El constant debat polític sobre habitatge -entre lleis, decrets i plans urbanístics- té un impacte immediat sobre la gent i sobre les cases. I això és el que aquest matí s'ha certificat al barri del Fort Pienc, a Barcelona. Una parella amb un fill menor d'edat ha hagut de marxar del pis on fa 22 anys que vivien després que els antiavalots dels Mossos d'Esquadra, com a policia judicial, hagin desfet les protestes convocades pel Sindicat de Llogateres a la porta de l'edifici. Fins fa uns mesos, la família llogatera estava protegida per la moratòria antidesnonaments estatal, que atenia algunes situacions de vulnerabilitat. Llavors, això va decaure -pels vots de la dreta- i es va advertir que podria arribar un "allau" de desallotjaments. Ara, els efectes comencen a notar-se a peu de carrer.
Qui reclamava el desnonament de la família llogatera és l'empresa propietària de tot el bloc des del 2018, Urban Power. La companyia es presenta a la seva web com una oferidora d'"apartaments turístics de luxe ubicats al cor de Barcelona". A l'edifici on vivien el Jordi, la seva dona i el seu fill, que té nou pisos, actualment hi ha cinc habitatges que tenen llicència per operar com a allotjament turístic. Els altres pisos es dediquen també a lloguer temporal, asseguren des del Sindicat de Llogateres. Per aquest motiu ha estat impossible arribar a un acord per renovar el contracte de lloguer a la família, insisteixen. Se'ls ha desallotjat per finalització de contracte. És a dir, per haver-se quedat al pis malgrat que no els hi renovaven l'arrendament.
Normes que cauen, lleis que poden arribar
Amb el temps, la dona del Jordi -que demana mantenir l'anonimat- es va quedar sense feina, en plena pandèmia. Això els va situar en una situació de vulnerabilitat econòmica que estava contemplada en el decret de l'escut social estatal, que evitava que alguns desnonaments de pisos de grans tenidors es poguessin executar. La norma, a més, s'anava renovant al Congrés dels Diputats, del 2020 fins a finals de 2025. Mentrestant, els inquilins del número 124 del carrer Marina demanaven aconseguir un contracte de lloguer per poder continuar vivint al pis, però no hi havia manera. Entremig també va haver-hi alguns impagaments derivats de la situació econòmica de la família. L'entesa s'anava complicant, tant a la finca com al Congrés. Aquest gener la moratòria antidesnonaments va decaure, ja que el govern no aconseguir la majoria política necessària per renovar-la. PP, Vox, Junts i UPN van votar-hi en contra.
Des del Sindicat de Llogateres responsabilitzen directament Junts, que va ser la força que va decantar la desaparició de la moratòria, i ha assenyalat les conseqüències que això tindrà en el cas de la família del Jordi. "El més dur és que seran expulsions que vindran seguides d’una transformació del pis: d’un lloguer habitual per a una família a un lloguer turístic o de temporada", ha exposat la portaveu del col·lectiu, Carme Arcarazo.
L'empresa, que té almenys 29 habitatges en propietat, ha estat contactada per aquest diari, però no se n'ha rebut cap resposta. Mentrestant, el seu model de negoci tampoc no queda clar quin marge temporal tindrà: l'actual govern de Barcelona, en mans de Jaume Collboni, ja va anunciar la intenció de prohibir tots els pisos turístics a la ciutat a partir de 2029. Igualment, al Parlament de Catalunya, s'ha aprovat recentment una regulació que també afecta els lloguers de temporada i per habitacions. I, de fons, l'executiu estatal liderat per Pedro Sánchez també prepara un paquet en habitatge que podria sumar noves regulacions, i tornen a posar-se les mirades sobre Junts.
