La patacada a l'informe PISA continua sent notòria, i Espanya registra els pitjors resultats de la història. Catalunya ha quedat exclosa de l'informe d'enguany de l'OCDE a causa de l'elevadíssima taxa d'exclusió d'alumnat -un 23,2%, molt per sobre del topall del 5% que fixa l'organització-, però els resultats de la resta d'autonomies i ciutats autònomes, que sí que han seguit els requisits, radiografien l'estat de l'educació espanyola. I els resultats van a la baixa. Catalunya sí que apareix dins el document, però amb una nota a peu de pàgina addicional: "A causa de l'alt percentatge d'alumnat exclòs, aquestes dades només representen a l'alumnat que va realitzar la prova i no al conjunt de l'alumnat de Catalunya. Per tant, no s'han d'utilitzar per fer comparacions amb altres territoris o edicions anteriors de PISA".
És a dir, les xifres catalanes només responen als alumnes que van fer les PISA, i l'elevada taxa d'exclusió ha permès maquillar els resultats a l'alça. Així i tot, malgrat que no són comparables, sí que s'han fet servir per a la mitjana espanyola. L'àmbit en què es nota més aquest declivi -i el maquillatge català- és la lectura. Fa quatre anys, en l'informe de 2022, Catalunya va sortir molt malparada en aquest apartat, obtenint una puntuació de 462, només per sobre de Ceuta (404), Melilla (405) i Andalusia (461). Llavors, la mitjana espanyola era de 474 punts, molt lleugerament per sota de la mitjana de l'OCDE (476) i el total d'Europa (475). D'aquesta manera, doncs, en lectura, Espanya estava molt alineada amb la resta d'Europa, amb Catalunya com a principal perjudicada.
La radiografia que dibuixa l'informe PISA d'enguany és molt diferent. La mitjana espanyola és de 451 punts, gairebé 25 punts menys que fa quatre anys i la més baixa de la història. La mitjana europea i de l'OCDE també cauen, però menys significativament -459 punts i 461, respectivament. De la mateixa manera que baixen les mitjanes, també ho fan les autonomies per separat. Castella i Lleó, per exemple, que va obtenir una puntuació de 498 en l'informe PISA de 2022 i era l'autonomia amb millors resultats de l'estat, ara cau fins a la tercera posició amb una puntuació de 466. El mateix passa amb Astúries, que es consolida com la millor autonomia amb 471 punts, 26 punts menys que en el darrer informe. El nivell de l'alumnat espanyol en lectura, com mostren les dades, és clarament més baix.
Aquí és on apareix l'anomalia. L'informe mostra que la puntuació catalana en lectura, que només comptabilitza l'alumnat que va fer les PISA i no s'aplica com a mesura per al conjunt del país, és de 473. En cas que s'hagués complert amb la taxa d'exempció marcada, això suposaria que Catalunya és la millor autonomia en competència lectora i que la millora respecte a l'última edició seria molt notòria, fins al punt de situar-se molt per sobre de la mitjana europea i de l'OCDE. Les dades, però, només mostren que, a causa de l'elevadíssim volum d'exclusions, els resultats dels alumnes que sí que van fer les proves són bons. La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha defensat que la caiguda de les qualificacions a les proves és "generalitzada" a tot el món, tot i que ha afirmat que l'empitjorament de la capacitat de lectura dels alumnes és el que més els preocupa. En aquest sentit, també defensa que cal recuperar les lectures obligatòries.
La competència matemàtica, també a la baixa
La lectura no és l’únic àmbit en què els resultats del conjunt de l’estat espanyol s'enfonsen. Les dades de l’informe PISA de 2022 situaven la mitjana espanyola en 477 punts, lleugerament per sobre de la mitjana de l’OCDE (473 punts). Catalunya estava just per sota, amb 472 punts. En aquella edició, Castella i Lleó, com en la lectura, era la millor autonomia de l’estat, amb 505 punts. La situació ha canviat significativament en quatre anys, tal com mostra el darrer informe PISA. Enguany, en matemàtiques, Catalunya obtindria 474 punts, i se situaria com a segona comunitat, per darrere de Madrid, que obté 477 punts. Melilla torna a ser la que mostra pitjors resultats (395). Novament, Espanya empitjora resultats respecte al 2022 (473) i al 2015 (486).
En l'àmbit científic, i tenint en compte l'apunt sobre l'errada en la mostra, Catalunya obtindria la puntuació més alta de l'estat espanyol. Sense Catalunya, Madrid és l'autonomia amb millor puntuació (495) i la ciutat de Melilla la que obté la pitjor (405). Pel que fa a Espanya, empitjora els resultats en competència científica, ja que el 2022 va obtenir 485 punts i en l'informe del 2025 n'obté 477. Si es compara amb el 2015, quan aquesta competència va ser també la central de l'informe, els resultats baixen 16 punts, ja que llavors se'n van obtenir 493.
La decisió d'incloure les xifres catalanes
En les proves PISA 2025 van participar 956 centres estatals i gairebé 30.000 estudiants de 15-16 anys. La majoria dels estudiants cursaven 4t d'ESO (77%). A Catalunya, les proves es van fer entre el 31 de març i el 16 de maig de 2025, i la taxa d'exempció va arribar al 23,2% de mitjana, quan la recomanació de l'OCDE era d'un màxim del 5%. En xifres, 591 alumnes van quedar exempts, dels quals 6 per discapacitat física, 493 per discapacitat cognitiva, conductual o emocional, i 92 per domini insuficient de la llengua.
Davant d'això, l'OCDE va decidir no incloure les dades de Catalunya als informes internacionals. En l'informe estatal, el Ministeri d'Educació sí que ha inclòs els resultats de Catalunya, però per separat de la resta de comunitats autònomes i amb una nota que alerta que "no han de ser emprats per fer comparacions amb altres territoris o altres edicions de PISA, ja que la mostra d'alumnat que ha fet les proves no és representativa del conjunt d'alumnat a Catalunya". El secretari d’Estat d’Educació, Abelardo de la Rosa, afirma que s’ha inclòs Catalunya a l’informe estatal perquè “ha estat avaluada” i perquè “hi ha resultats”. “No incloure Catalunya seria ignorar que ha estat avaluada i que hi ha resultats, i hem preferit introduir-la i marcar-la amb un asterisc amb l’advertència que no es pot comparar”, ha justificat.
D'altra banda, Catalunya no va ser l'única comunitat autònoma que va superar la recomanació d'exempcions de l'OCDE, ja que a Múrcia va passar el mateix, però el percentatge d'exclusió va arribar al 13%. En aquest cas, l'OCDE sí que ha inclòs els resultats de Múrcia amb una nota que alerta del potencial risc de biaix per sobreestimació. De la Rosa concreta que les dades de Catalunya i Múrcia, cadascuna amb els seus biaixos respectius, han estat integrades en la fórmula estadística matemàtica per calcular les mitjanes estatals i internacionals. Segons ha assegurat, els errors mostrals comesos “no desvirtuen” ni la fiabilitat ni la comparabilitat dels resultats.
