El mateix text legal és aplaudit per bàndols contraposats. Això és el que està passant durant les darreres hores al voltant de la proposta de Llei d'Habitatge Assequible que ha presentat la Comissió Europea. Els partits polítics partidaris de les regulacions d'habitatge que s'han anat desplegant els darrers anys a Catalunya (PSC, ERC, Comuns) s'ho apunten com un suport als moviments d'intervenció del mercat davant la crisi d'accés a una llar. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, assegura que aquesta norma "reforça" la idea de prohibir del tot els pisos turístics a la ciutat a partir de 2028. Alhora, però, la patronal dels habitatges d'ús turístic (Apartur), el col·lectiu Treballadors pel Lloguer Turístic o el mateix PP ho veuen al contrari: creuen que el text és un revés a les limitacions dissenyades fins ara.
El primer que s'ha de subratllar és que, de moment, és només una proposta i encara li queda un llarg camí parlamentari i de negociació política a la Unió Europea (UE). Tanmateix, el seu possible impacte en el futur ja ha fet que tant una part com l'altra hagin volgut posicionar-se sobre què vol dir i què implica el reglament que assentarà les bases sobre com les administracions locals i nacionals poden regular el mercat immobiliari o l'accés al sòl.
Els equilibris de la norma, segons la Comissió Europea
En els comunicat públics sobre la nova llei, la mateixa Comissió Europea fa equilibris. D'una banda, diu que "les noves normes estan dissenyades per ajudar les autoritats competents a identificar "zones sotmeses a estrès habitacional" utilitzant una metodologia comuna" i que "quan les autoritats decideixin restringir l'ús de l'habitatge, per exemple per a lloguers de curta durada o habitatges vacants, han de demostrar que contribueix a les pressions locals en matèria d'habitatge i garantir que qualsevol mesura sigui específica, necessària i proporcionada".
En aquest sentit, la llei planteja situacions -i barems concrets per mesurar-les- en què les autoritats locals poden restringir la compra d'habitatges si no són per viure-hi, així com limitar la presència de pisos turístics o suspendre'n l'atorgament de llicències. Algunes d'aquestes mesures ja fa temps que estan en marxa a moltes zones de Catalunya (l'exemple més clar és la suspensió de permisos de nous habitatges d'ús turístic) mentre que d'altres encara estan en ple debat, com la de limitar les compres especulatives.
Ara bé, també s'ha de tenir en compte que la mateixa Comissió Europea, en un apartat de preguntes i respostes sobre la llei, s'allunya de tenir una intenció promotora de noves regulacions. A la pregunta "animarà això a les autoritats a introduir noves restriccions?", l'organisme respon: "La Llei d'Habitatge Assequible no exigeix, prescriu ni recomana restriccions i la inclusió d'un tipus de mesura dins del seu abast no significa que aquesta mesura sigui automàticament legal o justificada. El reglament proposat introdueix més disciplina i salvaguardes més clares quan les autoritats decideixen actuar". I, tot seguit, davant la pregunta "està restringint la UE la compra o l'ús de segones residències?", la postura és la següent: "La Llei d'Habitatge Assequible no introdueix cap restricció de la UE a la compra o ús de segones residències (ni, de fet, als lloguers de curta durada), ni atorga a les autoritats nacionals, regionals o locals noves competències per fer-ho".
La relació amb Catalunya i les compres especulatives
L'anàlisi del jurista Pablo Feu apunta que les condicions que cita la nova norma europea -encara no aprovada- per aplicar regulacions sobre els habitatges són plenament vàlides per a la situació a Catalunya. Els indicadors proposats -relació entre els salaris i el preu de l'habitatge, o previsió que la situació continui sent greu els tres anys següents- tindrien plena vigència als municipis tensionats del país.
En aquesta línia, Feu considera que el nou reglament aporta més recorregut a propostes com la de la Generalitat per limitar la compra d'habitatges i critica que el Consell de Garanties Estatutàries del Parlament fa poc conclogués que la norma xocaria contra el dret a la propietat privada. "El que aquest reglament també indica és que Europa considera que l'interès general està compromès per l’actuació especulativa del mercat immobiliari, deixant sol al Consell de Garanties Estatutàries, que en el seu dictamen del 3 d’agost no ha dedicat ni una línia a valorar aquesta qüestió que, justament, és un dels requisits fonamentals per valorar la constitucionalitat de la mesura, tal i com ha declarat el Tribunal Constitucional en jurisprudència reiterada".
Batibull d'interpretacions polític i econòmic
Mentrestant, les reaccions polítiques van alimentant un xoc d'interpretacions. Tant aquest dimarts com aquest dimecres el govern de Barcelona, primer amb la tinent d'alcaldia Laia Bonet i després directament amb l'alcalde Jaume Collboni, han volgut celebrar el to de la nova proposta. "Europa entén que la crisi de l’habitatge exigeix mesures valentes, decidides i proporcionades", ha establert el batlle del PSC en una declaració institucional. En la mateixa línia, ha reivindicat que el reglament "dona eines i seguretat a les ciutats" perquè puguin "aplicar la normativa més ajustada" a la seva realitat i que "en el cas de Barcelona, això significa poder portar fins al final" la decisió de "prohibir els pisos turístics l’any 2028".
De la mateixa manera, BComú i ERC han reaccionat celebrant el pas europeu. Pels comuns, això també "reforça" les vies que ells mateixos fa temps que reivindiquen per incidir en el mercat immobiliari i animen Collboni a "limitar els lloguers de temporada i els colivings a tota la ciutat ja", en referència a una regulaciò municipal que fa temps que espera concrecions. Al seu torn, els republicans a Barcelona recorden el seu paper clau per a les regulacions dels lloguers -de llarg termini, de temporada i turístics- a la Generalitat i passen comptes amb els socialistes: "Els qui abans arrossegaven els peus avui aplaudeixen aquest sentit comú". Per la seva banda, la formació local de Junts -amb una posició més allunyada i crítica de les regulacions sobre l'habitatge- s'ha centrat a "valorar positivament" que la Comissió Europea "reforci les competències dels ajuntaments en matèria d'habitatge", mentre que ha criticat el rumb del govern Collboni.
Alhora, però, el sector turístic també aplaudeix la concreció del text. Tant és així que la directora general d'Apartur, Marian Muro, remarcava aquest dimarts que "la proposta europea marca un camí molt diferent del que s’està seguint a Barcelona: les decisions que afecten una activitat legal han d’estar fonamentades en dades, ser proporcionades, valorar alternatives menys restrictives i garantir la seguretat jurídica de les persones afectades". També el col·lectiu de professionals i propietaris de pisos Treballadors pel Lloguer Turístic han fet un comunicat a les xarxes socials en una línia similar: "La Comissió Europea no "avala" la prohibició total [de pisos turístics]. Proposa un examen de proporcionalitat on la prohibició es qüestiona en cada apartat".
De fet, el grup municipal del PP a Barcelona també s'ha sumat a aquest front. "Clatellot europeu a Collboni. Brussel·les permet limitar els pisos turístics però no avala la seva prohibició total: exigeix proporcionalitat, justificació per zones i un màxim de cinc anys. El seu pla d'extingir 10.000 llicències queda en entredit", ha apuntat el regidor popular Daniel Sirera.
