Les proves PISA sempre són un dels moments més esperats en l'àmbit educatiu. Serveix per analitzar l'impacte de les polítiques d'un Govern a través dels resultats educatius, però també es pot convertir en un dard enverinat. Així ho han evidenciat les dues darreres edicions -l'actual es publicarà el 8 de setembre, però Catalunya n'ha quedat exclosa-, on les proves han tingut una repercussió més negativa que positiva. Primer, per assolir els resultats més baixos de l'última dècada, i després que haver quedat fora de l'informe a causa d'una elevadíssima taxa d'exempció, la qual quintuplicava pràcticament el màxim establert per l'OCDE.
Teresa Sambola, fins ara secretaria general de la conselleria que dirigeix Esther Niubó, és la víctima més recent de les proves PISA, però no l'única. Aquest dilluns, la titular de la cartera va anunciar la destitució de Sambola, mà dreta de la consellera en bona part de les negociacions amb els sindicats i artífex de les polítiques educatives impulsades per la conselleria. Ara l'encarregada d'agafar el relleu és Marta Clari, que fins ara havia estat a les files de l'Ajuntament de Barcelona com a responsable de Cultura del districte de Nou Barris, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona i gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub). Entre 2019 i 2023 va ocupar la gerència de l'Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l'Ajuntament, una estructura de la qual depenia el Consorci d'Educació de Barcelona.
Sambola no és víctima directa de les PISA, segons assegurava Niubó en roda de premsa, però aquesta darrera crisi a la conselleria sí que ha estat el "detonant" de la seva sortida. Enguany hi ha tres víctimes més, totes anònimes, a les quals se'ls ha obert un expedient disciplinari com a presumptes responsables del desgavell intern -almenys, segons les conclusions preliminars de la conselleria- que ha propiciat l'exempció de Catalunya en l'informe internacional de referència en l'educació.
Carles Vega, la primera víctima de les PISA
No és la primera vegada que un alt càrrec de la conselleria d'Educació surt malparat amb l'informe PISA. El 24 de gener de 2024, gairebé un mes després de la publicació de l'informe de l'OCDE, la llavors titular de la cartera d'ensenyament, Anna Simó, va cessar Carles Vega, que en aquell moment era el president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya (CSASE). El fet que Catalunya obtingués els pitjors resultats històrics d'aquestes proves va ser un dels detonants, però no l'únic. El gran problema va arribar amb les explicacions ofertes per representants de la conselleria sobre els mals resultats, els quals els van atribuir a l'elevat volum d'alumnat nouvingut.
En concret, la polèmica es va desfermar quan, després de la patacada a les PISA, un alt càrrec del Departament, Ignasi Garcia Plata -molt criticat pels sindicats-, va atribuir aquests resultats la “sobrerepresentació” d’alumnat migrant, tot i que ell mateix acabés reculant. Llavors, l'exconsellera Simó ja va deixar clar que aquestes paraules tindrien conseqüències i que hi hauria "canvis importants" al Consell d'Avaluació. Uns canvis que es van materialitzar amb la destitució de Vega i amb la posada en marxa de la nova agència d'avaluació, l'òrgan que ha substituït el consell, i on s'han produït els problemes enguany.
Nova edició, nous problemes: tres expedients i un cessament
Enguany, a banda de la destitució de la mà dreta de Niubó, el fiasco amb les PISA també s'ha traduït en l'obertura de tres expedients disciplinaris a funcionaris de la conselleria, dos rasos i un alt càrrec. L'organisme que s'encarrega de coordinar les proves PISA a Catalunya és l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació. La presidència de l'òrgan recau en la direcció general d'innovació i currículum del Departament d'Educació, encapçalada per Mercè Andreu des que Niubó dirigeix la cartera. És a dir, Andreu estava al capdavant de les PISA en el moment que s'estaven duent a terme les proves a Catalunya i, per tant, era l'alt càrrec de més rang dins l'organisme coordinador. D'aquesta manera, l'última edició de les proves internacionals s'ha cobrat quatre víctimes, amb Teresa Sambola com a principal damnificada.
Més enllà de les víctimes personals, en els darrers anys, els grans perjudicats amb les proves PISA han estat els responsables de la conselleria, tant Simó com Niubó. Totes dues han hagut d'enfrontar-se a les crítiques de la comunitat educativa, dels principals sindicats del sector i, sobretot, dels socis de Govern i l'oposició. A més, també han hagut de posar els seus esforços -en el cas de Simó, durant el tram final de la legislatura- en revertir els mals resultats per suavitzar l'opinió pública, una tasca que encara no ha acabat de donar els seus fruits. Niubó va posar el focus des del primer moment a adaptar-se als criteris de l'OCDE per capgirar la tendència, però els problemes amb les taxes d'exempció l'ha tornat a situar al bell mig de l'ull de l'huracà; i la comunitat educativa demana respostes i exigeix responsabilitats.
