Una negociació de finals de 2023, un pacte polític que va mai es va haver de complir i una data límit que mira a finals de 2028. Aquests són els ingredients principals que expliquen el futur dels pisos turístics arreu de Catalunya. La partida per decidir com s'acaba implementant la primera regulació estricta dels habitatges d'ús turístic al país fa temps que està en marxa, però ara s'ha intensificat. I els contrastos es veuen amb més claredat. Mentre alguns alcaldes -com el de Barcelona- asseguren que al seu municipi s'eliminarà totalment aquesta fórmula d'allotjar turistes, altres ajuntaments fan pinya contra una normativa que consideren una catàstrofe.
El calendari marca el novembre del 2028 com el moment en què tot hauria d'estar resolt, el moment en què entrarien en vigor les noves condicions. Entremig, cada vegada més sensibilitats, des dels empresaris fins a alguns treballadors del sector, així com el moviment pel dret a l'habitatge, hi diuen la seva. Ara, Nació detalla en quin punt es troben totes les peces del tauler del futur dels més de 105.000 pisos amb llicència turística que hi ha Catalunya.
Un canvi de normes amb dos punts clau
D'entrada, el punt de partida es va marcar fa temps: si res no canvia, en poc més de dos anys s'haurà acabat l'actual funcionament dels pisos turístics a 262 municipis. Es demana als ajuntaments que estableixin quants allotjaments d'aquest tipus permeten a la seva localitat i, tot seguit, es preveu atorgar permisos per operar que tindran una validesa de cinc anys. Ja no seran llicències vàlides per a tota la vida, com passava fins ara. S'hauran de renovar cada lustre.
A banda, la xifra de pisos turístics que es permeti a cada municipi pot ser zero, com plantegen diversos consistoris metropolitans, o poden ser milers. Però hi ha un límit. Aquesta és l'altra gran novetat del decret: en un moment de crisi d'accés a l'habitatge, cap poble o ciutat pot superar la taxa de 10 pisos turístics per cada 100 habitants. La idea d'aquesta mesura és que es permeti l'existència de la modalitat dels pisos turístics, però que la gran majoria dels habitatges de tots els municipis siguin per a residir-hi de manera permanent. Ara bé, això planteja un canvi majúscul per a molts municipis del país. Les zones que durant anys s'han configurat com a grans pols del turisme més enllà dels hotels ara es troben que estan obligats a retirar milers de llicències d'habitatge d'ús turístic, ja que superen de llarg el nou topall.
La zona costanera és la que més s'ha indignat amb aquest pla. A Salou haurien d'eliminar més de 4.000 permisos de pis turístic, dels més de 7.000 que té actualment la ciutat. A Roses hi hauria espai per a poc més de 2.000 llicències, mentre que actualment se superen folgadament les 5.000. En una negociació parlamentària, el PSC va expressar les seves reticències inicials amb aquestes retallades forçoses i va arribar a aconseguir que ERC -que llavors ocupava la presidència de la Generalitat- signés un acord en què es comprometia a fer desaparèixer aquest límit de pisos turístics per municipi. Poc després, però, van arribar les eleccions, van canviar les prioritats, es va aparcar aquell compromís i el text que va quedar vigent a la Generalitat va ser l'inicial, el que implica reduccions forçoses a partir del 2028.
Pressió a la Costa Brava per mantenir pisos turístics
Ara això ha fet que nou municipis s'hagin aplegat en un manifest impulsat per l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava i Pirineu de Girona (ATA) per moure fitxa contra la versió actual del decret. Els implicats són Roses, Castelló d'Empúries, l'Escala, Llançà, el Port de la Selva, Begur, Pals, Calonge i Sant Antoni i Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró. En el text conjunt defensen que les normatives "han de ser flexibles" i reclamen a la Generalitat que s'avingui a negociar un canvi pel que fa al model territorial.
"En molts casos la ubicació dels habitatges d’ús turı́stic es concentra majoritàriament en zones que, en el seu moment van ser planificades i desenvolupades urbanı́sticament amb una clara vocació turı́stica. Aquesta realitat territorial fa que, en molts casos, aquests habitatges difícilment puguin assumir una funció de residència habitual durant tot l’any, ja que no disposen de les mateixes condicions d’accessibilitat, serveis i activitat econòmica pròpies d’altres zones residencials permanents", exposa el manifest.
En conversa amb aquest diari, el regidor de Turisme i Promoció Econòmica de Roses, Fèlix Llorens, planteja els dubtes que li genera aquest canvi substancial de la realitat al seu municipi. "Si tots aquests edificis que es van fer per a segones residències i lloguer turístic es destinessin a residència permanent... Tota aquesta gent que hi visqués a quina escola anirien? A quins equipaments anirien? A l'estiu a Roses passem dels 20.000 habitants empadronats durant tot l'any als 100.000 habitants a l’estiu. Si ho féssim així, aquesta gent on treballaria?", etziba el membre del govern local.
La conversió de poblacions turístiques a altres realitats econòmiques és, potser, el que més preocupa aquests ajuntaments. "Aquí estem on estem. Estem envoltats de parc natural, no podem fer creixement industrial. Estem en plena costa. I la pesca té el futur que té. Si ens carreguem el turisme, aquestes cases que volen ser per viure no sé si ho seran, perquè ningú hi viurà. Potser el que toca llavors és tornar a ser un poble de pocs habitants", enraona Llorens.
El debat rere el model: els llocs de treball
L'enfocament del regidor compta amb el suport d'una entitat sorgida a partir del nou decret, i que els darrers mesos ha anat musculant la seva presència sobretot a les xarxes socials: l'associació Treballadors pel Lloguer Turístic. Aquest col·lectiu barreja petits i mitjans empresaris, treballadors assalariats i propietaris de pisos que també s'impliquen en la gestió del negoci turístic. "Un gran tenidor de pisos turístic no donaria el perfil per formar part de l'associació", afegeix el president de l'entitat, Guillem Laporta.
Ara, en el moment d'efervescència sobre el debat turístic, el portaveu d'aquesta entitat fa èmfasi en què "la principal beneficiada" d'aquesta política és la indústria hotelera, que no es veu afectada per la mesura i que podria elevar els preus de les estades dels visitants, tot elititzant el turisme a Catalunya. També insisteix en la pèrdua de llocs de treball que podria implicar l'aplicació d'aquest model. Dels més de 100.000 pisos turístics que hi ha al país, el decret obligaria a tancar-ne uns 28.000. I alguns ajuntaments ja han expressat la seva voluntat d'eliminar tots els habitatges d'ús turístic malgrat no estar-ne obligats. Això provocaria "l'ERO més gran de la història de Barcelona i de Catalunya", remarca Guillem Laporta.
L'argument contrari el posa sobre la taula el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès Jové. Pel militant pel dret a l'habitatge, més enllà d'acceptar que fins ara s'ha enfocat bona part de l'economia cap al sector turístic i que per tant hi ha milers de llocs de treball vinculats a aquesta indústria, "el que cal és pensar com reorientem tota aquesta activitat". En aquest sentit, afegeix que les zones costaneres amb poblacions amb més dependència del sector turístic són precisament les que acumulen les rendes més baixes. "Hi ha unes conseqüències negatives d'haver centrar l'activitat d'alguns municipis en el monocultiu turístic i ara hauran de pensar com la reorienten", planteja Aragonès Jové. A més, considera que el topall de pisos turístics permesos amb el nou decret -10 habitatges per cada 100 habitants- és "molt permissiu".
El Govern mou fitxa informativa als ajuntaments
Els mateixos municipis afectats per les grans retallades forçoses reconeixen que no saben com ajustar-ho. Si tenen 1.000 habitatges d'ús turístic actualment i només n'hi pot haver 500 en el futur, com decideixen quines es queden? Com despleguen els nous planejaments urbanístics? Fins ara, aquests ajuntaments no han rebut cap assessorament especial per part de la Generalitat, protesten.
Ara, però, això està previst que canviï. Segons detallen fonts oficials del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica a Nació, hi ha un pla que es detallarà als ajuntaments afectats de manera imminent. "Durant el mes de setembre, està previst organitzar una jornada informativa adreçada als municipis per facilitar informació sobre com adaptar el planejament als requeriments del decret i també un model d’ordenança per poder garantir-ne una aplicació correcta", explica el Govern. Així, de moment, l'executiu de Salvador Illa (PSC) evita parlar de flexibilitzar el decret i s'ofereix a ajudar els municipis en la matèria planificadora.
Els ajuntament partidaris de l'extinció total
Mentrestant, la realitat és que hi ha diversos ajuntaments que asseguren que els pisos turístics no seran benvinguts als seus municipis a partir de finals del 2028. El primer a obrir aquest meló va ser Barcelona. L'actual alcalde, Jaume Collboni, ha recalcat per activa i per passiva que la seva voluntat és que desapareguin tots els pisos turístics, malgrat que actualment la xifra estigui molt per sota del topall del decret. La intenció de l'Ajuntament és que aquests més de 10.000 habitatges deixin de destinar-se a acollir visitants i que estiguin més a prop de dedicar-se a usos residencials.
En un sentit similar s'han mogut altres ajuntaments metropolitans. Ha passat a l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, el Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat o Montcada i Reixac. En alguns casos fins i tot el PP s'hi ha posicionat a favor de la prohibició dels pisos turístics, mentre que altres partits com Junts o Vox es mantenen al marge d'aquesta recepta.
L'ombra dels tribunals
A més, de fons, continua present l'habitual força contrària als grans moviments reguladors: la patronal dels pisos turístics, Apartur, ja fa temps que prova de buscar-li les pessigolles a l'administració als tribunals. D'entrada, el Tribunal Constitucional (TC) va validar el contingut del decret, però l'empresariat dels habitatges d'ús turístic esperen que la justícia acabi esmicolant el pla de la Generalitat. A finals de l'any passat, fins i tot van portar l'Ajuntament de Barcelona al contenciós-administratiu per fomentar la prohibició dels pisos turístics.
Amb tot, desenes de milers d'habitatges a Catalunya esperen que els pròxims anys s'aclareixi el seu futur. Entremig, a més, hi ha d'haver eleccions estatals, municipals i també catalanes. El nou vent polític posarà a prova les posicions dels darrers anys.
