Olga Matute va néixer al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat fa 54 anys, hi va créixer, va tenir-hi dues filles, va unir-s'hi a l'associació veïnal, hi va preparar el referèndum d'independència del 2017, va militar-hi pel dret a l'habitatge i, finalment, després d'anys bregant pel seu cas, ha acabat morint-hi després de ser desnonada. La veïna de l'Hospitalet es va suïcidar el 7 de setembre i el seu entorn explica que això és la conseqüència directa d'haver estat expulsada, fa quatre mesos, del que havia estat casa seva durant anys. 

El dia abans de ser desnonada, de fet, va ser ingressada a urgències psiquiàtriques de l'Hospital de Bellvitge i després donada d'alta. Havia amenaçat de suïcidar-se. "El seu advocat va aportar aquesta prova als jutjats per tal de suspendre'l, però el jutge s'hi va negar. És més, va obrir un expedient a l'advocat al·legant que la petició de suspensió del desnonament pel seu fràgil estat de salut no estava prou acreditada", ha explicat Khristian Giménez, company de militància veïnal de l'Olga, en una roda de premsa a peu de carrer, aquest matí. 

L'advocat de la dona, Jordi Naya, d'Arrels Advocats, ha detallat també que la situació de vulnerabilitat de la veïna, que tenia dues filles, una major d'edat i una menor, quedava protegida pel decret antidesnonaments que havia existit a l'estat espanyol els darrers anys. Tanmateix, des que va decaure, per la manca de majories parlamentàries, la família es va quedar sense aquesta protecció. Igualment, van argumentar que la situació de fragilitat mental de la dona i l'interès superior del menor haurien d'haver servit per aturar el desnonament, però que no va servir de res. 

La veïna, que també havia militat a ERC, feia anys que intentava solucionar l'embolic del seu pis. "Com milers de famílies de classe treballadora, l'Olga va comprar un pis fa 20 anys a través d'una hipoteca amb el Banc Sabadell. Després de separar-se es va quedar sense feina amb dues filles menors a càrrec. Separada i sense percebre la manutenció de les filles, no va poder fer front al pagament de la hipoteca del seu pis al carrer Comerç, al barri de Santa Eulàlia de L'Hospitalet de Llobregat", explicaven avui els seus amics i veïns. Després van venir la dació en pagament i el lloguers social que li permetia continuar vivint a la seva llar, fins que l'última propietat que es va fer càrrec del seu pis, el fons Promontoria Coliseum Real Estate, va "tallar-li" aquell lloguer assequible i va demanar el desallotjament. 

"Va moure cel i terra contactant amb tothom qui creia que podia fer alguna cosa: premsa, partits, organitzacions, Sindicatura de Greuges... Fins i tot va assistir a una Comissió d’Estudi sobre la salut mental al Parlament on va denunciar de forma molt clara la situació d’extrema vulnerabilitat en la que es trobava", recorda el seu entorn, entre el qual hi havia l'Associació de Veïnes i Veïns Som Santa Eulàlia i el Sindicat d'Habitatge de l'Hospitalet.

Les últimes setmanes a casa seva fins i tot va acollir una altra família, una dona marroquina amb un fill, que també havien estat desnonats. En el moment de l'execució judicial tothom va acabar quedant al carrer.

L'entorn assenyala responsabilitats

Els companys de l'Olga, tant les amistats com l'associacionisme veïnal com el moviment per l'habitatge, han insistit en un acte conjunt i amb un escrit pactat entre totes les parts que el cas d'aquesta veïna és un exemple de la desprotecció del sistema. Han assenyalat la manca d'alternatives habitacionals i ajuda social de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, la manca de respostes més protectores per parts dels governs de la Generalitat i l'Estat, amb els socialistes al capdavant, però també el fet que Junts fes decaure el decret antidesnonaments que protegia casos com el de l'Olga. I, igualment, han assenyalat com a "responsables" al fons Promontoria Coliseum Real Estate i els seus accionistes, a les autoritats judicials i als Mossos, per executar els desnonaments i que cap agent hagi estat mai objector de consciència per no participar-hi.

"Exigim a l'Ajuntament de l'Hospitalet, a la Generalitat de Catalunya i a les administracions competents en cada àmbit que prenguin totes les mesures necessàries perquè aquesta sigui l'última mort vinculada al negoci immobiliari", rematava el text col·lectiu.

Ara, els que la coneixien preparen un acte d'homenatge i record a la dona que durant tants anys ha format part de la vida comunitària i de la lluita per l'habitatge digne a l'Hospitalet. Serà el dissabte 3 d'octubre a les 19h a la plaça Pius XII. "Per l'Olga. Mare, amiga, veïna i companya. Assassinada pel capitalisme. Prou desnonaments!", clama el cartell que han preparat per a l'ocasió.

El seguiment de l'Ajuntament

Fonts oficials de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, consultades per Nació, detallen que des de l'any 2020 havien acompanyat la dona en la qüestió de l'habitatge, però també en l'àmbit laboral i de salut, posant-la en contacte amb "serveis sanitaris i altres recursos especialitzats" per "garantir una resposta integral a les necessitats detectades". Entre les actuacions desplegades, el consistori apunta que en la carpeta residencial va acreditar la seva situació de vulnerabilitat, van redactar informes de risc d'exclusió residencial i van arribar a gestionar, aquest 2026, un ajut econòmic extraordinari per trobar una alternativa habitacional. Tanmateix, no detallen de quant era l'ajuda, amb quines condicions, ni què va acabar passant amb aquesta proposta.

Ara, però, a partir del suïcidi de l'Olga, remarquen que els serveis socials van activar l'atenció d'acompanyament a les filles i van oferir "orientació, valoració de necessitats i tramitació de recursos i prestacions" per a la nova situació familiar.