L’auditori de la Pedrera, una de les obres més emblemàtiques de Gaudí, s’ha vestit avui de ciència per acollir recercaires i representants de les set institucions que integren el HUB Alzheimer Barcelona per reconèixer els tres joves que durant els pròxims quatre anys desenvoluparan la seva proposta de recerca des del hub. Analitzar com la inflamació del cervell influeix en l'Alzheimer o les formes d'aquesta malaltia menys freqüents són, a grans trets, les noves línies d'investigació que el hub engega ara de la mà del talent emergent per avançar cap a un món sense Alzheimer.
Impulsat per la Fundació Pasqual Maragall i amb el suport de l’ajuntament, el hub està fundat pels quatre hospitals de referència de la ciutat -el Clínic, el Sant Pau, el Vall d’Hebron i el Mar- i els centres Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) i Ace Alzheimer Center Barcelona. Un any i mig després de la seva creació, el Hub Alzheimer Barcelona ha celebrat aquest dijous el primer “Rising Talent for a World without Alzheimer’s”, una jornada per entregar tres beques predoctorals i per presentar els projectes que s’estan duent a terme en aquests moments des del hub.
"No pareu. Si pareu, no arribarem mai a la solució". Aquesta ha estat la demanda principal a tots els joves investigadors de l'Encarna Tarrés, familiar i cuidadora d'un pacient amb Alzheimer, que ha donat el tret de sortida a l'acte inaugural amb el seu testimoni colpidor. Quan els metges van dir a l'Encarna que la seva mare patia Alzheimer, recorda que el món li "va caure a sobre". "Què puc fer? Com reorganitzem la seva vida? Com reorganitzo jo la meva per tenir una vida que vull continuar vivint?". Aquestes van ser algunes de les primeres preguntes que l'Encarna es va fer quan van rebre el diagnòstic, que també l'han portat a involucrar-se en la recerca i la divulgació d'aquesta malaltia.
Josep Maria Argimon, director de Relacions amb el Sistema de Salut de la Fundació Pasqual Maragall i coordinador del Comitè Operatiu del HUB, ha estat l'encarregat d'entregar els diplomes als tres joves becats que desenvoluparan la seva tesi doctoral durant els pròxims quatre anys de forma conjunta entre dues de les institucions del hub. "No només és un reconeixement, avui celebrem la creença que el futur depèn de la col·laboració i l'habilitat de treballar entre centres i institucions", ha dit l’exconseller de Salut. "Als becats, avui va de vosaltres, de la vostra curiositat, resiliència i contribució a un món sense Alzheimer".
Els projectes seleccionats
Pel que fa a les investigacions becades, d'una banda, Maider Iza Achutegui estudiarà com el cervell elimina els residus i com aquest procés pot influir en el desenvolupament de l’Alzheimer. També examinarà si factors com la genètica o alguns medicaments poden fer que aquesta “neteja” funcioni “millor” o “pitjor” i ho farà sota la supervisió de Marta Marquié (Ace Alzheimer Center Barcelona) i Mariateresa Buongiorno (Hospital Universitari Vall d’Hebron).
Per la seva banda, Jaume Torres investigarà formes d’aquesta malaltia menys freqüents i que solen afectar persones més joves. "És una veritat incòmoda: aquests pacients són persones joves, de 50-60 anys, que encara treballen i crien la seva família", ha explicat Torres. El jove ha explicat que, a més, en aquests casos l'Alzheimer es manifesta de manera diferent, amb símptomes com problemes de llenguatge o de visió. "I mentre arriba el seu diagnòstic, la malaltia evoluciona", ha advertit Torres. La recerca es durà a terme juntament amb Albert Lladó (Hospital Clínic de Barcelona) i Albert Puig-Pijoan (Hospital del Mar).
Finalment, Shahla Ghaderi investigarà, sota la supervisió de Gemma Salvadó (Barcelonaβeta Brain Research Center) i Juan Fortea (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau), com la inflamació del cervell pot influir en l’Alzheimer, centrant-se en el paper d’un tipus de cèl·lules anomenades astròcits. Aquesta recerca permetrà millorar el diagnòstic precoç, "també abans que els símptomes apareguin", segons ha explicat Ghaderi, i trobar tractaments més eficaços combinant diferents teràpies.
- Fotografia de família de l'acte que s'ha celebrat aquest dijous a la Pedrera, a Barcelona
- HUB Alzheimer Barcelona
Després de l'entrega dels diplomes, tots tres han conversat en un debat moderat per Albert Lladó, cap de la Unitat d'Alzheimer a l'Hospital Clínic, sobre el model col·laboratiu de recerca entre institucions. Els tres joves han coincidit que poder fer recerca i connectar amb diferents centres "és una sort". Si bé admeten que també és un "repte", asseguren que ho veuen com una "nova experiència" i una "oportunitat per aprendre i aportar alguna cosa en aquest camp". "Com Argimon va dir, hem de recordar que Barcelona és la segona ciutat del món publicant articles", ha afegit Torres, "jo també hi vull contribuir".
A l'espera de les teràpies antimiloides
En una conversa amb Nació, Marc Suárez, investigador del BBRC, explica que la idea del hub és "potenciar la recerca que ja existeix", però fer-la "de manera conjunta". El neuròleg clínic assegura que el més important és "tenir pacients ben definits" i assenyala que, en aquest sentit, a Catalunya "fem els diagnòstics molt bé". A banda de les investigacions que ara començaran amb els joves premiats, el hub treballa des de la seva creació en diferents projectes transversals, alguns dels quals se centren a estudiar quins biomarcadors d’imatge poden permetre detectar la malaltia abans dels símptomes.
"Una pregunta que encara no podem respondre bé als nostres pacients és, un cop tens el diagnòstic de l'Alzheimer, què passarà després?", lamenta Suárez. Això és el que s'anomena biomarcadors pronòstics de la malaltia, de manera que un dels objectius de les línies d'investigació és poder oferir una resposta a les famílies.
L'esperança més imminent per a aquesta malaltia -que de moment no té cura- són el que s'anomenen teràpies antimiloides, com el lecanemab i donanemab, uns anticossos monoclonals que actuen eliminant les plaques de la proteïna beta-amiloide del cervell. Si bé aquests fàrmacs ja s'estan administrant en alguns països després que l'Agència Europea de Medicaments els hagi aprovat, a Espanya encara està a l'espera de ser aprovat. "Estem a l'espera. Evidentment, requereix un temps i uns procediments per fer-ho de forma adequada. Veurem si en els propers mesos podem començar a administrar-los", ha conclòs.
