins al moment, lideren els "homes forts" del marc internacional.
