Van néixer en plena crisi econòmica i mentre el Tribunal Constitucional retallava l'Estatut. Molts d'ells van sortir al carrer amb els pares a les manifestacions independentistes quan superaven àmpliament el milió de persones. No van poder votar pel 9-N ni per l'1-O, però els van viure amb molta intensitat. I ara, els nens del procés han tornat als carrers. La Diada d'enguany ha estat una dosi d'energia per a l'independentisme, i no tant per una participació que, malgrat augmentar, encara està en mínims, sinó més aviat per un increment notori de la presència de joves a la plaça de Catalunya, durant la manifestació o als concerts de l'Arc de Triomf.
Tot plegat va deixar un ambient diferent als carrers de Barcelona comparat amb els últims anys. Es van superar els xiulets i els retrets a partits independentistes i van tornar els crits espontanis a favor de la independència o contra l'estat espanyol i l'actual Govern del PSC. Es veien grups de joves amb estelades, samarretes del Barça i, evidentment, també amb ganes de festa o de beure's unes cerveses en els últims compassos de l'estiu. Hi ha hagut realment un canvi de paradigma? És un diagnòstic que comparteixen joves i entitats convocants de la manifestació. La Diada d'enguany ha certificat una major implicació del jovent, més "contundent", "festiva" i "desacomplexada".
Uns problemes del dia a dia que esperen resposta
Alguns dels que van ser a la manifestació de l'Onze de Setembre, joves que tot just superen la vintena d'anys, expliquen a Nació els motius que els van fer sortir al carrer i el que més ressona és la preocupació pel futur del país. "Vull la independència com a mesura d'autodefensa de la llengua, la cultura i la identitat catalanes", sentencia en Bernat, del Guinardó, que va "religiosament" a cada concentració independentista des de la fi del procés. El jove barceloní assegura que la independència "dona les eines" per aconseguir solucions i posar fi a problemes crònics del país com l'accés a l'habitatge o Rodalies. "Són dues preocupacions quotidianes que tenim presents i veiem, per sobre de tot, la incapacitat de l'Estat per donar-hi resposta", explica. És dels qui pateix els problemes del transport públic, que fa servir per arribar a la feina.
La Io i la Paula, de Girona, van quedar-se a la seva ciutat per la Diada i comparteixen la preocupació pels serveis públics com l'escola, la sanitat, els bombers i el transport. "Tardar més de tres hores en tren de Barcelona a Girona és insostenible", afirma la Io, que reclama que tots els impostos catalans serveixin per millorar les prestacions públiques del país. "Està demostrat que tot el que es gestiona des d'aquí va sempre una mica millor", diu. Les últimes dades del Govern apunten a un dèficit fiscal de més de 20.000 milions d'euros.
El Barça i l'agressió al jove d'Elx
Les samarretes blaugranes i els càntics de futbol que ja es van notar durant la Diada de 2025, en els joves enfilats a l'estàtua de Cristòfor Colom, han tornat a la manifestació d'enguany. Uns colors blaugrana que van vinculats al sentiment que transmet l'actual primer equip que, més enllà del bon joc i les opcions de títols, té un vincle profund amb Catalunya. Joves de la Masia, catalans i catalanoparlants, que contagien tota una generació que feia anys que tenia ganes de guanyar alguna cosa. "Hi ha jugadors com Eric Garcia, Pau Cubarsí o Fermín que són uns referents per al jovent i que s'abanderen de la nostra llengua", diu l'Aniol, del Baix Montseny, que es refereix al Barça com un "refugi de les llibertats" en temps adversos.
L'agressió policial al jove a les portes de l'estadi de l'Elx també ha estat un factor mobilitzador i un motiu per defensar l'estelada, que ha motivat que molts aficionats d'altres equips catalans la portin als estadis. L'agressió, de fet, va provocar una exaltació de l'estelada al Camp Nou justament el dia que s'havia d'homenatjar els campions del món amb Espanya. A la Júlia, de Terrassa, el cas va fer-la tornar a la manifestació de l'Onze de Setembre, amb els seus pares, després d'uns anys de no anar-hi. "L'espanyolisme a Ceuta i el cas del jove d'Elx ens van indignar, vam veure que calia sortir a protestar", diu. "Quan veus tot això tornen les ganes de ser independentista, ens hem de posar les piles", afegeix.
"L'hora d'agafar el relleu"
En aquesta línia, els joves que han conversat amb Nació afirmen que "cal agafar el relleu" dels pares: "És el nostre moment, hem perdut la por: s'ha acabat el pessimisme", explica l'Aniol, i recorda que el jove d'Elx "va tornar-s'hi" davant la policia. En aquest sentit, alguns d'ells defensen un independentisme "desacomplexat" que defugi els vells lemes del "ni un paper a terra". Parlen d'un nou tarannà marcat pels incidents d'Urquinaona i l'autodefensa, també, contra els Mossos d'Esquadra, que van carregar contra alguns manifestants al final de la jornada reivindicativa.
- Un moment durant la manifestació d'aquest Onze de Setembre
- Hugo Fernández
Les entitats també ho han detectat
En declaracions a aquest diari, Òmnium Cultural i l'ANC també entenen que la mobilització jove està directament vinculada amb els malestars del país. Els joves, sostenen, són els més perjudicats pels problemes del dia a dia. Pel president de l'ANC, Josep Vila, hi ha una part del jovent que ha entès que les seves expectatives de futur "tenen un problema al davant que es diu Espanya". Pel president d'Òmnium, Xavier Antich, els joves són un dels col·lectius que més pateix les desigualtats, la impossibilitat de disposar d’un habitatge digne o la decadència de les infraestructures. "I la responsabilitat de tots els problemes és compartida", diu Antich, assenyalant la independència com la solució.
"Els joves hem obert els ulls i veiem que cada cop tenim una pitjor qualitat de vida: els serveis públics més essencials no funcionen com ho haurien de fer", diu Pau Pacheco, de 17 anys, president de l'Assemblea de Joves de Catalunya, una entitat juvenil que coopera amb l'ANC i que va camí de ser el "braç jove" de l'entitat en els pròxims mesos. La recepta dels joves de l'ANC és apostar per la transversalitat, al marge dels partits polítics, i articular una proposta per "defensar-se amb contundència" davant dels "atacs de l'Estat". "No preguntem a ningú de quin partit polític és: ens cal anar units i fer-hi front plegats", diu el president.
Òmnium també recorda els passos fets fins ara per implicar els joves i Antich creu que la Diada d'enguany "una clara regeneració del moviment independentista" i posa com a exemple, a part de la manifestació, la "presència molt massiva i superior als darrers anys" a la Festa de la Llibertat que organitza l'entitat anualment amb una sèrie de concerts. Allà s'hi van fer fins a tres posicionaments polítics -un parlament de l'activista Roger Español; un manifest en defensa de la llengua, la cultura i els drets nacionals; i una intervenció dels organitzadors del Correllengua Agermanat-. Totes tres intervencions van ser "fervorosament aclamades" pel públic, majoritàriament d'adolescents, apunta Antich. "Estem absolutament convençuts que els joves tenen molt a dir i que ja ho estan dient", afegeix.
La llengua, un altre element que preocupa
Però hi ha més elements que han reactivat la mobilització del jovent. Un de molt evident és la llengua, les discriminacions lingüístiques i la caiguda de l'ús social del català. "El compromís pel país el demostren amb la defensa de la llengua", assegura Vila. D'acord amb aquesta idea, els joves que han parlat amb Nació situen la llengua com "un pilar de la identitat" nacional i pensen que més enllà de la "desil·lusió del procés" hi ha ganes de reivindicar la "catalanitat" i el desig de llibertat. "País i llengua són elements indestriables", remarca l'Arnau, de Barcelona, que va cada any a les manifestacions de l'Onze de Setembre.
- Joves a la manifestació independentista de la Diada
- Hugo Fernández
"El jovent és un dels col·lectius més conscients del potencial de la llengua i de l’escola en català com a vehicle de cohesió social i d’adscripció a la catalanitat", afegeix Antich. Un diagnòstic que, en una entrevista a Nació aquesta mateixa setmana, també compartia el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder: "Els joves són els que més entenen que estem fotuts lingüísticament". El Correllengua Agermanat ha estat un punt d'inflexió en el compromís jove amb el català.
Qui canalitzarà la revifalla
El diagnòstic és positiu, els motius estan confirmats, però la incògnita és com es canalitzarà la revifada jove a les urnes. I el fantasma d'Aliança Catalana, el partit islamòfob que més creix a les enquestes, no es pot obviar. El moviment es resisteix a caure en el replegament identitari i l'ambient de la manifestació, segons els joves consultats per Nació, es va desenvolupar en un clima d'antifeixisme i antiracisme, i assenyalen els partits independentistes tradicionals com els "responsables" que hauran de saber aturar amb noves propostes l'embat de la ultradreta. "Aliança Catalana ens vol vendre que els immigrants són el problema, però a molts no ens enganyen: sabem que són les persones benestants europees i espanyoles que venen, compren i especulen a casa nostra per fer-nos fora", diu l'Aniol, el jove del Baix Montseny.
Es va veure també durant la vigília de la Diada. "A l'acte del Fossar de les Moreres vam veure un missatge clar: no són dels nostres i, durant els concerts, vam sentir molts crits contra Aliança Catalana i Sílvia Orriols", explica l'Arnau, de Barcelona. El clam de l'Onze de Setembre va ser força clar i el refermen tant l'ANC com Òmnium. "Volem joves compromesos amb els drets humans i amb un país obert, i això implica excloure actituds xenòfobes", sentencia Vila. "Estem segurs que la majoria de joves prefereixen lluitar per un futur democràtic, lliure i ple d'oportunitats que no pas per una Catalunya dividida, sense valors democràtics i ennegrida per l'odi", conclou Antich. El futur dirà, però el que és una evidència és que els nens del procés han tornat al carrer.
