L'abordatge de l'Alzheimer ja no és el que era fa cinquanta anys. Sense cura, però, els experts coincideixen a afirmar que tant la recerca com l'atenció d'aquesta malaltia entren ara en una "nova era" de "transformació profunda". Coincidint amb el Dia Mundial de l'Alzheimer, que se celebra aquest dilluns 21 de setembre, la comunitat científica posa el focus en el diagnòstic precoç i en la prevenció abans que apareguin els símptomes.
Segons dades de la Fundació Pasqual Maragall, s'estima que l'Alzheimer afecta actualment 1 de cada 10 majors de 65 anys i es calcula que, a Catalunya, la xifra se situa al voltant de les 150.000 persones. Es tracta, doncs, d'una malaltia especialment present entre la població i que afecta no només qui la pateix, sinó sobretot els qui l'acompanyen. El repte sempre ha sigut buscar una cura que ens permeti avançar cap a un escenari en què, almenys, la malaltia es pugui considerar controlada. En una entrevista amb Nació, el doctor i exconseller de Salut Josep Maria Argimon apuntava que aquesta situació podria arribar "d'aquí a vint o trenta anys".
Més enllà d'això, però, Argimon també assenyalava que la investigació es troba en aquests moments en un punt d'inflexió. Així ho veu també el director de la Pasqual Maragall, Arcadi Navarro: "Ens trobem en un moment d’avenços científics rellevants. Disposem d’eines cada vegada més precises per detectar els canvis associats a l’Alzheimer i, per primera vegada, de tractaments capaços d’actuar sobre la seva biologia". Un dels aspectes clau en aquesta línia són els avenços en biomarcadors, que permeten detectar la malaltia cada cop de manera més precoç i precisa.
El HUB Alzheimer Barcelona, entitat que integren els quatre hospitals de referència de Barcelona i els centres Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) i Ace Alzheimer Center Barcelona, també destaca en el marc d'aquest dia mundial la forma com està canviant la manera de diagnosticar. En concret, fa referència a aquests indicadors biològics que faciliten confirmar o descartar la patologia de manera menys invasiva i més accessible, fent així també "més àgil" i "precís" el procés diagnòstic.
Per entendre bé aquesta nova etapa de l'abordatge de l'Alzheimer, també cal parlar de prevenció. La Comissió Lancet sobre prevenció, intervenció i cura de la demència va identificar en el seu darrer informe 14 factors de risc modificables i va estimar que actuar-hi al llarg de la vida podria prevenir o retardar fins a un 45% dels casos de demència. Entre aquests hi ha la hipertensió, el colesterol LDL elevat, la diabetis, l’obesitat, el tabaquisme, el consum excessiu d’alcohol o la inactivitat física. Per això, la comunitat científica reclama més recursos per invertir en prevenció: "La cura de la salut cerebral és un element cada vegada més rellevant", apunten des del HUB.
Un possible escenari terapèutic
Quant als tractaments "capaços d’actuar sobre la biologia" de la malaltia que apuntava Navarro, la realitat és que la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments va rebutjar el passat juliol el finançament de dos fàrmacs que frenarien el creixement de la beta-amiloide -proteïna que es forma de manera natural al cervell i que pot acumular-se en persones amb Alzheimer-. Es tracta del lecanemab i el donanemab, les primeres teràpies que farien possible alentir la progressió de la malaltia en fases molt primerenques. El Ministeri de Sanitat, però, va argumentar que aquests "tenen un valor clínic molt dubtós" i va rebutjar assumir-ne el cost que, a més, és molt elevat.
Per la seva banda, el hub va demanar al Ministeri que "reconsiderés" la decisió, que assenyalava que deixa "els primers tractaments capaços de modificar el curs de la malaltia" restringits "a aquelles persones que hi puguin accedir en l'àmbit privat". No és cap secret que, fins fa poc, un possible escenari terapèutic era gairebé inexistent. Per això, la plataforma va enviar una carta a Sanitat tot assegurant que, si bé són "plenament conscients" que aquests medicaments "no curen la malaltia" i que "presenten riscos que exigeixen una selecció rigorosa dels pacients", "l'elevada prevalença de l'Alzheimer no pot convertir-se en un criteri de discriminació terapèutica".
En aquest sentit, el director de la Fundació Pasqual Maragall reitera que "el repte és continuar investigant i aconseguir que aquests progressos es tradueixin en solucions útils i accessibles per a les persones". "Per fer-ho possible, necessitem més recursos, una inversió sostinguda i un sistema sanitari preparat per incorporar els avenços amb rigor, seguretat i equitat", afegeix.
El cost del cuidador
Finalment, la Fundació Pasqual Maragall també fa èmfasi en la importància de donar suport a les famílies cuidadores, que és en qui recau directament l'impacte d'aquesta patologia. Segons l'entitat, les famílies són qui assumeixen l’atenció en més del 80% dels casos, i es fan càrrec del 87% del seu cost total, que s'estima que són uns 42.000 euros anuals per persona afectada. Per això, la presidenta de la fundació, Cristina Maragall, destaca que “necessitem més recursos" i que aquests han d'arribar "realment" a les persones, que són qui, malgrat tot, en pateixen les conseqüències.
