La presència dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra als desnonaments és un assumpte sensible que l'anterior conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, amb el Govern d'ERC, va voler retocar. El protocol presentat el 2022 havia de fer que l'assiduïtat amb què apareixien l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) i la Brigada Mòbil (Brimo) de la policia catalana als desallotjaments quedés reduïda. Tanmateix, les casuístiques són diverses i els jutges continuen demanant l'aparició de l'ordre públic per desfer les protestes dels moviments veïnals i pel dret a l'habitatge. Ara, això fa que a Catalunya entre l'1 de gener i el 7 de juny s'hagin mobilitzat 713 dotacions d'antiavalots dels Mossos en els 1.361 desnonaments als quals ha estat convocada la policia catalana.
En el mateix període, han detingut 14 persones i han imposat 338 denúncies administratives contra les persones que han format part de les protestes contra els desallotjaments, tal com consta en una resposta parlamentària del Govern a la CUP a la qual ha tingut accés Nació. Una de les curiositats d'aquesta estadística, però, és que malgrat que la ciutat de Barcelona aplegui únicament el 13% dels desnonaments amb presència policial a Catalunya, el 95% de les sancions s'han posat en aquesta localitat.
De la mateixa manera, en els 1.361 desnonaments on s'ha convocat els Mossos en els primers cinc mesos i una setmana de l'any s'ha activat l'Àrea de Mediació de la policia catalana 73 vegades. Aquesta és una opció que decideixen les regions policials o la comissaria del territori on ha d'haver-hi el desnonament, remarquen fonts policials.
A banda, la informació signada per la consellera d'Interior, Núria Parlon, apunta que a la primera meitat de l'any hi ha hagut càrregues policials per part de la Brimo únicament en un desallotjament, en el cas del centre social ocupat L'Analògica, a Barcelona. I en el cas de l'ARRO es fa constar que van utilitzar una llançadora de foam en un desnonament a Mataró, el juny passat. Van fer-se cinc trets i Parlon defensa que es va fer seguint el protocol. "L'ús va ser selectiu" i els impactes van ser "en zones baixes i a distància suficient pe no causar lesions", detalla el document oficial. Segons l'informe, en aquest període també hi ha hagut quatre mossos ferits per llançaments i tots ells van agafar la baixa. Per contra, asseguren que no tenen constància de "cap persona que manifesti haver estat lesionada per l'impacte d'un dels projectils disparats".
Xifres de dotacions però no d'assiduïtat
El que no permeten saber aquestes dades és a quants desnonaments hi ha hagut presència de les unitats d'ordre públic, ni quin percentatge representen del total d'execucions judicials. Les xifres aportades pel Departament d'Interior presenten 713 dotacions (608 ARRO, 105 Brimo) als desnonaments, però no detallen en quants casos. Cada dotació pot incloure sis o set agents, però mai no se sap quantes furgonetes acaben formant part d'un operatiu per desallotjament. S'han vist casos de fins a una vintena de dotacions, i s'han vist situacions que amb una o dues dotacions ja s'ha abordat una protesta.
Per territoris, on s'han enviat més antiavalots en casos de desnonament aquests primers mesos del 2026 és la ciutat de Barcelona (245), seguida de molt a prop de la Regió Policial Metropolitana Nord (227), que comprèn des de Badalona fins a Granollers, Terrassa o Sabadell. Per contra, a Terres de l'Ebre (1) i a l'Alt Pirineu (3), les xifres són més anecdòtiques.
Aquest diari ha preguntat per la xifra de desnonaments en què s'han enviat antiavalots o el motiu de per què la major part de les denúncies s'han imposat a Barcelona, però els Mossos encara no han respost a aquestes peticions. Segons dades anteriors, entre el 2020 i principis de 2023, la presència dels antiavalots va ser de 1 de cada 6 desnonaments als quals hi havia hagut policia. De mitjana, la Brimo o l'ARRO apareixien a 299 desnonaments per any. Ara, aquestes dades encara s'han d'actualitzar.
