"És difícil justificar que una administració local estigui destinant entre 31 i 35 milions d'euros anuals a les polítiques de sensellarisme mentre la Generalitat de Catalunya no hi destina ni 300.000 euros". La frase no és de fa dècades. És de fa vuit anys. La pronunciava el coordinador del pla contra el sensellarisme a l'Ajuntament de Barcelona, Albert Sales, en un reportatge del programa 30 Minuts de TV3. Des de llavors, han canviat les coses i el Govern ha començat a posar diners sobre la taula, però hi ha una realitat que es manté ferma: un sol ajuntament -com és el de Barcelona- encara gasta més diners que la Generalitat a tot el país.
Les xifres són clares: segons el marc d'acció contra el sensellarisme, l'any passat l'administració catalana tenia un pressupost previst de 17,3 milions d'euros anuals per destinar a tots els ajuntaments catalans que participessin del contracte-programa. Aquest és l'instrument que té el Govern per finançar els serveis socials, ja que són competència municipal però sovint necessiten suport econòmic de la Generalitat per atendre l'exclusió al país. A més, també es preveien 14,2 milions d'euros per comprar pisos directament destinats a persones sense llar. I s'hi sumaven tres milions més en subvencions per a entitats del sector. Amb tot, això arriba als 34,5 milions d'euros, en cas que s'executessin, per a tot el territori català.
L'evolució en l'àmbit català és rellevant, tenint en compte que fa vuit anys l'esforç pressupostari del Govern no arribava al mig milió. Ara bé, només l'Ajuntament de Barcelona l'any passat va destinar 51 milions d'euros a les polítiques per pal·liar el sensellarisme, segons detallen fonts municipals. A més, la partida s'ha incrementat un 31% en dos anys. Són diners destinat a albergs, treballadors i serveis per a les persones que no tenen un sostre digne, així com a intentar que recuperin l'autonomia i puguin tenir una casa.
Augment del sensellarisme als carrers
La realitat, però, és desafiant. La crisi de l'habitatge ha estat l'empenta definitiva per a moltes persones que abans no s'haurien imaginat vivint al carrer, i les xifres s'han enfilat. En el darrer recompte ciutadà de la Fundació Arrels es va arribar gairebé a la xifra de 2.000 persones dormint al ras a Barcelona, un 43% més que dos anys abans. "Soc aquí perquè ja no em puc pagar ni l'habitació. I mira que treballo, eh", explicava llavors a aquest diari una de les persones empeses a pernoctar a la via pública.
Aquesta setmana, El Matí de Catalunya Ràdio recordava que a aquestes persones se'ls hi ha de sumar les que viuen en assentaments i locals ocupats (400), les que passen les nits a albergs (3.000) i les que han estat desallotjades i com no tenen cap alternativa habitacional han acabat vivint a una pensió amb suport econòmic de l'Ajuntament de Barcelona (3.500). Tot plegat eleva el nombre total de persones sense llar a unes 8.000 només a la capital catalana.
Pressió a la Generalitat: fins als 100 milions
Mentrestant, si bé hi ha nous acords que si s'executen podrien doblar els recursos, l'esforç econòmic actual de la Generalitat destinat a les persones que viuen al carrer és de 34,5 milions d'euros, en un pressupost global de més de 40.000 milions. I el món municipal i les entitats socials es mostren inquiets amb aquests números.
"És del tot insuficient. Nosaltres considerem que la inversió mínima per al 2026 i els anys següents hauria de ser de 100 milions d'euros", estableix la directora de la Fundació Arrels, Beatriz Rodríguez. "A més, del que hi ha ara, ni sabem com s'han executat aquests 14 milions d'euros per comprar pisos. Una cosa és el que s'ha pressuposat i l'altra el que s'ha acabat executant. Així que no sabem com s'ha aplicat", matisa la representant de l'entitat especialitzada en persones sense llar. Nació ha demanat les dades de despesa en sensellarisme més detallades tant al Departament de Drets Socials com al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, però en el moment de publicar aquesta informació la Generalitat no ha facilitat les xifres.
Des de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) valoren positivament que els darrers anys s'hagi augmentat els diners que aporta la Generalitat, però consideren que "encara hi ha marge de millora, tant pel que fa al volum global de recursos com, sobretot, a la consolidació estructural del finançament". En aquest sentit, en el seu posicionament, l'entitat que aplega 947 ajuntaments de Catalunya subratlla que el fenomen del sensellarisme obliga a "donar resposta immediata a solucions socials i humanes molt complexes, amb recursos limitats i amb una gran pressió sobre els serveis socials bàsics", a més de tenir "una gran diversitat territorial".
Així, si s'aprova finalment la primera llei catalana contra el sensellarisme, des de l'ACM recalquen que qualsevol nova exigència que aparegui amb la normativa -com que s'han de fer més albergs i tenir més recursos arreu del país, i no només a Barcelona- haurà d'anar "necessàriament acompanyada de finançament estable, recursos suficients i una revisió del marc competencial i de la cartera de serveis socials".
A la capital catalana, el govern de Jaume Collboni també reclama un pas endavant. La solució a l'increment de persones que viuen al carrer "passa per incorporar una mirada des de la prevenció (centres de serveis socials, oficines habitatge i mediació contra els desnonaments) i un lideratge de la Generalitat que permeti també desenvolupar recursos en l'àmbit socio-sanitari, generar habitatge assequible i també abordar situacions específiques com la sortida de presó o de centres de protecció a la infància", estableixen fonts municipals a aquest diari. Des del consistori fa temps que s'insisteix que cal acabar amb la idea que la capital del país és el lloc on van les persones que s'han quedat sense res. "Barcelona no pot gestionar en solitari, cal mirada supramunicipal i un desplegament equitatiu de recursos i serveis en el territori català", insisteix l'executiu.
Un primer pas seria l'execució d'un pla de xoc que que els Comuns van exigir al PSC en la negociació dels pressupostos del 2026 a la Generalitat, tal com va avançar Nació. Aquests comptes encara no han estat aprovats, ja que el Govern no té la majoria necessària al Parlament, però si s'acaba complint el compromís socialista, el nou pla inclouria 30 milions d'euros més al pressupost actual. Això doblaria el pressupost i superaria els 60 milions d'euros, si bé encara no arribaria als 100 que reclamen conjuntament les entitats del tercer sector social.
Sobre com anar més enllà dels diners, també Beatriz Fernández apunta que és urgent millorar la coordinació entre "serveis socials, habitatge i salut", i també entre aquests departaments a escala municipal i els de la Generalitat. Això, però, també requereix recursos i s'hauria d'incloure en els plans del Govern, raona la directora d'Arrels. "Igualment, els dos fronts principals de despesa ens semblen adequats, el que cal és reforçar-los: destinar 50 milions d'euros a donar suports als ajuntaments i 50 milions d'euros a comprar pisos, d'entrada, ens sembla un bon camí", resol.
Hi ha projectes en marxa, però encara falta saber si es desplegaran. Els carrers, mentrestant, cada vegada tenen més gent dormint-hi i l'habitatge continua amb els preus disparats.
