El govern de Pedro Sánchez busca, abans que se li acabi el temps, deixar una última petjada profunda en habitatge. Ho fa, com és costum en els últims anys, amb un agut joc d'equilibris, silencis i càlculs permanents. Fa gairebé mig any, el president de l'executiu estatal va anunciar que volia tirar endavant un reial decret-llei que preveia nombroses mesures de pes, des d'una regulació dels lloguers de temporada (i d'habitacions) fins a la idea de bonificar el 100% de l'IRPF als propietaris que renovessin els arrendaments sense apujar el preu als inquilins. La distància entre intervenir el mercat dels contractes temporals i la de bonificar un impost als tenidors de pisos, però, tensionava els dos extrems dels suports necessaris. I això ha estirat el calendari.
Ara, fonts oficials del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana reivindiquen a Nació que aquell pla continua viu. Si bé va quedar aparcat de la immediatesa prevista al gener, actualment s'està "negociant" el text, insisteixen des de l'executiu estatal. De moment, no hi ha cap termini clar per davant. El límit el marca, a l'horitzó, el final de mandat de Sánchez, que actualment es preveu per a la primera meitat del 2027.
El projecte s'està treballant amb cautela perquè se'l considera material sensible a banda i banda de l'espectre polític que el PSOE vol tenir lligat. La fórmula que estan comandant els socialistes requeriria una aprovació en el Congrés dels Diputats, i això situa a Junts com a factor clau. La prioritat del nou pla sobre habitatge és evitar la fotografia de fa dos mesos, quan va decaure el decret que obligava a fer pròrrogues de dos anys als contractes de lloguer, ja que el partit de Carles Puigdemont no va veure prou al·licients per votar-hi a favor.
També hi ha ulls mirant cap a Sumar, ja que va aixecar el to inicialment, quan es va saber que els seus socis de govern proposaven bonificar tot l'IRPF als propietaris que simplement no apugessin el lloguer als seus inquilins. Deixar de recaptar una part dels impostos a algú que extreu rendes de propietats immobiliàries fa molt de temps que està normalitzat, actualment hi ha unes reduccions d'entre el 50% i el 90%, però la coalició d'esquerres estatal impulsada per Yolanda Díaz considerava excessiu que aquest percentatge arribés al 100% per a qui no apugi el preu dels arrendaments.
Tanmateix, aquesta posició s'hauria anat relaxant, especialment després de veure que sense Junts les polítiques que augmenten la regulació en habitatge poden quedar bloquejades. Ara, mentre les bonificacions als propietaris continuen sobre la taula, la contrapartida reclamada per Sumar és que es recuperi la idea de les pròrrogues de lloguers, les que van decaure per la via del decret.
Tècnicament, ni el PSOE reconeix que estigui negociant amb Junts ni a la inversa. De fet, fonts de la formació liderada per Míriam Nogueras a Madrid asseguren a aquest diari que no tenen converses obertes amb l'executiu espanyol sobre aquesta carpeta. Per contra, si el govern de coalició vol acabar el mandat amb un nou paquet de mesures en habitatge, l'entesa entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont haurà d'esdevenir-se en algun moment. I aquí tots els esforços en aquesta línia es faran per sota del radar públic.
Què inclou el reial decret-llei d'habitatge?
Mentrestant, ni s'ha aprovat el pla de les bonificacions als propietaris ni s'ha desplegat tota la resta de mesures pensades per millorar l'accés a l'habitatge, segons l'executiu estatal. Aquell pla anunciat pel govern espanyol a principis d'any volia "posar fi a l'especulació", assegurava el comunicat oficial. I incloïa mesures com "fixar condicions estrictes per ser considerat contacte de temporada", "establir un règim sancionador" sobre aquesta tipologia i tapar el forat del coliving -o lloguer d'habitacions- com a via per elevar el preu d'un pis. "La renda total del conjunt d'habitacions no podrà superar la tendra del contracte de l'habitatge complet", establia el projecte.
Dos anys d'una proposició de llei en espera
Aquestes mesures, i d'altres que també es preveien aplicar amb el reial decret-llei, lliguen de fet amb el contingut d'una proposició de llei que fa temps que també espera el seu torn al Congrés. Va ser impulsada per col·lectius pel dret a l'habitatge, com el Sindicat de Llogateres, i va comptar amb el suport explícit de nombrosos partits d'esquerres. Però amb el temps ha quedat també pendent de resoldre's. De fet, aquesta mateixa setmana, es recordava que fa dos anys exactes de la introducció d'aquesta proposta a la cambra baixa espanyola.
Aquell text contempla exigències molt més grans per a fer lloguers de temporada o la limitació explícita dels contractes a un màxim de 12 mesos, impedint que s'encadenin diversos arrendaments temporals als mateixos inquilins. També els hi posa un topall de preu a les zones tensionades, així com amb el lloguer d'habitacions, al mateix nivell que l'habitatge habitual. Aquesta fórmula és molt semblant del límit de preu és gairebé idèntica a la que ja està en marxa a Catalunya, si bé seria més sòlida, ja que la llei catalana sovint s'exposa a invalidacions per part del Tribunal Constitucional (TC). Igualment, també es planteja prohibir del tot el cobrament de l'IBI als llogaters i aclarir que la pròrroga actual de tres anys que contempla la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) és vàlida per a tots els contractes vigents a municipis tensionats, "independentment de la data de signatura".
En aquest sentit, la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, va pressionar el govern del PSOE i Sumar per actuar abans no sigui massa tard. "És imprescindible fer-ho ja, abans que haguem d'anar a eleccions amb la majoria del lloguetariat completament desprotegit. La legislatura no pot acabar sense que aquesta llei s'hagi aprovat", va dir aquesta setmana en una atenció als mitjans de comunicació.
Moltes d'aquestes mesures s'estan negociant, però de moment no s'aclareixen ni els tempos ni les concessions que s'acabaran incloent, a banda i banda. Junts té predilecció per les ajudes als propietaris, mentre que hi ha sectors del PSOE que hi estan profundament d'acord. Les esquerres, que sostenen la majoria de Sánchez al Congrés, no ho veuen tan clar. Però ho llegeixen com una opció cada vegada més acceptable.
