La Rosita Rochina, pacient de 94 anys, ha impulsat una campanya a través del web Change.org per reclamar la gratuïtat de la televisió als hospitals. Rochina confia que les 50.000 signatures que ha aglutinat siguin l'espurna perquè "li facin cas" i explica que no s'esperava tot el rebombori mediàtic que hi ha hagut amb tan sols dues setmanes.
La Rosita fa quatre mesos que està ingressada, quan, en principi, pensava que “seria poc temps”. Aquest període s’ha traduït amb una despesa de 25 euros setmanals per veure la televisió, que comparteix “amb els veïns” de l’habitació. Segons ha explicat, es poden fer abonaments per hores, setmanes o mesos per al consum televisiu. En el seu cas, com que no pensava que “el problema de circulació” se li allargaria tant, va optar per pagaments setmanals.
Malgrat l'èxit de la proposta, Rochina explica que "de moment no ha trucat ningú important", tot i que manté l'esperança. A més, ha assenyalat que s’ha fet “famosa” al centre sanitari, tant entre una part del personal i d’alguns pacients. També hi han contactat familiars amb qui feia temps que havia perdut la comunicació i amics del seu fill que li han comentat que havien vist la seva mare “a la tele”, ha exclamat la pacient.
En què consisteix la campanya?
Rochina ha explicat que, mentre xerrava amb un amic, li va traslladar el seu malestar per haver de pagar la quota de la televisió durant tants dies i ell li va suggerir iniciar aquesta mobilització. La campanya, penjada a la plataforma Change.org, va adreçada al Ministeri de Sanitat perquè l’objectiu és que s’apliqui a tot l’Estat, malgrat que Rochina està ingressada en un hospital català. Ha argumentat que la televisió “distreu molt i fa companyia” i ha subratllat que les estades “són molt llargues i, de vegades, hi ha molt poca cosa a fer”.
Quina resposta institucional ha rebut?
Des del Departament de Salut han explicat que la seva missió se cenyeix a "garantir l'atenció sanitària i l'accés al sistema a la ciutadania". Han apuntat que els proveïdors de televisió són “principalment, i en el present cas els centres hospitalaris, els que sobre la base dels seus pressupostos anuals, poden abordar i millorar les condicions dels pacients no directament relacionades amb el seu procés assistencial”.
