"Totalment positiu". Així arriba el govern espanyol a la reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea d'aquest dimarts que recuperarà la qüestió de l'oficialitat del català, el basc i el gallec; i amb aquesta mateixa mentalitat reitera l'objectiu d'assolir-la abans que s'acabi la legislatura a l'Estat. Amb paraules del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, a El Matí de Catalunya Ràdio és una "vergonya" que qualsevol país comunitari s'oposi a la mesura per la "campanya" en contra del PP i l'ha emmarcat en els tractats fundacionals de la UE, protegeixen el multilingüisme i les identitats nacionals dels països membre.
Albares ha assegurat que, sense la campanya popular, l'oficialitat ja s'hauria aconseguit. "És qüestió de temps", ha reblat, alhora que ha denunciat que "Espanya està discriminada" per la no acceptació d'aquesta oficialitat. Si bé, Albares no ha volgut assenyalar els països que més s'oposen a la implementació, tot i que ha reiterat que "vencerà".
El govern espanyol va sol·licitar incorporar la qüestió a l'agenda de la trobada d'aquest dimarts, més d'un any després de l'última vegada que es va discutir, el juliol del 2025. Davant el fracàs dels últims intents per tirar endavant la mesura –que és un compromís assumit pel PSOE en les negociacions amb Junts per investir Pedro Sánchez-, l'executiu planteja ara vincular l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a l'ampliació de la UE i avisa que "és impensable" que s'incorporin noves llengües al règim lingüístic comunitari abans que aquestes tres.
Albares descarta una altra entrada de migrants aquesta setmana
D'altra banda, el ministre d'Exteriors espanyol ha descartat una nova entrada massiva de migrants des del Marroc aquest dimecres, tal com apunten diversos mitjans i com s'alerta a les xarxes socials. "Hem de lluitar contra la desinformació", ha subratllat.
En aquest sentit, Albares ha detallat que la informació del seu ministeri apunta que els missatges i les crides a les xarxes socials no estan aconseguint animar a un gran nombre de persones i ha detallat que manté un contacte diari amb el seu homòleg marroquí i la premsa del país nord-africà per controlar aquests moviments. "La nova crida no està sent exitosa", ha dit.
L'ascens de l'extrema dreta a la UE
I, pel que fa a l'ascens de l'extrema dreta i de projectes antieuropeistes a la Unió Europea, el ministre ha reblat que els ultres aprofiten que no tenen responsabilitats de govern comunitari per treure partit de les crisis. "L'extrema dreta no ha proposat mai, en tota la història, una solució real més enllà de l'odi", ha reblat.
Amb tot, Albares ha fet una crida a recuperar l'esperit de convivència i diversitat que defensa que hi havia a Ceuta abans de la crisi, com també a barrar el pas a les idees i postulats de l'extrema dreta a la ciutat autònoma. Tanmateix, ha demanat protegir l'estat del benestar i els valors democràtics davant la polarització. "Busquen dividir-nos per debilitar-nos i guanyar-nos", ha apuntat en referència a l'augment de l'extrema dreta a la UE.
El Marroc, un país "necessari" per a Espanya
"El Marroc és un país necessari per a la UE i Espanya", ha defensat en referència al veí del sud. Albares ha subratllat que l'Estat té la frontera terrestre més crítica i desigual del món, i ha reiterat la necessitat de "conscienciar" la resta d'Europa. Així, ha demanat més cooperació i recursos econòmics i de Frontex, i que s'equipari la frontera sud de la UE amb l'est, pròxima a Rússia i els països de la seva òrbita.
Per tot plegat, Albares ha defensat l'obligació de mantenir un diàleg "constructiu i permanent" amb el Marroc. "Pensem el que pensem i fem el que fem, no desapareixerà i continuarà sent el nostre veí", ha reflexionat.
