Els grups municipals de la Crida Premianenca i Premià en Comú-Podem, amb el suport d’entitats i col·lectius socials en defensa dels drets de les persones migrades, han presentat una denúncia judicial per la via del contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Premià de Mar. El motiu, l'enduriment per accedir a l'empadronament, que els denunciants titllen de vulneració de drets. Es tracta de la primera demanda judicial d'aquestes característiques contra un consistori català.

L'origen del conflicte és la decisió de l'Ajuntament d’exigir un títol de propietat o de lloguer per accedir al padró. Una mesura que deixa fora les persones que s'han vist obligades a ocupar o aquelles que han de viure al carrer per manca d'alternativa.

La decisió es va prendre a través d'una moció al ple municipal impulsada per l'Associació de Veïns del municipi, que la justificava per un suposat augment d'ocupacions a Premià de Mar. L'aprovació de la moció per JxCat, PSC i Ciutadans va provocar les crítiques del Síndic de Greuges i el Fòrum de Síndics Locals de Catalunya. Entre les entitats premianenques que donen suport a la denúncia hi ha la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme, Premià Acull o la Coordinadora Obrim Fronteres.

[noticiadiari]2/204510[/noticiadiari]
"L’administració local té l’obligació d’empadronar quan es demostra que una persona viu al municipi, sense possibilitat de limitar els documents o processos acreditatius d’aquesta situació", argumenten en la denúncia, en el mateix sentit que recull la normativa estatal. Laia Costa és membre de la Fundació Ficat i col·laboradora de la campanya Padró per a Totes i reivindica la importància de tirar endavant la demanda.

"Volem assenyalar la impunitat de les administracions a l'hora de prendre decisions que afecten sobretot les persones migrants", explica. Fins ara hi ha hagut demandes de ciutadans particulars contra ajuntaments per casos concrets de denegació del padró però és la primera vegada que es denuncia judicialment un consistori per la globalitat de la seva política d'empadronament i l'aprovació d'una moció.

Més casos de denegació a Catalunya

L'accés al padró garanteix la cobertura de drets bàsics, com la targeta sanitària o l'escolarització de menors. En cas de no poder-se empadronar, les entitats i partits denunciants asseguren que "es torna molt més difícil" sortir de problemàtiques socials sobrevingudes vinculades a l’habitatge o altres situacions d’exclusió, condemnant els afectats a un "cercle de pobresa". A més, en el cas de les persones migrades, l'empadronament és necessari per regularitzar la seva situació administrativa. 

Per això, els denunciants han recorregut a la via judicial per forçar l'Ajuntament a empadronar els ciutadans al lloc on aquests diuen que viuen. També reclamen que en cas de no disposar d'alternativa, es puguin empadronar veïns en adreces de centres municipals de serveis socials.

Premià de Mar no és l'únic municipi que ha rebut crítiques per endurir l'accés al padró. L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet o Terrassa també han estat sota el focus. També hi ha exemples de municipis, com Barcelona, que han apostat clarament per l'anomenada política d'empadronament actiu, que permet empadronar sense domicili fix i sense necessitat de tenir un contracte de lloguer o de titularitat d'un immoble.