La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, impulsa un acord de país amb 35 mesures per acabar amb el sensellarisme al carrer, els assentaments i el barraquisme el 2035. El document de treball presentat a la segona reunió de la Taula Institucional per a l’Abordatge del Sensellarisme planteja que la Generalitat destini entre el 0,15% i el 0,2% del seu pressupost a aquesta problemàtica a partir del 2027. Giménez-Salinas ha reclamat que la dotació quedi fixada pressupostàriament i que sigui estable. Les administracions i entitats tenen fins al 23 d’octubre per fer aportacions al document abans de tancar l’acord.
La síndica ha explicat després de la reunió al Bloc 4 de Can Batlló que la majoria de les intervencions dels representants institucionals estan alineades amb les 35 mesures plantejades. Tot i això, ha remarcat que el document presentat aquest divendres és encara una proposta que haurà de ser analitzada pels participants. Entre els quatre fonaments de l’acord hi ha la regulació i les polítiques públiques, la garantia de drets, la suficiència pressupostària i la governança de les dades.
Un dels eixos de l’acord és garantir una resposta més homogènia arreu del territori i evitar que l’atenció al sensellarisme depengui del municipi on es trobi la persona. En concret, el document planteja que la Generalitat fixi abans d’acabar el 2027 uns serveis mínims obligatoris, com menjadors socials, dutxes, centres de dia, espais de pernoctació o equips de carrer, i que els ajuntaments disposin de plans locals d’abordatge abans del primer semestre del 2028. La proposta també vol evitar que la manca de recursos en un municipi acabi desplaçant les persones sense llar cap a localitats veïnes.
La síndica reivindica que ha de ser "un acord de tots"
Pel que fa al finançament, Giménez-Salinas ha insistit que l’abordatge no pot recaure exclusivament en els municipis. “Això és un acord de tots”, ha afirmat. El document proposa concretament que les partides dedicades al sensellarisme representin entre el 0,15% i el 0,2% dels pressupostos de la Generalitat des del 2027 i durant els anys següents. Giménez-Salinas ha defensat també que l’acord no ha de ser una simple “carta als Reis”, sinó que els compromisos assumits obliguin les institucions signants.
Entre les 35 mesures hi ha reservar durant el període 2027-2031 almenys un 15% dels habitatges destinats a polítiques socials per a persones en situació d’exclusió residencial i sensellarisme, crear un mínim de 1.500 noves places d’allotjament temporal abans d’acabar el 2028 i reforçar els equips de carrer. També es proposa garantir l’empadronament de les persones sense domicili fix, incorporar les persones que viuen al carrer al copagament farmacèutic de zero euros i desplegar equips especialitzats de salut mental arreu del territori abans del 2030.
D'altra banda, el document també planteja impedir els desnonaments d’habitatges públics quan hi hagi menors al nucli de convivència i elaborar protocols per evitar que persones que surten de presons, hospitals o centres de protecció de menors acabin al carrer. A partir del 2028 es vol fer, a més, un recompte anual de persones sense llar a tot Catalunya, preferentment durant una mateixa nit.
Moreno defensa que “no es parteix de zero”
El conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, ha reconegut que el sensellarisme ha crescut durant els darrers anys i que també ha canviat el perfil de les persones afectades. El conseller ha apuntat que actualment hi ha persones que treballen i perceben un salari però que, així i tot, no es poden permetre ni llogar una habitació.
Moreno ha defensat, però, que “no es parteix de zero” i ha reivindicat les polítiques impulsades tant pels ajuntaments com per la Generalitat. Ha explicat que s’ha reforçat la col·laboració amb el món local amb 115 nous professionals, que s’ha arribat a 70 àrees bàsiques i que s’ha incrementat el finançament destinat a l’abordatge del sensellarisme.
Barcelona reivindica que aporta 51 milions anuals
Per la seva banda, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Raquel Gil, ha celebrat que l’abordatge del sensellarisme superi els límits de la capital catalana i adopti una “mirada metropolitana i de país”. Gil ha assegurat que l’Ajuntament destina actualment 51 milions d'euros anuals a situacions vinculades al sensellarisme i ha reclamat que la resta d’administracions assumeixin també responsabilitats. “Nou anys poden semblar pocs, però en la vida de les persones que viuen al carrer són molts”, ha afirmat sobre l’objectiu del 2035. Gil ha remarcat que qualsevol acord o futura llei haurà d’anar acompanyat de recursos, especialment per al món local.
La representant municipal ha afegit que Barcelona estudiarà ara les 35 mesures. “La música ens sona bé”, ha afirmat, tot recordant que l’Ajuntament ja aporta un volum important de recursos a una problemàtica que, segons ha remarcat, “no neix a les ciutats” però hi mostra “la seva part més crua”.
El tercer sector reclama començar amb 100 MEUR
Finalment, el president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Xavier Trabado, ha considerat que els recursos destinats fins ara al sensellarisme són “absolutament insuficients” i ha defensat que caldria començar amb una dotació de 100 milions per abordar el fenomen “amb garanties” arreu de Catalunya. Segons Trabado, aquesta quantitat hauria de permetre que tots els ajuntaments disposessin dels recursos necessaris i evitar que hi hagi territoris sense capacitat per afrontar el problema.
Trabado també ha celebrat que les diferents administracions avancin cap a un acord de país i ha reclamat que aquest procés sigui complementari a l’aprovació de la llei del sensellarisme, actualment en tramitació parlamentària. Ha defensat que la norma ha de permetre “formalitzar els drets” de les persones sense llar i establir obligacions per a les administracions, i ha assenyalat que el debat parlamentari se centra ara, entre altres qüestions, en la definició del col·lectiu beneficiari.
