Els mals resultats generalitzats a tot l'estat espanyol a l'informe PISA d'enguany han reobert vells debats que havien quedat en segon terme arran del conflicte dels docents als carrers. Què ha propiciat la caiguda del nivell de l'alumnat en els darrers anys? Als alumnes els costa més aprendre, o als mestres ensenyar? Realment serveix l'ensenyament competencial i per projectes, o caldria recuperar l'ensenyament tradicional? Part del sector educatiu, crític amb les entitats de pedagogs, posa el focus en les anomenades -i demonitzades- "noves metodologies" perquè les fan responsables de la davallada. No és un concepte nou, ja que des del 2006 -a escala espanyola, tres anys després amb la LEC a Catalunya- les competències són els eixos troncals del currículum. Ara bé, en els darrers vint anys hi ha hagut molts canvis en el funcionament de l'ensenyament.
Els tres factors principals són l'eliminació de les notes numèriques tradicionals per avaluar l'alumnat, en vigor des de 2015, l'impuls de l'Escola Nova 21 el 2016, i el gran canvi de currículum de 2022 -a través del decret 175/2022- que redissenya el sistema al voltant de competències clau i competències específiques. Ha estat una mesura força criticada per part del col·lectiu docent, que considera que aquesta metodologia va en detriment de l'aprenentatge. I, els mals resultats que s'encadenen entre 2022 i 2025 tampoc han ajudat a donar bona imatge, amplificant els seus detractors. Nació ha consultat diverses veus vinculades o que han format part de la fundació Equitat.org -abans Fundació Bofill-, una de les grans defensores del model per competències. Què hi diuen? Segons ells, ensenyar a través de competències sí que és efectiu, tot i que hi ha diversos aspectes que han fallat i que, per tant, caldria reforçar.
"Si ens preocupa tenir bons resultats a les competències bàsiques o les PISA, la manera de fer-ho és treballar per projectes. Si volem recuperar el model antic, quedarem condemnats", argumenta Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de l'agència d'avaluació i prospectiva de l'educació a Catalunya -l'organisme amb què el Govern avalua el nivell de l'alumnat català. Per a l'expert, el problema no és el currículum, sinó que no s'ha acompanyat prou als docents per desenvolupar-lo. Una radiografia que també comparteix Mònica Nadal, directora de recerca d'Equitat.org, que tanca files amb l'ensenyament competencial com una forma de fer l'escola "més exigent": "És una garantia de qualitat perquè no es basa en absorbir coneixement, sinó en saber-lo utilitzar", assevera.
Nadal posa el focus en la forma d'aplicar el currículum, ja que considera que la gent -com a mínim, part d'ella- "confon el model competencial amb metodologies concretes": "Ensenyar per projectes no implica deixar de fer instrucció directa en alguns casos. Hi ha aprenentatges fonamentals que cal establir des del principi", apunta la directora de recerca de l'entitat especialitzada en pedagogia. En aquesta línia, Nadal remarca que els bons resultats -i, per tant, la millora de l'alumnat- depenen de la qualitat de les metodologies amb què s'ensenyi, no pròpiament del currículum. I aquí, per a l'experta, la responsabilitat recau en Educació, no en els docents.
En aquesta línia, el catedràtic en polítiques educatives de la UPF i codirector de l'anuari que elabora Equitat, Francesc Pedró, també insisteix en la importància de fer una bona planificació a l'hora d'ensenyar per projectes perquè aquests s'adeqüin a les necessitats de l'alumnat: "És un mètode que motiva molt els alumnes, i això ens va bé, sobretot a secundària, per fer front a l'abandonament escolar", apunta l'expert, que creu que és fonamental implicar l'alumnat. Ara bé, en consonància amb els altres dos experts, remarca que hi ha bases que cal fixar des d'un bon inici per poder treballar per projectes. I aquestes bases no estan del tot fixades, especialment en comprensió lectora, com demostra l'informe PISA.
La manca "d'acompanyament" encalla el nou model
Tots tres experts coincideixen que el nou model educatiu no ha acabat de quallar i donar els fruits desitjats, com a mínim a curt termini, perquè no s'ha fet un bon acompanyament de la implementació del nou currículum: "Cal un marc estable i que el professorat tingui un esquema clar de com funciona", argumenta Alegre, que posa especial èmfasi en la formació. També s'hi refereix Nadal, que creu que manca formació de qualitat i mentories per aplicar correctament aquestes metodologies: "Cal acompanyar els docents. Necessiten els millors experts al seu costat", assegura l'experta, que lamenta que, per part de la conselleria, s'ha explicat "poc" com funciona el nou currículum, i s'ha aplicat a cop de decret.
Pedró comparteix el diagnòstic i també atribueix a la conselleria d'Educació la manca de recursos que ha encallat el model competencial instaurat a Catalunya. L'expert insisteix que la raó de fons perquè no hagi acabat de funcionar és que els docents no han rebut la formació necessària sobre com s'hauria d'aplicar, ni disposen del temps necessari per articular bons projectes: "El temps és el valor més escàs entre els docents", apunta. Així doncs, els defensors i artífexs de l'ensenyament competencial mantenen l'aposta pel model com la forma de revertir l'estocada a PISA i al·leguen que, el motiu pel qual ha fallat és que no ha anat dotat dels recursos temporals i formatius corresponents.
Quin model s'aplica realment a les aules catalanes?
Entre els experts també sorgeix un dubte: realment s'està aplicant l'ensenyament competencial? S'està treballant amb aquestes "noves metodologies"? La normativa diu que sí, perquè el currículum estableix que tots els centres han de confeccionar l'aprenentatge en "competències transversals [és a dir, sabers que vagin més enllà d'una matèria]. Ara bé, els mateixos especialistes sospiten que no acaba d'aplicar-se del tot: "Una cosa és el que diu el currículum, l'altra la pràctica, on el sistema tradicional encara predomina", assevera Pedró. També ho comparteix Nadal: "S'atribueixen les crítiques a coses que no han acabat de passar del tot", apunta la directora de recerca de la fundació.
D'acord amb les dades de l'informe TALIS de 2024, que elabora l'OCDE a partir d'enquestes al professorat, només tres de cada deu docents fa servir projectes amb durada inferior a una setmana com a mesura de treball a l'aula -xifra que se situa per sota el mínim recomanat per l'organització, que fixa un 50%. Cal tenir en compte, però, que el decret d'autonomia de centres també habilita els docents a definir la línia de treball que consideren més oportuna, motiu pel qual bona part encara es decanten pel model tradicional. De fet, el 83% assegura que té llibertat per definir com fer les classes i que escull quan li encaixa més ensenyar per projectes i quan no. Així i tot, malgrat que no és un model consolidat a les aules, els experts consideren que cal reforçar la formació al professorat per garantir que l'aprenentatge per competències i projectes tingui el resultat desitjat.
